La teva activitat té un elevat grau de dependència de l’electricitat o dels combustibles fòssils? El context internacional, marcat per les tensions geopolítiques, ja no només implica increments de costos, sinó també una dificultat afegida per planificar, fruit de la volatitilitat.
Davant d’aquest escenari, des de la Cambra de Comerç de Sabadell, a través de l’Oficina de Transició Energètica, se t’ofereix assessorament personalitzat i suport integral, amb l’objectiu d’acompanyar-te en el procés de trobar alternatives menys dependents, més sostenibles i que et faran guanyar competitivitat. I el primer pas és la generació pròpia d’energia a través de fonts renovables.
Cal recordar que prop del 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya prové de fora, sigui en forma de combustibles fòssils o de materials per a la generació nuclear. Això implica que qualsevol conflicte o tensió internacional acaba tenint un impacte directe en els costos empresarials
En el cas de l’electricitat, aquesta volatilitat ve condicionada en gran part pel funcionament del mercat. El sistema de fixació de preus fa que, sovint, siguin les centrals de gas les que acabin determinant el preu de tota l’energia.
“El sol és un recurs que tenim a tot arreu i ens permet generar una energia molt estable i molt barata”, explica Albert Llobet, tècnic de l’Oficina de Transició Energètica. La fotovoltaica s’ha consolidat com una tecnologia “madura”, amb costos cada vegada més competitius i amb una gran capacitat per donar estabilitat a llarg termini. Per a moltes empreses, això es tradueix en la possibilitat de “cobrir entre un 30% i un 50% del seu consum elèctric amb producció pròpia”.
Aquesta part del consum queda, així, blindada davant les oscil·lacions del mercat. “Un cop has fet la inversió, saps quin preu tindrà aquesta energia durant 20 o 25 anys”, destaca. A més, el retorn econòmic és relativament ràpid, situant-se habitualment entre quatre i set anys, amb estalvis que poden arribar al 30% o 40% en la part d’energia de la factura.
Ara bé, generar energia elèctrica i posteriorment emmagatzemar-la amb bateries – permet gestionar millor l’energia generada i ampliar el percentatge d’autoconsum–, és només una part de la solució.
Un dels àmbits amb més potencial és el de la climatització i l’escalfament d’aigua de procés per sota dels 100 ºC. Substituir calderes de combustibles fòssils per bombes de calor pot reduir dràsticament el consum energètic, alhora que trasllada la demanda cap a una electricitat cada vegada més renovable. El mateix passa amb la mobilitat: electrificar la flota de vehicles no només redueix emissions, sinó que també permet estalvis significatius en el cost per quilòmetre: “Amb un vehicle elèctric pots arribar a reduir a una tercera part el cost del desplaçament”, apunta Llobet, especialment si la recàrrega es fa al mateix centre de treball de la companyia o a casa de l’empleat.
Per facilitar aquesta transició, existeixen diversos mecanismes de suport. Destaquen els Certificats d’Estalvi Energètic, així com programes d’ajuts per a la mobilitat elèctrica que poden arribar fins als 4.500 euros per vehicle i que incorporen incentius si aquests provenen de la indústria automobilística europea.
No obstant això, des de l’Oficina de Transició Energètica insisteixen que el primer pas és sempre entendre com i on es consumeix l’energia. Detectar ineficiències i ajustar consums és la base de qualsevol estratègia efectiva. “El quilowatt més econòmic és el que no es gasta”, recorda Llobet.
Què és l’OTE?
L’Oficina de Transició Energètica es va crear el febrer de 2025, de la mà de la Cambra de Comerç de Sabadell, amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Aquesta iniciativa respon a la necessitat urgent d’adoptar un model energètic més sostenible i eficient, basat en energies renovables i infraestructures properes als punts de consum. L’oficina és l’espai de referència per a les empreses, sobretot petites i mitjanes empreses, en matèria d’eficiència energètica, generació renovable, mobilitat elèctrica i emmagatzematge d’energia.
- Exemples d`estalvi econòmic amb alternatives sostenibles
