Francesc Trillas: "Volem empreses més competitives perquè innoven més"

L’informe Draghi, de l’expresident italià del Banc Central Europeu, Mario Draghi, publicat l’any passat, posa negre sobre blanc l’estratègia que ha de seguir el Vell Continent per fer front a la decadència econòmica de la Unió Europea, en detriment d’altres potències mundials, com els Estats Units o la Xina. Aquest dimarts al vespre, la Fundació Bosch i Cardellach va comptar amb Francesc Trillas, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus del Govern de la Generalitat de Catalunya, per desgranar algunes de les polítiques que ha de seguir Europa i en conseqüència Catalunya. Per fer front a aquest escenari, en el que s’hi ha d’afegir la recent entrada de Donald Trump a la Casa Blanca, Trillas ha apuntat que els estats de la Unió Europea s’han “d’integrar més. Reaccionar com un sol estat en una sèrie de matèries, com intel·ligència artificial, política industrial, descarbonització i invertir en béns públics europeus, que inclou l’armament”. En aquesta línia, i en una Europa on la bonança econòmica dels països ha anat fluctuant, en què ara Alemanya és un dels que les passa més magres per la dependència energètica, l’economista ha alertat dels desigs de Putin, apuntant que “ara, països com Polònia, els països bàltics i els nòrdics tenen por d’un possible atac rus, que no seria la primera vegada en la història. La despesa en defensa és molt petita, al voltant de l’1% del PIB europeu. La Unió Europea és un gegant regulador però un nan pressupostari”.   [caption id="attachment_333553" align="aligncenter" width="700"] / D. CHAO[/caption] Ara bé, el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus del Govern de la Generalitat de Catalunya també ha apuntat cap a la ingent tasca que ha de fer la Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen davant un Parlament Europeu força polaritzat, en què l’auge de l’extrema dreta ha provocat que “alguns recelen, no de cedir sobirania, sinó de compartir. Draghi diu que ens hem d’oblidar d’aquests recels i fer política comuna”, posant d’exemple, els bons resultats del pla Bolonya, en matèria educativa. En clau catalana, i seguint el Pla Lidera, presentat a principi de mes pel govern de Salvador Illa, en què mobilitzarà 18.500 milions d’euros en 200 actuacions previstes en els pròxims cinc anys, Trillas ha remarcat la bona ‘salut’ catalana, malgrat avisar de no pecar “d’autocomplaença”.  En aquest sentit, l’economista ha desgranat algunes de les línies estratègiques que vol seguir l’administració catalana, amb l’objectiu de fer camí en la “prosperitat compartida”, dotant Catalunya de “bons serveis públics, política de cohesió, millor sanitat i millor educació”,  perquè encara sigui un “lloc millor per invertir, treballar i viure”. Alhora, ha  remarcat que la competitivitat no s’ha de confondre: “Volem empreses competitives perquè innoven més. Catalunya no té un problema d’exportació, per tant, no hi ha problema de competitivitat. El problema està en la productivitat”. Finalment, l’economista ha explicat que a Catalunya, a través dels Fons Europeus Next Generation ja s’han rebut 8.000 milions d’euros, i que el govern d’Illa ha definit una sèrie de sectors estratègics, en matèria de política industrial, com “l’automoció, el sector petroquímic o el biomèdic”, entre altres. Alhora, també ha explicat que, tot i la política aranzelària que vol implementar Trump, Catalunya no té una dependència excessiva dels Estats Units. Davant d’aquest fenomen, Trillas ha dibuixat les línies que ha de seguir Europa i Catalunya per fer-hi front: “Reacció unitària, com va succeir amb el Brexit, fer pedagogia del que representa Trump i l’extrema dreta que la recolza i veure altres oportunitats: atraure talent i inversions dels Estats Units i noves aliances internacionals, com per exemple Mercosur”.