L’arquitecte Roger Sauquet és professor d’arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC. També és membre voluntari del grup d’estructures col·lapsades dels Bombers de la Generalitat. Ha estudiat l’impacte del canvi climàtic a les ciutats i, sobre aquest tema, oferirà una de les tres ponències organitzades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) que es faran al vestíbul de La Faràndula aquest dimarts 28 de maig de 18 a 20 h.
En l’àmbit de l’arquitectura, què hem de tenir en compte a causa del canvi climàtic? El que més emissions de CO2 i d’energia genera –destacadíssim–, i que l’IPCC (Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic) ens diu que hem de frenar la formigonera, és la construcció d’obra nova. Tots els esforços que fem per aprofitar els edificis que ja hem construït, pel canvi climàtic, benvingut serà. [En l’àmbit de la recerca que fa des de la UPC] també hem demanat una ajuda per treballar els teixits de baixa densitat [urbanitzacions i nuclis aïllats on viu menys gent] que són els menys optimitzats.
La idea és optimitzar la taca urbana per evitar construir nous barris permanentment, que sembla que la ciutat només es pugui definir si fem nous barris. Les entitats econòmiques sempre, en certa manera, diuen que falta sòl. I no, n’hem ocupat molt, de sòl, el que fa falta és optimitzar-lo. Potser hi ha poblacions que no en tindran més i, en canvi, d’altres en tindran molt més perquè al lloc on estan encara tenen possibilitats de créixer.
Els desastres naturals que hem viscut (Francolí, Glòria, incendi forestal de Pont de Vilomara, etc.) han servit per canviar alguna cosa? El que passa és que, realment, el gran volum de diners que arriben [després de les catàstrofes] són privats i de les assegurances subjectes a reparar el que era, no pots introduir modificacions. Per tant, el sistema no està pensat per fer canvis i que, per exemple, si ha caigut un tendal, en posis un altre més robust. No, et paguen el que hi havia. Respecte a les ajudes públiques, hi ha algunes parts que moltes vegades repeteixen el que hi havia i només on intervé l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sí que es fan canvis. En canvi, després de l’incendi forestal de Pont de Vilomara, la gent deia ‘no, he posat el mateix plàstic o la mateixa tanca perquè això no es cremarà fins d’aquí a 40 anys’.
La percepció de la freqüència del que ens ve a sobre no està instal·lada en la societat. Amb això volíem fer una mica de punt d’alerta. Quan tens una gran catàstrofe és molt bon moment per introduir canvis profunds perquè la gent està conscienciada, el paisatge ja el tens destrossat i plouen milions d’euros sobre un territori molt petit.
La nostra conclusió és que no s’està aprofitant el fenomen per introduir els canvis profunds que creiem que a la llarga s’hauran d’acabar introduint. El problema és que els canvis són molt lents i la sensació és que no n’hi ha per a tant. Però és una evidència que hi ha un increment dels episodis extrems. L’impacte més gros que crec que tindrà el canvi climàtic en les ciutats serà en les condicions de vida. Però la ciutat és un artefacte petit i amb maquinària o tecnologia és podrà resoldre. El problema greu el tenim amb l’agricultura. El que realment serà cada vegada més difícil és que els cultius funcionin amb la normalitat que funcionaven abans.
I la pandèmia, l’hem aprofitat per canviar la manera com construïm? Veient els plans urbanístics, no hi ha una vinculació de la despesa energètica de futur, que ens obliguen a rebaixar-la molt, amb un fre o una moratòria dels plans urbanístics de nou creixement. Aquí no hi ha aprenentatge i, a sobre, quan veus l’arquitectura d’aquest nou creixement, t’adones que són el mateix que ja fèiem. Ens hem oblidat bastant ràpid de tot això. Va ser un moment molt interessant per reflexionar sobre la casa.
Hauríem d’anar a buscar models de ciutat que ens permetin relacionar-nos d’una forma més directa amb l’exterior. Que si hi torna a haver una pandèmia, la gent no només tingui un balcó sinó una petita terrassa, un jardí, un espai exterior amb petites comunitats, etc. I, amb això, crec que s’ha passat bastant de seguida de pàgina.
Què poden fer les ciutats per mitigar els efectes del canvi climàtic? Hi tenen molt a dir. Com sempre, aquí xoquen tres qüestions: si tens diners per introduir canvis; si hi ha voluntat política i, finalment, adaptar el planejament. Bàsicament, tenir un pla dels espais abandonats i infrautilitzats i, a l’altra banda, saber quina edificabilitat hi ha planejada per saber quin romanent queda per esgotar per no créixer més. També pot actuar en la revegetalització de molts espais i la permeabilitat del sòl. Tot el que és retornar a una condició més natural els espais urbans ajuda molt a reduir l’efecte de l’illa de calor. Finalment, crec que és molt important repensar el cicle de l’aigua i tancar cicles, per poder tenir vegetació.
