El grup d'enginyeria SENER creix per donar servei a clients com la NASA

Que a Sabadell i comarca tenim de tot, empresarialment parlant, és una realitat sense discussió, i casos com el de SENER ho demostren. El grup líder en solucions d’enginyeria per a múltiples sectors i activitats industrials ha invertit més de 5 milions d’euros en unes noves instal·lacions d’integració, assaigs i producció de sistemes i equips espacials i d’astronomia, que milloraran el servei a clients com la NASA o la ESA (Agència Espacial Europea). Pertanyents a la divisió SENER Aeroespacial, s’ubiquen a la seu central del grup a Catalunya, situada a Cerdanyola del Vallès, molt a prop del Sincrotró ALBA. Amb gairebé 1.000 metres quadrats de superfície, estan dotades dels equips de producció i assaigs més avançats del mercat, que situen SENER com a una de les principals empreses europees en l’àmbit de l’espai i l’astronomia, però també en comunicacions terrestres (control del tràfic aeri, Broadcast...). Aquesta inversió en nous equips i sales blanques -que cal sumar als 70 milions d’euros que SENER va pagar l’any 2018 pel grup TRYO Aerospace & Electronics- ha creat una desena de llocs de treball associats de tècnics especialistes de laboratori. Hi treballen 40 professionals i seran 50 en els propers mesos. FIABILITAT El grup SENER ha participat en els principals programes de les agències NASA i ESA (exhibeix una fiabilitat del 100%) i la seva tecnologia està present a missions tan destacades com el Hubble, Rosetta, Plèiades, Gaia, ExoMars, Curiosity o LISA Pathfinder, a banda de ser proveïdor de sistemes per ARIANE, VEGA o VERTA. També ha participat en més de 1.500 satèl·lits i vehicles espacials. Ara, amb aquesta nova inversió, i entre altres coses, podrà fabricar equips electrònics de radiofreqüència basats en la tecnologia de nitrur de gal·li (GaN), clau en les futures generacions de satèl·lits de comunicacions. La seu de SENER a Cerdanyola és un edifici modern i sostenible, amb 7.500 metres quadrats de sòl i 16.000 de sostre sobre rasant, on treballen més de 300 professionals de molt diverses disciplines (enginyers, físics, arquitectes...). La inversió inicial en el projecte fou de 25 milions d’euros, una de les més grans fetes mai a la comarca.