El camí cap a la reducció de la jornada màxima legal a 37,5 hores setmanals en còmputs anuals continua cremant etapes, després que aquest dimarts passat el Consell de Ministres n’aprovés l’avantprojecte de llei. La rebaixa de la jornada era un dels objectius del soci de govern de Pedro Sánchez –Sumar– que no ha pogut comptar amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme.
Una norma d’obligat compliment que, representants d’organitzacions econòmiques, empresarials i empresaris, veuen amb certa preocupació, en un context en què els índexs de productivitat són dels més baixos d’Europa i l’absentisme està pels núvols: “Des de la Cambra no ens tanquem a una mesura com aquesta, però abans hauria estat millor provar-ho abans d’implementar-ho, i en lloc de reduir 2,5 hores fer un escalat, per exemple d’1, 5 hores, i veure la conseqüència real del mercat per estalviar un empitjorament”, explica el president de la Comissió Econòmica i empresa, Leo Torrecilla.
La proposta, que ara s’haurà de negociar amb els partits, encara no té garantits prou suports per tirar endavant al Congrés. En el cas que Sánchez obtingui la llum verda, el primer impacte directe serà que els convenis col·lectius que tinguin més de 37,5 hores setmanals de jornada en còmput anual tindran fins al 31 de desembre per adaptar-se a la nova legislació. Sobre aquest escenari, la presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alícia Bosch critica que “han eliminat un element de la taula de negociació col·lectiva, a la força d’un reial decret. Aquesta decisió ve presa de manera generalitzada, sense un pla al darrere que ho reguli. Les diverses activitats econòmiques tenen matisos diferents, que cal abordar-los de forma diferent”.
Seguint la mateixa reflexió, s’expressa la subdirectora general d’Educa Borràs, Susana Dabán, afegint que “no s’ha tingut en compte les diferents realitats sectorials, les afectacions territorials ni tampoc que l’impacte econòmic és molt superior a les pimes que a les grans empreses”.
Alhora, en aquesta línia, Dabán alerta que com més petit sigui el departament d’una empresa “més difícil és flexibilitzar-los i mantenir la productivitat amb menys hores de treball efectiu sense haver d’incórrer en costos addicionals o assumir una pèrdua de competitivitat envers les grans empreses”.
L’impacte, per àrees
La mesura, que segons el Ministeri de Treball afectarà 12 milions de persones d’arreu d’Espanya, tindrà afectacions ben diferenciades. Sectors com el comerç o l’hostaleria, amb jornades més àmplies, tindran més impacte. Altres, com el conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona –còmput anual de 1.750 hores– també se’n ressentirà: “Està adaptat segons les puntes de feina que hi ha”, explica Bosch.
Per la seva part, Dabán comenta que a Educa Borràs hi ha diversos calendaris laborals, adaptar als diversos ritmes de treball: “L’impacte serà diferent a cada col·lectiu, tot i que fins que no tinguem el text legal definitiu i la seva transposició al conveni col·lectiu que ens és d’aplicació, no podrem avaluar els impactes ni les formes d’adaptar-nos-hi”.
