Encara recordo el primer crim que em va tocar cobrir com a periodista de successos. L’any 2002, Nadia García, una noia de 16 anys, va ser apunyalada per l’esquena a un carrer de Terrassa. Jo coneixia perfectament el barri on va passar, perquè tenia familiars que hi vivien a prop. Quan l’empresa d’ambulàncies em va informar dels fets, em vaig apropar a la casa de l’àvia on la Nadia havia arribat amb la ferida mortal i vaig tenir el primer contacte amb la família. No s’ho creien. Durant les següents setmanes, aquesta incredulitat es va mantenir i les acusacions van anar dirigides a l’atenció sanitària que va rebre la víctima. Quan parlava amb aquesta família sempre pensava que no era tan diferent de la meva, que vivia a poques cantonades d’on s’havien produït els fets.
Posteriorment, he escrit sobre altres assassinats. A la ciutat de Barcelona, l’any 2003, en plena efervescència de les bandes llatines a Catalunya, van matar Ronny Tapias, un estudiant colombià. En aquest cas també vaig parlar amb el seu pare just després del crim. Mentre m’ensenyava l’habitació del seu fill, m’explicava en un estat d’increïble enteresa que no entenia per quin motiu l’havien apunyalat. Més tard es va saber que l’havien confós amb un altre noi que era membre d’una banda llatina.
Un altre dels crims que em va deixar tocat va ser l’octubre del 2004. Hi havia hagut un incendi en un pis del barri de Bellvitge, a l’Hospitalet. En un foc d’habitatge amb possibles víctimes. Quan els bombers van entrar-hi van trobar dues agents de la Policia Nacional en pràctiques assassinades. L’autor, Pedro Jiménez, que estava de permís penitenciari, va fugir després del doble crim, en una persecució que ens va tenir a tots en tensió. Vaig passar moltes hores en aquell barri, ple de persones que mai s’haurien pensat haver vist la mort tan a prop.
Fa dotze anys també va tenir lloc un crim inexplicable. En una sabateria de Sabadell, algú havia assassinat la dependenta. No entendre què va passar encara pesa ara sobre la família.
He informat sobre moltes altres morts violentes provocades per venjances, violència de gènere o baralles. Però res impacta tant com el fet que un crim sigui aleatori, pròxim i sense sentit.
