Osona Vallès Carns, companyia amb seu central a Sabadell i més de trenta anys de trajectòria, es dedica a la compravenda, cria, engreix i sacrifici de bestiar boví i oví. A l’actualitat, compta amb una cabanya –conjunt de caps de bestiar– de 60.000 vedells i 25.000 xais en estoc fix, repartits entre un centenar de granges ubicades a Catalunya i a la Franja d’Aragó. Enguany, tancarà el 2025 amb una facturació de 300 milions d’euros. És la tercera empresa de l’Estat, la primera de Catalunya, en volum de comercialització de boví.
Entre les diverses societats adquirides i participades al llarg dels anys –Escorxador de Sabadell, Companyia General Càrnia, Productes del Cinquè Quart, Miret i Copinsa–, ocupa a 800 persones i té presència, a més de Catalunya i part de l’Estat, a França, Itàlia, Portugal, Algèria, Cuba i a l’Illa Reunió. Setmanalment, a l’Escorxador de Sabadell, el volum de bestiar sacrificat és de 2.300 vedells i 3.000 xais. Tots els subproductes que se’n deriven són aprofitats. Un exemple són les pells, que la companyia, després del seu tractament, ven a la multinacional Louis Vuitton. En parlem amb el director general de la companyia, Rafel Ylla.
Quines són les fortaleses del sector agroalimentari en matèria d’internacionalització? Oferir un bon producte i mantenir una regularitat. És molt important seguir el mateix procés d’engreix, perquè el producte preserva els estàndards de qualitat i de seguretat. Cada mercat demana un tipus de raça diferent. I cal estar preparat per respondre a la demanda de cada client.
I les febleses? La manca de relleu generacional, una problemàtica que es repeteix a molts sectors. En el nostre sector estem fortament condicionats per diverses normatives de la Comunitat Europea vinculades a l’Agenda 2030, especialment en matèria ambiental, algunes de les quals afectes de manera desfavorable la ramaderia, sobretot pel que fa a les emissions i la contaminació. Relacionat amb aquesta qüestió, a països com Holanda, hi ha normatives que estan provocant el tancament d’explotacions. Nosaltres comprem alguns animals a aquest país i això ens està perjudicant. Tenim més demanda que oferta.
Després dels darrers anys marcats per la pandèmia, les tensions logístiques i els conflictes geopolítics, quins aprenentatges clau hauria d’incorporar qualsevol empresa que exporti productes frescos? Un dels aprenentatges que vam adquirir va ser arran de la pandèmia: el canal horeca ens va caure un 95% i ens va quedar tot el producte a la distribució. Hem après que cal equilibrar la balança. En els darrers anys, el canal horeca tenia un gran pes, era molt important, però la gran distribució ha vingut per quedar-se.
En un context en què la seguretat alimentària i la transparència són imprescindibles, quines innovacions heu implementat —tecnològiques o de procés— per reforçar la vostra cadena de valor? Nosaltres estem sota el control dels tres departaments de la Generalitat de Catalunya: Salut, Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i Medi Ambient i Sostenibilitat. Els serveis veterinaris provenen de la mateixa Generalitat de Catalunya. A Càrnia, per exemple, tenim un nivell de tecnologia més avançat, amb controls de metalls. Aquí, a l’Escorxador, el control de neteja és màxim, al nivell dels centres hospitalaris.
Recentment, els estats membres de la Unió Europea han aprovat la signatura de l’acord de lliure comerç entre la UE i el Mercat Comú del Sud, el Mercosur. Com valoreu aquesta aliança? Al sector ramader, si entren productes amb les mateixes condicions legals de control sanitari que tenim aquí, podrem competir. Però com es controlarà? Qui ho controlarà? Ens podem trobar en un escenari de competència deslleial. Hi ha d’haver controls sanitaris. Aquí paguem uns impostos, paguem una sèrie de tributs. Si és amb les mateixes condicions, benvinguda sigui la competència.
Quins són els canvis més significatius en les preferències dels consumidors? La preferència del consumidor es manté força estable. El principal canvi és l'augment del volum de producte destinar a l'exportació, fet que desmostra que la qualitat és reconeguda i valorada en altres mercats. De fet, els estàndards de qualitat aquí són més exigents que en molts altres països.
Quina visió teniu del sector carni l’any 2030? El sector carni, en general, està format per grans grups. Per ser competitius, en producte i preu, és vital. En el cas del porcí, aquest procés de concentració es va iniciar fa anys, però la vedella és el germà petit. Nosaltres som un exemple d’integració de diverses empreses, algunes gairebé centenàries.
Quins mercats veieu amb més potencial? Japó, Corea del Sud i Vietnam. Són països atractius per exportar, però és imprescindible que existeixin convenis d’exportació entre nosaltres. El Japó és el nostre principal objectiu i fa dos anys que estem intentant obtenir les certificacions necessàries per poder comercialitzar-hi.
On haurien de posar el focus les administracions per no perdre competitivitat? Ser més àgils i fomentar la col·laboració. Al final, si les empreses creixen, el PIB pujarà. Ens han d’ajudar a ser més àgils en tots els protocols. La burocràcia no pot ser tan lenta.
Al llarg d’aquestes més de tres dècades de trajectòria, quina relació heu mantingut amb Banc Sabadell? Com a empresa, sempre hem valorat comptar amb proveïdors financers que ens acompanyin en el nostre creixement. Banc Sabadell ens ha ajudat molt i ha sigut el nostre primer banc. Amb la compra de l’Escorxador de Sabadell ja ens van ajudar. És el nostre banc històric, sempre ha estat al nostre costat amb totes les inversions que hem fet. En matèria d’exportacions, tot el producte que exportem a Cuba el gestionem amb Banc Sabadell. Ens ofereix suport constant.
