Àlex Puig parla molt de pressa, com volent esprémer el màxim de cada segon. Inquiet i somiador, fa set anys que aquest programador i emprenedor sabadellenc es va interessar pel potencial de la tecnologia blockchain. Ara dirigeix una assessoria tecnològica –Caelum Labs– i impulsa Alastria Blockchain Ecosystem, un consorci que reuneix més de 300 empreses, entre elles, Repsol, Banc Santander o Telefónica, per construir una xarxa de blocs en l’àmbit espanyol.
Molta gent ha sentit parlar de ‘blockchain’, però pocs saben exactament què és.
És el nou Internet. Simplificant-ho molt, el web serveix per intercanviar informació. Per exemple, tu pots comprar una entrada per a un concert i jo te la puc enviar… però –així funciona la xarxa– allò que t’arriba és la còpia de la còpia de la còpia. Com pots estar segur que arribarà el dia del concert i jo no hauré gastat ja l’entrada?
Hi ha alguna manera?
Sí, amb blockchain: és una tecnologia pensada per intercanviar propietats. La cadena de blocs ens permet representar digitalment elements com objectes, dades o accions d’una empresa –aquest procés es coneix com a tokenització– i intercanviar-los de forma segura gràcies a la criptografia. Amb el blockchain tornem a connectar amb el món real, un lligam que a Internet s’havia perdut.
Com funciona aquesta tecnologia?
De nou, molt simplificat: blockchain ve a ser un llibre de comptabilitat. Et poso un exemple: imagina que invento una moneda i escric que en tinc 1.000 d’aquestes. Quin valor tenen? Zero euros… fins que algú altre s’hi interessa. Si jo li dono a ell un llibre idèntic al meu i li regalo 50 monedes, els dos llibres s’actualitzen: jo en tindré 950 i ell, 50, que ja no podré gastar perquè seran seves.
I repetir aquest procés resulta en una xarxa ‘blockchain’, és clar.
Exacte, on cada llibre és un node, programat –a més– seguint un protocol de consens que assegura que cada còpia del registre té el mateix valor i que ningú pot fer trampes. Els experts consideren el blockchain més segur que els sistemes emprats ara mateix pels bancs. De fet, la plataforma amb més èxit d’aquesta tecnologia fins ara –Bitcoin– mai ha estat hackejada amb èxit.
La barrera que s’aixeca, llavors, és que els usuaris confiem en el ‘blockchain’?
No, de la mateixa manera que ara tothom es fia de les pàgines web sense necessitat d’entendre com funcionen, del blockchain ningú en parlarà. Arribarà un moment en què la majoria d’aplicacions ho faran servir per sota –perquè és més eficient i més segur–, però no caldrà dir-ho. No, la barrera que trobem no és tecnològica.
Quina és, doncs?
És convèncer els agents econòmics –les empreses, els governs– de portar a terme un canvi radical. La base del blockchain és la cooperació i la confiança entre individus o organismes; és –per exemple– crear bases de dades compartides, fins i tot entre competidors.
Una empresa no acostuma a escoltar això, no?
Clar, i per això els costa molt fer el pas, però s’entén millor si et poso un exemple. Imagina dues empreses –dos restaurants, posem per cas– que estan desenvolupant, cadascuna per la seva banda, un software de facturació. Per què no compartir-ho, programar entre els dos i rebaixar el cost a la meitat? Sí, són competència, però quin avantatge competitiu et donarà la facturació?
Per si sola, sembla que cap.
No et farà venir més clients, ni farà que el menjar sigui millor… es tracta de crear una base comuna i, a sobre d’aquesta, competir. Nosaltres li diem coopetició, i per això vaig crear Alastria, on ens trobem 300 entitats –amb organismes públics, grans empreses i universitats– per construir un blockchain comú que abasti tot Espanya.
Quines són les aplicacions concretes d’aquesta tecnologia?
A un any vista, el panorama és força interessant. A més de l’èxit que ja hem vist de criptomonedes com Bitcoin, ens trobarem coses com que l’habitació d’un hotel et sortirà més barata perquè la llum la pagaràs tu directament amb la teva companyia elèctrica. O que la comptabilitat i els impostos de les Pimes siguin automàtics: imagina dir-li al propietari d’una perruqueria “no hauràs de preocupar-te mai més de fer un tancament ni un IVA, i els diners que ingressis seran directament els que hagis guanyat”. Un dels projectes més interessants en què estem treballant amb Alastria és la identitat digital sobirana.
En què consisteix?
Ara mateix no hi ha una única identitat digital; n’hi ha milers, i cadascuna controlada per una empresa diferent –com Facebook, per exemple–. Companyies com aquesta tenen totes les nostres dades, però no tenim cap control sobre elles. La nostra proposta – possible gràcies al blockchain– és que la identitat digital vagi lligada a la persona. Que les dades siguin teves, i que tu –si vols– les comparteixis amb l’Estat, la companyia de l’aigua o una empresa, però que hagin de preguntar primer, sempre. De fet, la nova regulació europea de protecció de dades apunta en aquest sentit.
Com d’avançat es troba el projecte?
La tecnologia per a la identitat digital sobirana ja la tenim resolta, ara hem d’aconseguir que es faci servir. Tenim al davant molta feina que, de fet, no té res a veure amb tecnologia: usabilitat, donar avantatges, aplicació a diferents casos d’ús i convèncer l’administració pública. Això és el que costa de veritat.
Així i tot, el ‘blockchain’ sembla la panacea que ho arregla tot.
No, no serveix per a tot; funciona sobretot amb temes de col·laboracions entre organismes. Entre ajuntaments com el de Sabadell, per exemple: quin sentit té que cada consistori pagui per la seva banda el desenvolupament d’un mateix servei? Imagina que el programari que utilitzen és de codi lliure, i que tots hi col·laboren: la millora de l’Ajuntament del costat ajuda el meu, i viceversa. Un cop més, coopetició.
En aquest panorama que dibuixa, qui hi surt perdent?
Tots aquells intermediaris que no aportin un valor directe deixaran de tenir sentit. Sortiran perdent totes les empreses que viuen de la diferència d’informació o de la diferència de confiança: amb blockchain ja no seran necessàries.
Caelum Labs es va crear al gener i ja té 15 treballadors. “Fa una mica de vertigen”, comenta Àlex Puig. La companyia es defineix com una consultoria d’innovació a través de la tecnologia ‘blockchain’, però Puig ho descriu d’una manera més breu: “hi ha molta gent parlant del tema explica-, però nosaltres som dels que sabem pr gramar-ho”
