Ciutat

Josep Padrós, la versió camaleònica de la seva gran passió: el món de l’esport

Josep Padrós manté una gran relació amb el món de l'esport / Lluís Franco

Futbol, handbol, waterpolo, fulbet, excursionisme, fent de jugador, preparador físic i entrenador, o fins i tot dissenyant rutes de muntanya de grans senders… El Josep Padrós (77) representa una versió camaleònica de la seva gran passió: el món de l’esport. De fet, ha estat sempre al peu del canó en diferents àmbits.

Va néixer en una casa de pagès, just en els terrenys que ara ocupa Amazon, al Polígon de Can Roqueta. El seu pare exercia la pagesia i ell ja s’engrescava quan veia una pilota. Això sí, des de molt petit li va agradar més parar que fer gols. Amb el temps el van batejar com ‘l’Aranya Negra’, en al·lusió al mític porter rus de l’època, Lev Yashin.

De porter (a dalt, tercer per l’esquerre) en una alineació del Mercantil / CEDIDA

La primera experiència sota els pals seria a Vallfogona, poble al qual va traslladar-se la família per treballar. “El meu pare feia de guarda d’un hotel a l’estiu i jo de ‘botones’, va ser la meva primera feina. Recordo que hi havia quatre hotels i venia molta gent a estiuejar, com el músic Adolf Cabané, l’autor de l’himne del Centre d’Esports”, explica.

De tornada a Sabadell, el Josep va viure diferents experiències sempre amb el denominador comú de la porteria. El primer dilema va ser entre el futbol i l’handbol. “Vaig jugar un temps amb l’Artilene juvenil en la millor època d’aquest esport a la ciutat, però finalment em vaig decidir pel futbol”. Sant Oleguer-Salesians i Mercantil serien els seus principals referents.

Waterpolo, futbol sala i… la muntanya

El Club Natació Sabadell va aparèixer a la seva vida quan un equip de fulbet, la Penya Eladi, li va pagar el carnet per fitxar-lo. Començava una nova etapa a la lliga social, passant per diversos equips com L’Antorxa, Mercantil, Xarau, Boeing o La Família. “De sobte, el Jordi Molet, que era jugador de waterpolo, em va proposar fer de delegat… i vaig acabar fent d’entrenador de tots els porters. Aplicava la meva tècnica futbolística a l’aigua. Jo era un gran admirador dels internacionals del Club com el Brugat, Fran, Serra, Masip o Antoni Renom”.

Fent la Travessa de la Serra Cavallera. La muntanya és una de les seves passions / CEDIDA

Sempre inquiet i cercant nous reptes, va acceptar dirigir l’equip de futbol sala del CNS, assolint una històrica classificació per a la Copa d’Espanya. “D’alguna manera vaig marcar una època i n’estic orgullós”. Tot això ja ho compaginava amb el muntanyisme. Va exercir de delegat dels grans senders de Catalunya. Com a anècdota, en una de les travesses van passar pel poble de Tor, famós per la sèrie de TV3: “Era l’any 1977 i la gent d’allà ja m’explicava coses molt estranyes”.

Una mononucleosi infecciosa, coneguda com la malaltia del petó, juntament amb una hepatitis, el va obligar a deixar uns mesos el món de l’esport. Però encara va tornar a les banquetes de futbol sala del mític Penya Ventura o L’Esclop: “penso que el meu millor legat és que vaig descobrir molts jugadors que després van militar a categories superiors”.

Comentaris
To Top