La forma de relacionar-nos amb l’alimentació ha canviat radicalment en les últimes dècades. Ara invertim menys temps a la cuina i més al supermercat. I així es desprèn de l’últim Informe de Consum Alimentari publicat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que constata l’augment de l'interès pel menjar processat – plats congelats, cremes, truites refrigerades, pizza, etc.–. I la clara disminució en el consum de producte fresc, com peix, verdures o fruita, que ocupa només el 37% de la cistella de la compra. Precisament, Catalunya és la comunitat on es consumeixen més processats i ultraprocessats.
“El ritme de vida ara és molt més ràpid i la manera d’alimentar-nos ha canviat molt” admet Laura Redondo, dietista i nutricionista del centre Alimentació Natural. “I els aliments processats estan molt més a l’abast de tothom, i sobretot de grups socials econòmicament més pobres”, afegeix Ana Edo, professional del mateix centre. El ritme de vida no és l’únic factor que ha generat l’interès creixent per als productes processats i ultraprocessats. La butxaca també hi influeix, ja que la inflació ha afectat la nostra cistella de la compra. A les llars catalanes, el 2023 cada persona va gastar uns 2.000 euros en menjar i beguda, bastant per damunt de la mitjana a l’estat, 1.730 euros.
[caption id="attachment_312302" align="aligncenter" width="2560"]
Les dietistes i nutricionistes Ana Edo i Laura Redondo, del centre Alimentació Natural / Víctor Castillo[/caption]
“Tanmateix, cal entendre que menjar bé no vol dir estar tot el dia a la cuina: menjar de forma saludable també entra dins dels nous estils de vida”, determina Redondo. De fet, una bossa de verdures congelades, per exemple, es converteix en una bona opció; sobretot si som dels que deixem el bròquil fresc dues setmanes a la nevera perquè aleshores ha perdut quasi totes les propietats nutricionals.
Dels processats i precuinats, els més bàsics
És impossible no haver de recórrer a plats precuinats, puntualment. Davant la complicació de llegir les etiquetes, que cada vegada són més extenses, la nutricionista Laura Redondo proposa “escollir sempre els preparats més bàsics”. “Un precuinat amb salmó, arròs i verdures no té tant secret com uns fideus, per exemple, que amb la salsa porten entre parèntesis moltíssimes coses i ingredients”, afegeix.
Segons el mateix informe, a les llars on es consumeixen més productes precuinats i processats són aquelles on conviuen menys persones. Principalment, en domicilis on viuen adults o joves sols, o en famílies sense fills. [caption id="attachment_312303" align="aligncenter" width="1200"]
/ DS[/caption]
Organitzar-se l’alimentació
Ambdues nutricionistes fan èmfasi en la importància de portar una bona organització alimentària. I així evitar que el menjar se’ns faci malbé o haver de recórrer a plats precuinats quan no hem tingut temps de preparar cap tàper. Proposen el batch cooking, que fa referència a “cuinar la major part dels àpats de la setmana en un moment quan tinguem temps”, per exemple, durant el cap de setmana conclou Edo.
