Davant l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, un grup de sabadellencs amb una trajectòria rellevant a l'entitat van decidir unir esforços i constituir l'Associació d'Accionistes Minoritaris de Banc Sabadell, amb l'objectiu de defensar els interessos dels inversors davant aquesta operació.
Un dels artífexs d'aquesta associació és el sabadellenc Joan Llonch i Andreu, membre d'una família de tradició industrial tèxtil fundadora del Banc Sabadell i net de l'expresident del Banc Sabadell, Joan Llonch i Salas. És doctor en Economia i Ciències Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona. Al Banc Sabadell va iniciar el seu mandat com a conseller el desembre de 1996. N'ha estat vicepresident de 1999 a 2009 i el 2010 va ser nomenat vicepresident de Banco Guipuzcoano. Actualment, és el president de l'Acadèmia de Belles Arts, patró de la Fundació per la Indústria i vocal de l'Associació d'Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell. En cent quaranta-tres anys d’història, estem davant del moment més transcendental del Banc Sabadell, després del viscut aviat farà cent anys? Sí, segurament, ho és, tot i que si l'any 1926 un conjunt de persones i entitats no l'haguessin recolzat i salvat, ara ja no estaríem parlant del Banc Sabadell. Des de llavors, el Banc Sabadell ha tingut una trajectòria solvent, positiva, malgrat algunes situacions complicades. Ara, però, no estem parlant que l'entitat pugui fer fallida, sinó per la continuïtat com a entitat independent, ja que pot desaparèixer davant l'interès d'un altre que el vol comprar, i el nom i la història quedarà en el no-res. Quan es decideix, juntament amb altres persones sabadellenques amb una trajectòria rellevant a l’entitat, constituir l’Associació d’Accionistes Minoritaris de Banc Sabadell? Primer havíem de veure si l'opa anava endavant, i quina era la reacció, no només dels accionistes, sinó també dels clients, les empreses i de les diverses administracions. Quan veus un alineament és el moment d'unir aquests esforços. Quines xifres calcula que podeu aglutinar? Esperem que en siguin milers. El Banc Sabadell té al voltant de 200.000 accionistes, per tant, el potencial és enorme. Hem d'aconseguir que l'accionista de fora de Catalunya també s'hi adhereixi, perquè això ens donarà més força quan sigui l'hora per anar a parlar amb el Govern. És per aquest motiu que si bé el primer acte el farem a Sabadell, a la seu fundacional de l’entitat, al Gremi de Fabricants, tenim previst fer xerrades a diversos punts rellevants, sigui Alacant, Madrid, Saragossa o Oviedo. [caption id="attachment_317984" align="aligncenter" width="700"]
Llonch, aquest dimecres a la seu de l'Acadèmia de Belles Arts / D. CHAO[/caption]
En la constitució de l'Associació, el president Josep Oliu hi ha jugat algun paper? Vam consultar-li si ho veia bé, i si ens hagués dit que no era aconsellable, evidentment, no hauríem fet res que pogués perjudicar el Banc Sabadell. Tot el que sigui defensar els interessos dels accionistes particulars és positiu. La iniciativa va sorgir dels membres que formem la Junta.
Fa uns mesos, el mateix president assegurava, en el marc de l'entrega dels XIX Premi a la investigació Biomèdica i el VIII Premi a les Ciències i Enginyeria, que "a Sabadell hi ha la concentració d'accionistes privats més important del Banc". Sap de quines xifres estem parlant? És una xifra rellevant, però no tinc la garantia que si dic un 5%, sigui del tot certa, però representaria un 10% dels accionistes no institucionals. En qualsevol cas, en aquesta zona geogràfica, al Vallès, hi ha una concentració important, perquè en aquest entorn és on inicialment el Banc Sabadell va començar la seva expansió.
Podria passar, sense entrar a jutjar si l’oferta del BBVA és bona o no, que en la decisió de l’accionista sabadellenc hi acabi pesant més el vincle amb l’entitat. El focus passa per l’accionista de fora de Catalunya? Sí, crec que sí. L'accionista de fora potser no ha viscut tan directament la història del Banc Sabadell i no se'l senten tan seu, d'una manera tan propera, però també valoraran el que estan rebent a canvi per part del BBVA. Per això des de l'Associació farem xerrades arreu per explicar-ho detalladament. Hem de fomentar aquesta sensibilitat que cal ampliar la mirada, més enllà de l'oferta, a llarg termini. Posem un exemple: si ara potser guanyo un 10%, però amb aquestes accions del BBVA potser tinc menys dividend, i si els exaccionistes del Banc Sabadell decidissin vendre, faria que la cotització de l'acció baixés, i en lloc de guanyar un 10% potser perdria un 20%. En cash, estaríem parlant d'un altre escenari.
Què li diria a l'accionista que dubta si ha d'acceptar o no la proposta del BBVA? Avui dia la prima que van oferir del 30% no arriba ni al 3%. Els resultats del Banc Sabadell en els pròxims exercicis seran molt bons, tal com va assegurar el conseller delegat, César González-Bueno, ara fa uns dies en la trobada a Sant Cugat amb 300 accionistes. Això, permetrà uns dividends astronòmics pel que ha sigut el Banc Sabadell durant molts anys i, segurament, molt més elevats del que cobraria sent accionista del BBVA. A Espanya hi ha un risc limitat, i ara com ara és molt pitjor estar a Turquia i a Mèxic, en què un 40-50% dels diners provenen de mercats emergents, com té el BBVA. Clàudia Sheinbaum, la nova presidenta de Mèxic, no està massa a favor de l'economia liberal i el primer que va dir és que pujaria els impostos a la banca, un fet inèdit al país mexicà. Les possibilitats d'incrementar els resultats del BBVA no les veig molt clares, en canvi, les del Banc Sabadell, sí.
[caption id="attachment_317985" align="aligncenter" width="700"]
Llonch, aquest dimecres a la seu de l'Acadèmia de Belles Arts / D. CHAO[/caption]
Parlant del BBVA, aquesta setmana el president del BBVA, Carlos Torres, publicava un article al ‘Financial Times’ que assegurava que Europa necessita bancs més grans. És el mateix argument que va exposar en la trobada a ESADE, a Barcelona, que li vaig rebatre. Jo sempre he dit que a mi m'agradaria ser el Bankinter, que és més petit que el Banc Sabadell i molt més petit que el BBVA, però cotitza a uns múltiples molt millors i té una rendibilitat molt més alta. A vegades, és molt més rendible que voler-ho abraçar tot. Una altra cosa seria que fos una fusió a escala internacional i que un país, amb bancs potents, volgués entrar a Espanya, i el Banc Sabadell li podria oferir aquesta entrada potent, creant una sinergia. Però el BBVA vol arrasar amb tot, carregant-se més de 5.000 treballadors. Nosaltres hem estat en fusions i compres, sigui l'Atlántico, la CAM, l'Urquijo o l'Herrero, i et pots trobar que una part dels clients marxin perquè ja estaven bé amb el Banc Sabadell. Crec que el que està fent el BBVA és una fugida cap endavant, en trobar-se exposat a dos mercats emergents molt importants, però que la part del negoci a Espanya no arriba al 30%, i vol equilibrar-ho i donar-li diversificació. Per als accionistes del Banc Sabadell no veig que aquesta operació aporti res.
En aquesta mateixa trobada, a què es referia quan deia que el Banc Sabadell era més que un banc? El que li vaig voler transmetre al senyor Torres és que hi ha gent que només li importa el cèntim, però n'hi ha d'altra que no: vaig comentar-li que el Banc, al seu dia, va arribar a cotitzar al voltant de 30 cèntims i molts d'aquests accionistes encara estan aquí, malgrat córrer el risc de perdre-ho tot, perquè els hi sabia greu vendre unes accions que han passat de generació en generació. Se'm va quedar mirant. Segurament no ho entenia. Aquesta tradició al BBVA no hi és. I si parlo de la meva experiència viscuda al Banc Sabadell, quan vaig entrar a treballar-hi em van dir que aquí suem la samarreta. Un sentiment de pertinència, una identificació, que et fa estar més motivat. Molts accionistes del Banc Sabadell també són clients i la vinculació és doble generant un element afectiu.
En aquesta línia, què li sembla l’estratègia que està desplegant el BBVA, que en les últimes setmanes sembla que ha agafat un to més agressiu? Segurament, és fruit de la desesperació, de veure que aquest partit no es guanyarà sense baixar de l'autocar, i fa sortir aquesta vena poc amable, poc diplomàtica. Estem davant d'una opa hostil, per molt que vulgui justificar que no ho és. Els representants del Banc Sabadell ja li han dit que no ens volem fusionar, per tant, no es pot vendre que és una operació amistosa, amable i cordial.
[caption id="attachment_317986" align="aligncenter" width="700"]
Llonch, a la seu fundacional del Banc Sabadell, al Gremi de Fabricants / D. CHAO[/caption]
S’ha parlat molt des d’un costat de les sinergies de l’operació i des de l’altre del risc que pot suposar per a les pimes, però quin seria l’impacte que podria tenir per al teixit cultural i social de la ciutat la desaparició del Banc Sabadell? Ja vam tenir l'experiència amb Unnim. Tot eren promeses: que es mantindria l'obra social, que es mantindria el premi novel·la Sant Joan, que avui dia ja no duu el nom de Fundació Caixa Sabadell, sinó el del BBVA, o deixar la seu del carrer de Gràcia com està avui dia. No han demostrat massa sensibilitat envers la ciutat. Sabadell és una ciutat de 200.000 habitants en un país de molts milions d'habitants, però el Banc Sabadell ha donat una prioritat a la ciutat, a través de la Fundació, com l'ajut que rebem anualment aquí a l'Acadèmia de Belles Arts, i que reben en moltes altres entitats i iniciatives. Dubto que si el BBVA ha de ser el nostre interlocutor el dia de demà, tingui tanta sensibilitat per les qüestions sabadellenques.
Fem economia de ficció. Què creu que passarà? El Govern d'Espanya, fins ara, ha dit que no li agradava l’operació que planteja el BBVA i el ministre d'Economia ha dit que no autoritzaria una fusió, però el que no poden fer és prohibir l'opa, si la majoria d'accionistes del Banc Sabadell s’hi apunten. Aquesta és la postura socialista, però quant temps hi serà Pedro Sánchez? Si arriba el PP a la Moncloa serà igual de bel·ligerant? Un partit que té una tendència de lliure mercat? El BBVA, com ha fet el Banc Sabadell en altres ocasions, el que li interessa és integrar-lo a la seva estructura. No té sentit que la mateixa estructura en relació amb els serveis corporatius estiguin a Sant Cugat i a Madrid. Si no s'autoritza la fusió, aquestes sinergies que ha anunciat el BBVA no es poden fer a curt termini.
Quin pensa que serà el paper que jugaran els accionistes institucionals? Es fa difícil de dir, perquè n’hi ha que esperaran al darrer moment i es resoldrà com en un partit de bàsquet, als darrers minuts. En funció de la cotització d’un banc i l’altre, en el període obert per als accionistes, decidiran.
https://www.diaridesabadell.com/2024/09/20/neix-lassociacio-daccionistes-minoritaris-de-banc-sabadell-estem-davant-dun-moment-crucial/
