Eduard Borràs: "Amb el premi, ens traiem una mica de sobre la llosa del localisme"

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) guardonarà aquest dijous, amb un dels Premis ICAB a la Segona Oportunitat, a la Cambra de Comerç de Sabadell en reconeixement de la tasca feta “pel desenvolupament de la mediació concursal com a eix i principi de bones pràctiques en l’aplicació de la Llei”. Un servei, el de Mediació Concursal, que va oferir l’entitat entre els anys 2015 i 2022, liderat pel secretari general, Eduard Borràs. Empreses i autònoms, potser, també, s’hi adheririen al guardó. Al llarg d’aquest gairebé set anys que vam prestar el servei de Mediació Concursal vam portar més de 3.000 expedients. Vam ajudar a empreses i autònoms, sí, al fet que tinguessin la Segona Oportunitat real, perquè quan anessin als jutjats a demanar el concurs de creditors, veiessin que s’havia fet l’intent d’arribar a un acord, perquè se’ls hi pogués donar el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI). L’èxit era que les empreses i persones tornaven a començar de 0, no amb un deute X. Per què, l'any 2015, la Cambra decideix apostar per aquest servei? Aleshores, l’any 2015, hi ha modificació de la llei concursal, la que regula els concursos de creditors, en la que s’establia que abans d’iniciar un concurs, i si volies que se’t perdonessin els deutes, abans havies  d'intentar arribar a un acord amb les parts a les quals li devies diners. Aquest tipus de mediacions només les podien fer tres col·lectius: registradors mercantils, notaris i les cambres. Vam apostar per crear un sistema ràpid, molt àgil, amb moltes facilitats. Aquí, els advocats que presentaven els assumptes sempre trobaven un interlocutor que resolia dubtes i ajudava a plantejar coses de manera correcta. Aquesta professionalitat no la trobaven en un altre lloc. I aquest esperit el continuem mantenint, malgrat no prestar aquest servei, però sí d’altres de resolució alternativa de conflictes.   [caption id="attachment_329307" align="aligncenter" width="700"] L'advocat Eduard Borràs, al seu despatx de la Cambra de Comerç / D. CHAO[/caption]   Més de 3.000 expedients és una xifra molt elevada. La resta de cambres de Catalunya i algunes de la resta d’Espanya, com la de Saragossa, Tenerife o Huelva, entre altres, van decidir que fóssim nosaltres qui ho féssim per ells. El mèrit només és parcialment meu, perquè aquí a la Cambra vam tenir un equip dedicat exclusivament a això, liderat per la Beatriz Melgar, almenys els darrers tres anys. Entre els professionals de les cambres ens coneixem, i sabem els punts forts i no tan forts, i aquí hi havia l’staff de persones especialitzat amb els coneixements jurídics per gestionar aquests processos. En aquest sentit, érem un bon aliat. Esperàveu aquest reconeixement de l’ICAB? No, i serà el primer que rebrem. Ens fa especial il·lusió per diversos aspectes, i a mi, personalment, me’n fa molta: primer, perquè fa dos anys que ja no es presta el servei. En segon lloc, perquè és el reconeixement d’un col·lectiu professional que no té cap obligació de reconèixer-te res, i que a més, no és el de la demarcació territorial de Sabadell, que no vol dir que no ens ho reconegui.  Alhora, és un reconeixement a tot l’equip tècnic i també polític de la Cambra, que també va confiar-hi i apostar-hi per dedicar recursos i fer que funcionés. El lubricant el van posar ells. I finalment, també estem encantats pel premi perquè ens traiem una mica de sobre la llosa del localisme, inclús nosaltres. Som de Sabadell, però som del món.  Malgrat les xifres, no és un procés habitual entre parts enfrontades. Per què costa confiar-hi? Avui dia, l’itinerari d’una empresa amb un conflicte negocia amb l’altra la solució, i si no la troba, se'n va amb un advocat, i aquest, per tendència professional, va al jutjat. Quan ho poses en un plat de la balança, en un termini d’un, dos o tres mesos, se’t solucionarà el problema, mentre que a l’altra plat de la balança, tot el procés et suposarà cinc anys d’indefinició, en què potser guanyes o perds. El jutjat et dona una resolució mentre que una mediació et dona una solució. La mediació és un procés més ràpid, més madur, que té uns costos, però des de la Cambra apostem molt fermament per mitjans alternatius per resoldre conflictes a les empreses que hi confien.   [caption id="attachment_329308" align="aligncenter" width="700"] / D. CHAO[/caption]   Pel que comenta, se’n pot extreure que encara hi ha bona gent. Sí que n’hi ha. El que hi ha són interessos contraposats, sempre partint d’una idea en què tothom té bona fe, malgrat que sempre hi ha algú que no la té. Si no fos així, en un àmbit empresarial mai contractaries res encara que fos un excel·lent negoci perquè te’n jugarien alguna. Segurament, hi ha hagut gent que ha gestionat malament el seu negoci, però al voltant també hi ha circumstàncies que fa que d’un dia per l’altra desaparegui el teu negoci.