Sabadell té un element patrimonial ben singular del patrimoni arqueològic català: l’aqüeducte romà subterrani (cuniculus) de Can Gambús, del qual no se’n coneix ni l’origen ni la destinació. Avui al matí, amb motiu de les Jornades Europees d’Arqueologia, l’Ajuntament ha organitzat una visita guiada al cuniculus per donar-lo a conèixer entre els sabadellencs que hi estiguessin interessats. De fet, una vintena de persones hi han assistit i han escoltat atentament les explicacions de la guia Gemma Aguilà, del Museu d’Història de Sabadell. L’aqüeducte es va documentar en una excavació parcial entre maig i juny del 2004 per part de Jordi Roig i Joan-Manuel Coll (Arrago, SL).
D’entrada, la guia ha explicat les particularitats del cuniculus que, de fet, es tracta d’una de les poques estructures d’enginyeria hidràulica romana d’aquestes característiques conservada a Catalunya. Per tal de fer més amena l’explicació, Aguilà ha repartit fotografies de plànols de l’aqüeducte i alguns elements importants com ara les llànties d’oli, que servien per il·luminar la galeria quan algú hi treballava fent tasques de construcció i de manteniment.
La guia turística ha ensenyat una llàntia d’oli / LLUÍS FRANCO
121 metres de recorregut
Dit això, s’estima que l’aqüeducte subterrani va ser abandonat entre els segles I i II dC, però no es té un coneixement exacte de quan va ser construït, ni tampoc del seu origen o destinació. D’aquest cuniculus se’n van documentar un total de 121 metres de recorregut, durant les intervencions arqueològiques preventives que es van dur a terme en aquest sector durant els anys 2003-2006. La galeria subterrània fa 1,90 metres d’alçada i 0,50 metres d’amplada. A cada inflexió del recorregut hi ha unes fornícules excavades a les parets laterals, a 1,50 m d’alçada, que servien per posar-hi les llànties d’oli.
L’accés a l’aqüeducte es fa pel carrer del Regne Unit/ LLUÍS FRANCO
Del cuniculus s’han localitzat 7 pous de registre, separats aproximadament uns 18 metres l’un de l’altre. Cada pou va ser excavat fins a 2 metres de profunditat –per qüestions de seguretat–, amb l’excepció dels tres que van ser eliminats, els quals es van excavar també en tota la seva profunditat fins a un màxim de 5 metres fins a tocar del fons de la galeria. A les parets laterals dels pous es conserven els encaixos per posar-hi els pals de fusta que els servien d’escala.
A més, d’aquesta galeria subterrània es va poder excavar totalment un tram de 42 metres –l’extrem sud del cuniculus– i tres dels pous. La resta es va haver d’eliminar per poder fer la urbanització d’aquest nou barri de Can Gambús (carrers i rotonda). Per tant, queden conservats i sense excavar arqueològicament, sota l’actual parc de Can Gambús, uns 79 metres d’aqüeducte, a una profunditat màxima d’uns 5 metres en el seu punt més alt.
Un home observa un plànol de l’aqüeducte subterrani de Can Gambús / LLUÍS FRANCO
L’aqüeducte podria tenir relació amb la vil·la romana de Can Feu
Així mateix, Gemma Aguilà ha afegit que diverses hipòtesis apunten que aquesta construcció hidràulica podia tenir relació amb la vil·la i terrisseria romana de Can Feu, situada a un quilòmetre cap al sud i que es va localitzar i excavar ja fa un temps a l’actual emplaçament del Barcelona Moda Center, aproximadament. Així i tot, la hipòtesi encara no ha estat refutada.
Per acabar amb la visita, els assistents han pogut entrar dins del cuniculus per veure’l de primera mà. A causa de la seva poca amplada, només s’hi podia entrar per grups de dues o, com a màxim, tres persones. L’accés a l’aqüeducte es fa pel carrer del Regne Unit, tot i que habitualment està tancat i només s’hi ha pogut accedir en ocasions especials, com les Jornades Europees d’Arqueologia d’avui o les Jornades Europees del Patrimoni.
Un dels assistents a la visita entra dins del ‘cuniculus’ / LLUÍS FRANCO
