L’alcaldessa, Marta Farrés, vol fer un viratge i recuperar la indústria perduda en les últimes dècades a Sabadell i arreu de Catalunya. “Qualsevol ciutat vol indústria i estima la indústria”, ha defensat a la inauguració del Congrés Nacional del sector, que celebra aquest dimecres i dijous a Barcelona.
Farrés pretén acabar amb l’estratègia econòmica de finals de segle XX i que ha arribat fins a l’actualitat, en què el sector ha quedat relegat a un segon pla. “Vam deixar que els vapors es convertissin en habitatges i fa uns vuit anys ens vam adonar que va ser un error”, ha constatat davant de les autoritats i el públic assistent.
Avui dia, la indústria representa el
9,5% de l’economia de Sabadell (490,1 milions d’euros de VAB, el 2022), nou vegades menys que el sector serveis (4.370,2 milions d’euros), segons l’Idescat. Per capgirar aquestes xifres, l’alcaldessa va apostar per dues línies mestres: l’especialització en àmbits com
l’aeronàutic i el
sanitari –vinculats a actius com l’aeroport, la UAB i el Parc Taulí– i els temps per atorgar llicències urbanístiques. “S’ha de posar fàcil. Nosaltres triguem un mes i mig, i per això venen a Sabadell i no al municipi del costat”.
El pla per a captar empreses ja ha tingut efectes positius en el sector, segons l'alcaldessa. En comparació del 2019, abans de la pandèmia, el VAB industrial ha crescut un 14,1% a Sabadell, per sobre de l'evolució experimentada a Catalunya (+4,8%) i al Vallès (5,1%). No obstant això, la indústria de la ciutat continua per darrere de la de Terrassa, que genera 733,2 milions d'euros a l'any, i de la Rubí (908,8 milions d'euros).
Pol Gibert: "La indústria és el motor econòmic de Catalunya"
Com a Sabadell, la pèrdua d'indústria a Catalunya i al Vallès no ha cessat des de la
crisi del tèxtil a la dècada dels 1970. En els darrers anys, marques com Bosch, Nissan i Mahle han abandonat el país, i a la comarca han tancat fàbriques com
TE Connectivity a Montcada i Reixac (2022) i
Italco a Sant Quirze (2021).
Davant d'autoritats i empresaris del sector d'arreu de l'Estat, el secretari d'Empresa i Treball del Govern de la Generalitat, el sabadellenc
Pol Gibert, ha defensat un canvi de rumb de Catalunya per atraure i retenir la producció, i ha apuntat a la col·laboració publicoprivada, la innovació, la sostenibilitat i el talent com a recepta per sortir del declivi del sector. "
La indústria és un motor econòmic i un pilar clau per a la cohesió social, creant ocupació de qualitat i innovant", ha exposat.
La indústria representa el 15,3% del PIB d'Espanya, una xifra inferior a l'objectiu del 20% i als nivells dels anys 70. Està per sota d'altres països d'Europa com la República Txeca (38%), Alemanya (31%) i Polònia (31%), on el sector també es retreu. Precisament, el tinent d'alcaldia d'Economia i Hisenda de Barcelona,
Jordi Valls, també present a l'acte, ha alertat que el problema de la "desglobalització" és un repte que s'escapa de Catalunya i d'Espanya: "No estem parlant només d'indústria, és el futur de la Unió Europea".
Jordi García Brustenga, director general d'Estratègia Industrial i de Pimes del Govern d'Espanya, ha defensat la nova
Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica per evitar la deslocalització d'empreses i atreure noves indústries. "Toca competitivitat i toca resiliència amb la nova llei", ha exposat per després anticipar que el creixement econòmic afavorirà el procés de reindustralització.
