‘Out of Africa’, del desaparegut director Sidney Pollack, va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula l’any 1985. Aquest film explica una intensa relació d’amor entre una aristòcrata danesa, interpretada per Meryl Streep, i un rodamon nord-americà, Robert Redford. A la fi, els dos personatges són uns emprenedors de l’època, on ella es juga el patrimoni per canviar l’activitat d’explotació d’unes terres a Kenya, intentant passar de la ramaderia a l’agricultura. Amb música de Mozart i increïbles paisatges fan de tot plegat una pel·lícula meravellosa.
Deixant de banda el bonic i enganyós embolcall cinematogràfic, a prop tenim persones emprenedores que també van marxar lluny per iniciar activitats empresarials, i a diferència de la història explicada a la pel·lícula, van generar recursos per als treballadors i socis locals, traspàs total de coneixement i llocs de treball de qualitat.
Tinc un bon amic i veí enginyer, Manel Borrell (1933), que també va marxar a l’Àfrica. Va fer-ho a Tànger l’any 1966, l’acompanyaven la seva dona, una bona emprenedora també, Agustina Matas, i els seus tres fills, la més petita un nadó de pocs mesos. Tot plegat una aventura familiar que de ben segur va tenir una gestió complexa però d’una experiència vital molt enriquidora.
En Manel, amb capital d’inversió catalano-marroquina, va muntar una fàbrica tèxtil, i l’acompanyava un equip de professionals vallesans del sector tèxtil, tècnics especialitzats de Sabadell i Terrassa. M’explica les complicacions de gestió inicial que va significar treballar amb un equip humà amb dos col·lectius de cultures i religions diferents, allunyats dels centres d’innovació europeus i amb una dificultosa accessibilitat a elements bàsics per a la producció, “a voltes havia d’agafar un avió per aconseguir un cargol d’una màquina”, m’explica.
El procés complet de maquinària, filatura, teler i finalització que van utilitzar es basava en màquines de la marca anglesa Hattersley, muntades a Sabadell, i els va permetre crear panyaria per fer vestits, produïda íntegrament a l’Àfrica, d’una qualitat similar al made in England o made in Sabadell de l’època. Van crear una empresa d’alt valor que es va consolidar i esdevingué comercialment referent al nord d’Àfrica durant temps.
Va decidir acabar la seva aventura al Marroc després d’uns anys de consolidació i d’una visita a la fira especialitzada del sector de maquinària tèxtil ITMA a Hannover (Alemanya). Allà va tenir un primer contacte amb la tecnologia Openend que triplicava les revolucions de les màquines de l’època i com a bon innovador es va adonar que era el moment de tancar la seva etapa professional lluny de Catalunya per assolir nous reptes al sector.
El mes passat escrivia aquí mateix sobre uns joves sabadellencs que la revista Forbes menciona com a innovadors tecnològics a tenir en compte i em resulta sorprenent que parlant amb uns i amb l’altre, l’esperit, la innovació permanent com a motor dels seus projectes, l’alta tolerància al risc i la manera d’encarar els problemes són la mateixa. Tot i la distància generacional, per moments em sembla haver conversat amb persones coetànies.
En Manel, als seus 88 anys, continua igual de creatiu, optimista i actiu com sempre. Actualment col·labora amb organitzacions capdavanteres de caràcter social que tenen com a objectiu ajudar totes aquelles persones que es troben en solitud.
