La companyia, amb seu a Sant Quirze del Vallès, va néixer fa més de vint anys amb una filosofia clara: “comprendre profundament les persones, el negoci, les necessitats i el context de cada client per aportar solucions amb criteri, rigor i visió estratègica. En essència: comprendre per ajudar, progressar i generar creixement compartit”, explica Joaquim Pareras, partner de l’empresa vallesana.
En els primers anys, Ipsom va actuar com a consultora energètica, oferint serveis de gestió, auditoria i assessorament en serveis energètics en general. L’any 2012 es produeix un punt d’inflexió estratègic: anticipant la creixent demanda de les empreses catalanes, la companyia es focalitza en la gestió d’ajudes i subvencions públiques, principalment vinculades a inversions industrials i projectes de sostenibilitat.
En aquest context, Ipsom gestiona les primeres convocatòries de l’ICAEN (Institut Català d’Energia) i de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético) en matèria d’eficiència energètica i energies renovables. Des d’aleshores, Ipsom ha donat suport a empreses de múltiples sectors, treballant amb administracions locals, autonòmiques i estatals per facilitar l’accés a ajudes, subvencions i incentius fiscals.
Actualment, la principal línia de negoci és la gestió integral d’ajudes, subvencions i incentius fiscals per a inversions productives i industrials, ajudes i incentius energètics, projectes de millora de processos i producte, projectes d’R+D+I, i deduccions fiscals i altres instruments d’optimització fiscal. A més, Ipsom continua oferint serveis de gestió energètica i gestió de CAEs (Certificats d’Estalvi Energètic), ajudant les empreses a optimitzar els seus costos energètics i a monetitzar l’estalvi generat.
Amb prop de dues dècades d’història, com ha canviat la demanda dels vostres serveis? Quan vam començar, parlar d’eficiència energètica dins la indústria era pràcticament un “territori hostil”. No era una prioritat i sovint es percebia com una despesa, no com una inversió. Recordem situacions en què, fins i tot amb propostes de retorns de la inversió (paybacks) inferiors a un any, resultava difícil convèncer els departaments financers. Existia una clara reticència al canvi i la millora energètica no es considerava una palanca real de competitivitat. Amb el temps, aquest context ha canviat de manera radical. Avui hi ha una conscienciació més elevada sobre l’impacte dels costos energètics, més pressió competitiva i una exigència creixent en matèria de sostenibilitat i descarbonització.
Quin ha estat el rol de les administracions? S’ha fet molta pedagogia des de l’Administració, generant un marc més alineat entre política pública i estratègia empresarial. L’arribada dels fons europeus i l’impuls cap a la reindustrialització i iniciatives com el ‘Clean Industrial Deal’ han ampliat de manera significativa el volum d’oportunitats: més convocatòries, més instruments financers i més tipologies de projectes subvencionables. Aquest nou escenari ha fet evolucionar també la demanda. Les empreses ja no busquen només assessorament puntual, sinó un acompanyament integral i expert que integri visió tècnica, coneixement normatiu i capacitat de gestió. Necessiten estructurar projectes sòlids, complir requisits cada vegada més complexos i convertir el finançament públic en un avantatge competitiu real dins la seva estratègia de creixement i transformació.
Per sectors, quines són les companyies que més recorren als vostres serveis? Principalment, treballem amb empreses industrials i grans consumidors d’energia. Com comentàvem, venim d’un històric vinculat a la gestió elèctrica i l’eficiència energètica, i en el sector industrial l’impacte d’una inversió planificada estratègicament és significativa, especialment en costos, competitivitat i capacitat d’adaptació al mercat. Dins d’aquest àmbit, és habitual que ens arribin projectes de sector com petroquímiques, acereries, fundicions o ceràmiques, entre d’altres, on qualsevol millora d’eficiència, electrificació o optimització de processos té un retorn clar i una dimensió estratègica. Alhora, col·laborem amb empreses orientades a la innovació i R+D, incloent-hi startups i scale-ups, o grans empreses intensives en RD, planificant projectes tecnològics o d’innovació per complementar incentius fiscals i finançament públic.
Quin és el termini mitjà des de la presentació de la sol·licitud fins a l’adjudicació de les ajudes? Depèn molt de la convocatòria, però, en general, cal tenir en compte que moltes ajudes obren en dates concretes i amb un termini limitat. Així doncs, el procés de vigilància i anticipació d’inversions és clau per preparar-se amb antelació i poder presentar sol·licituds de qualitat amb les millors probabilitats d’èxit. En concurrència simple (per ordre d’arribada) cal ser extremadament ràpids a l’hora de fer la tramitació de sol·licitud, amb l’expedient ben tancat i planificat. D’altra banda, per concurrència competitiva, el més important és l’estructura del projecte per maximitzar la puntuació
Com definiríeu l’estat actual del sistema de subvencions a Espanya i en l’àmbit europeu per a empreses? Tant a escala nacional com europea, les ajudes s’han anat adaptant a la realitat dels darrers anys. Crisis com la Covid, la guerra d’Ucraïna o emergències com la dana, han accelerat l’aparició de noves línies, instruments i nous marcs regulatoris. L’objectiu és molt clar, orientar-se cap als ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible) i la transició verda, amb convocatòries enfocades a l’eficiència energètica, descarbonització, economia circular, digitalització i amb programes tractors com els PERTE a escala nacional. Paral·lelament, es reforça cada cop més la idea de reindustrialitzar Europa guanyant autonomia i competitivitat. En conjunt és un sistema que creix, es professionalitza i cada cop esdevé més estratègic, i també més integral.
Enguany finalitzen els Fons NextGenerationEU. S’arribaran a executar tots els projectes? Quina valoració en feu? Hem tingut molts èxits amb els fons NextGenerationEU i PERTE, amb grans projectes d’inversió industrial i RDi. Just aquests mesos estem treballant per justificar-los amb totes les garanties davant l’Administració. En general, la valoració d’aquests fons és molt positiva, donat que han ajudat moltíssimes empreses a finançar molts projectes, per tant, han suposat una oportunitat clau. Han accelerat inversions en modernització, digitalització i eficiència que, sense aquest impuls, s’haurien ajornat. Estem convençuts que, tot i la incertesa sobre “què passarà ara”, la transició industrial i energètica continuarà sent una prioritat i que amb les polítiques actuals hi haurà noves finestres d’oportunitat.
El Vallès és un pol d’activitat econòmica. Quin és l’impacte real que tenen les subvencions en la competitivitat i el creixement de les empreses del territori? L’impacte és molt rellevant, ja que actualment s’entén com a palanca estratègica. Segons la nostra experiència, aquest impacte es veu reflectit en quatre eixos principals.
Quins són? En primer lloc, les ajudes permeten augmentar la competitivitat i la diferenciació de la indústria catalana, perquè fan possible que les empreses automatitzin processos o inverteixin en innovació amb menys pressió financera. En segon lloc, tenen un paper clau en la cadena de valor i en l’economia local. En tercer lloc, les subvencions acceleren i faciliten l’adaptació a processos i tecnologies més verdes, alineades amb els objectius climàtics i els ODS de la Unió Europea. Finalment, poden, jugar un paper clau per empreses històriques i familiars que es troben en una situació de risc o en un moment de canvi generacional.
Al llarg dels anys, quin paper juga Banc Sabadell en el vostre dia a dia? Banc Sabadell ha acompanyat el nostre creixement amb proximitat i una visió financera alineada amb l’evolució de la companyia. No només ens donen suport en la gestió operativa del dia a dia, sinó que ens han ofert assessorament en decisions d’inversió i planificació financera. Aquest acompanyament ha estat clau per créixer amb seguretat i una estructura financera sòlida.
