/ J. PELÁEZ[/caption]
Què va fer situar l’enginyeria en aquest lideratge? Vèiem que el sector de la construcció no estava modernitzat i l’any 2010 detectem que als Estats Units es treballa amb la metodologia BIM i decidim incorporar-la, traslladant la indústria al sector de la construcció: si una cadira, que val 60 euros, s’ha analitzat com funciona la roda amb el suport, per què no es pot fer amb un hospital de 50 milions d’euros? El privat, que és espavilat perquè els diners són seus i representa més del 92% dels nostres clients, va veure ràpidament el potencial: m’estalvio els riscos de sobrecostos, els riscos de planificació i no té un preu més elevat. Afortunadament, vam començar amb aquesta metodologia quan érem 30 persones, perquè avui, amb més de 560 persones, no ens n'hauríem sortit.
I amb l’administració? Si no es demana BIM, no es valora la metodologia de treball. Quan et valoren a la baixa, alguna cosa no estem fent bé. Si una cosa val 10 €, no la pots contractar per 6 €, perquè estàs enganyant i fomentes la picaresca i la suspicàcia. Vam entrar a optar al projecte de la base logística de l’exèrcit espanyol de terra perquè des del juliol del 2023, que el Consell de Ministres exigeix aquesta metodologia en projectes públics d’una certa envergadura.
Recentment, l’enginyeria s’ha integrat a Bureau Veritas. Per què es decideix fer aquest pas i quins són els objectius marcats? En primer lloc, en el nostre pla estratègic, en què Nazca Capital va entrar en el capital de l’empresa, vam aconseguir els objectius que ens havíem plantejat en quatre anys: creixement d’ingressos i rendibilitat, posicionament geogràfic a Espanya i diversificació de les unitats de negoci. Motiu pel qual ens vam plantejar un relleu del fons per una altra companyia. De les diverses opcions, Bureau Veritas és la millor per fer un salt qualitatiu en dimensió i escala per al grup IDP. Això ens suposa passar a ser el centre tecnològic global de l’enginyeria BIM i bessons digitals en els 142 països on està present. Un salt que mai havíem ambicionat. Podrem abordar projectes a qualsevol part del món, mentre que la producció continuarà passant per Sabadell.
[caption id="attachment_319757" align="aligncenter" width="700"]
/ J. PELÁEZ[/caption]
En un futur, cap on ha d’anar l’enginyeria? Cap al món de la dada. Dades per acompanyar el client amb les seves inversions per què ha de tenir clar el què li costarà avui i d’aquí a uns anys. Ens podem trobar amb un client que ens demana automatitzar la seva planta, i avui dia és possible, però cal veure el capex vs opex, per saber la inversió i l’amortització en la reposició X maquinària en X anys. El món ha d’anar cap aquí: que tu prenguis una decisió sobre una base d’informació sòlida a tots els nivells, sigui consum energètic, dades de producció, entre moltes altres.
Veurem, en els pròxims anys, edificis amb petjada de carboni 0? Tenim diversos projectes en què, pràcticament, la petjada és 0, per tant, amb tota seguretat això s’aconseguirà. Cal dir, però, que lògicament n’hi haurà que per la seva tipologia d’activitat i el consum energètic que se’n derivi del seu procés productiu serà molt difícil. Però en edificis en què la càrrega d’energia no sigui molt elevada, sense cap mena de dubte, s’aconseguirà.
