La Cambra de Comerç ha expressat la seva preocupació per la situació que viu el Vallès Occidental en matèria de mobilitat, infraestructures i finançament. En la trobada anual amb els mitjans de comunicació, l’entitat presidida per Ramon Alberich ha reclamat una aposta decidida per part de les administracions per garantir la “competitivitat del territori i qualitat de vida”, ha apuntat Alberich.
En concret, i dins de l’àmbit d’actuació de la Cambra de Comerç i en matèria d’infraestructures i mobilitat, l’entitat manté el focus posat en reclamar el Pla Director de l’Aeroport de Sabadell al gestor aeroportuari Aena, creat el 2001 i obsolet des del 2015. “Fa temps que hi estem treballant, i recentment vam tenir una reunió amb l’alta direcció d’Aena perquè es compleixi el Pla. Estem parlant d’entre 30.000 i 35.000 euros. No per augmentar el trànsit aeri, que ja té un grau d’utilització molt elevat. Demanem augmentar l’àrea econòmica de l’Aeroport”, ha apuntat Alberich. L’objectiu de la Cambra és, com a mínim, duplicar aquesta activitat –formativa i empresarial– generant nous espais vinculats al sector aeronàutic.
En paral·lel, la Cambra ha posat sobre la taula la imperiosa necessitat d’actuacions immediates en el que anomena “micro infraestructures”, que tindrien un “impacte directe i ràpid sobre la mobilitat”. Es tractaria de sis actuacions de baix cost –15 milions d’euros– l'entorn de l’AP-7, la B-30, la C-58 i els accessos a Sabadell. Alhora, també, Alberich s’ha referit al Túnel d’Horta, llargament reivindicat des de la Cambra, com una “una infraestructura essencial i estratègica”. Sobre la Ronda Nord, una infraestructura anhelada per al sector empresarial, Alberich ha reconegut tenir “molta il·lusió” en què avanci, un cop el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa s’hagués compromès a iniciar les obres el 2028: “El mandat va passant i encara no hi ha bones notícies en aquest sentit”.
Més inversió
En l’apartat estrictament econòmic, la Cambra de Comerç ha alertat que el Vallès Occidental pateix des de fa anys un dèficit d’inversions públiques a la comarca. Tot i ser la segona comarca en pes econòmic de Catalunya, “només rebem un 40% de la inversió que rep el Barcelonès. Però si mirem a la inversió per càpita rebuda, ens trobem en la 35a posició, amb només 160 per habitant en els darrers 29 anys. És absolutament insuficient”, ha reclamat el president de la Cambra.
A aquesta situació, s’hi suma la incertesa pressupostària, tant en l'àmbit estatal com català, un aspecte “essencial” perquè és el “full de ruta d’un país. No es pot governar a cop de decret. És fer servir una porta falsa. No és eficient”.
“Les polítiques restrictives i el control de preus no són efectives”
En matèria d’habitatge, el vocal del comitè executiu i vicepresident de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport de la Cambra de Comerç, l’empresari Pere Mañero, s’ha mostrat contundent amb les polítiques d’habitatge per fer front a la crisi actual. “Les polítiques restrictives i el control de preus no són efectives. Necessitem plans d’habitatges a llarg termini amb terminis raonables”.
En aquesta línia, Mañero ha reivindicat la col·laboració publicoprivada, entre administracions i empreses, per abordar aquesta problemàtica, apuntant que “l’administració per si sola no és capaç de resoldre aquesta qüestió i, per tant, que compti amb les empreses privades. La col·laboració publicoprivada, de manera sensible i estructurada ens ajudaria molt. Hem de ser capaços entre tots –empreses i administracions– d’entomar aquest tema, que és històric, per fer front al desequilibri entre l’oferta i la demanda”.
- L`empresari sabadellenc Pere Mañero
- V. CASTILLO
Del 'nearshoring' a les deslocalitzacions
En l’àmbit empresarial, Alberich s’ha mostrat especialment preocupat per dues qüestions: l’absentisme i “l’onada de deslocalitzacions”. En relació amb el segon aspecte, l’empresari sabadellenc ha alertat que “estan desapareixent empreses sobretot, de l’àmbit manufacturer”. Tot i que alguns mercats emergents poden resultar atractius –Mèxic, Marroc o Turquia–, Alberich ha avisat que aquestes decisions “no estan a l’abast de tot el teixit productiu del Vallès. Hem de trobar solucions per aquestes empreses que no poden fer la maleta”.
Respecte a l’absentisme, “un problema de país”, el president de la Cambra ha demanat “solucions” per abordar una qüestió del “sistema”, que alguns ho aprofiten per “viure i afavorir l'economia submergida”. “Avui es donen altes per telèfon, però ho decideix la persona si vol o no tornar a la feina”.
- Alberich, acompanyat dels vocals Pere Mañero i Pere Puig, i del tresorer Joaquim Badia
- V. CASTILLO
Banc Sabadell i relleu de Lluís Matas a l'àrea de Promoció Econòmica
En el marc de la trobada amb els mitjans de comunicació, Alberich també s’ha referit a diverses qüestions relacionades amb Sabadell que van succeir en el darrer tram de l’any passat. Per un costat, el resultat de l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, un final feliç “celebrat” que ha de servir d’impuls perquè l’entitat presidida pel banquer sabadellenc Josep Oliu –el pròxim 11 de febrer oferirà la tradicional ponència anual sobre les perspectives econòmiques a la Cambra de Comerç– “continuï fort i valent, i que segueixi el full de ruta que s’ha marcat. Nosaltres seguim sent partidaris que no hi hagi més concentració perquè no és la solució. Si n’hi ha d’haver que sigui per sota, no per dalt”, ha apuntat.
Sobre el relleu a l’àrea de Promoció Econòmica –el passat desembre es va trencar el govern PSC-Junts, provocant la sortida del fins llavors tinent d’alcaldessa Lluís Matas de Promoció Econòmica i Projecció de Ciutat i de la regidora de Turisme Kàtia Botta–, ara encapçalades per Montse González i Antonio Rodríguez, Alberich espera que “continuï la mateixa relació, igual d’oberta, cordial i fluida. Amb l’Antoni –Rodríguez– esperem que les coses no es deteriorin pel fet que no hi sigui el Lluís –Matas–". En aquesta línia, el president de la Cambra ha reconegut que la decisió de posar fi al govern PSC-Junts li “sap greu”, i ha defensat el paper d’ambdós en el govern de Marta Farrés: “El Lluís tenia un gran avantatge, que ve del món empresarial i fins i tot havia sigut membre del Ple de la Cambra. La seva sensibilitat amb els temes que ens preocupen era coneguda. Aquí perdrem una mica de qualitat amb la sensibilitat. L’aportació dels dos –Lluís i Kàtia– era molt positiva: gent jove i amb idees”.
