Va entrar a la Cambra de Comerç l’any 1986, i la setmana passada, Joan Valls Mas (Sabadell, 1959) va posar punt final a trenta-nou anys a l’entitat cameral. Valls, que en els darrers vint anys ha liderat l’equip de l’Àrea d’Assessoria, Promoció i Formació, enceta una nova etapa en la qual vol posar-se a “disposició de la societat” després de l’experiència, coneixements i contactes adquirits al llarg de prop de quatre dècades, per dedicar-se a l’àmbit de la docència, la consultoria estratègica i financera. “Marxo molt satisfet, també, per l’alineament amb els valors de la Cambra de Comerç, els magnífics companys i amb qui he compartit grans moments i un teixit empresarial que m'ha permès participar en magnífics projectes”, assegura Joan Valls.
Paral·lelament a les funcions desenvolupades a la Cambra de Comerç de Sabadell, Valls ha estat sots president del Club Natació Sabadell, ha format part de la Junta Directiva del Club Tennis Sabadell i de diverses comissions del Consejo Superior de Cámaras d’Espanya. En l’àmbit de la docència ha estat professor de l’escola universitària d’estudis empresarials de Sabadell, coordinador i professor del màster de negocis internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), col·laborador acadèmic a Esade i professor de l’escola de turisme i direcció hotelera de la UAB.
Remuntem-nos a l’any 1986. Feia poc que havia acabat la carrera universitària i vaig veure un anunci de feina que a la Cambra de Comerç de Sabadell i a la Cambra de Comerç de Terrassa cercaven un responsable per posar en marxa un nou departament de creació d'empreses, per donar suport als emprenedors de les dues demarcacions. Durant dos anys vaig treballar a cavall, entre Sabadell i Terrassa, però ser del FC Barcelona i l’RCD Espanyol és complicat. La meva intenció inicial era estar-hi dos anys, però des de la Cambra de Sabadell em van fer una proposta sobre temes d’emprenedoria, formació i fiscalitat. I els dos anys s’han acabat multiplicat per vint, passant per responsabilitats en temes relacionats en indústria, fiscalitat, emprenedoria, innovació i comerç internacional. Malgrat ser a la mateixa ‘casa’, he tingut la sensació d’haver canviat de moltes empreses al llarg dels anys.
En el vessant personal, en què es queda d’aquests trenta-nou anys a la Cambra? Els companys de viatge, una gent meravellosa. Tant amb els que he treballat el dia a dia com amb representants del món empresarial, del comitè executiu, els vocals del Ple de la Cambra i del món econòmic i ciutadà, amb qui m'he hagut de relacionar. He acabat fent amistats profundes, també amb persones d’organismes que en el seu moment quan ens vam conèixer defensàvem posicions diferents.
I en el professional? El primer de tots, en l’impacte que hem tingut a la societat: veig persones emprenedores que van venir a la Cambra amb projectes, a vegades poc definits, i que posteriorment han estat molt exitosos. Bastants d'ells, amb els anys, han tornat a requerir els nostres serveis, per qüestions de creixement d'organització, internacionalització, fusions... Algunes empreses que en aquests moments són referents van començar el seu procés d’internacionalització amb nosaltres, i això em satisfà molt. També en temes de formació hem fet plans molt potents per ajudar les empreses a ser més competitives, perquè la competitivitat és multifactorial, però un dels més importants ve del talent de les persones. En els darrers deu anys hem portat a terme projectes d'inserció laboral per a joves i sèniors amb molt d'impacte.
És d’ara o hi ha sigut sempre, la conscienciació de les empreses en la formació continuada? Segurament, les empreses ara ho tenen més interioritzat. La necessitat de formació continuada hi era, hi és i hi serà. Ara hi ha temes candents, que abans no hi eren i viceversa, com els canvis disruptius que ens proporciona la tecnologia, en tots els àmbits, també en el ventall de possibilitats de formar-se, en formacions en línia o híbrides. Al Vallès, com a territori, no tenim petroli ni platges paradisíaques, però tenim persones amb empenta i talent a tots els nivells que ens permet competir arreu del món.
Des de la dècada dels 80, com ha evolucionat la indústria vallesana? És cert que la indústria ha perdut un cert pes, però també és veritat que les dades poden enganyar una mica: antigament, moltes activitats les feien la mateixa indústria, i ara es contracten externament. Hem viscut canvis a nivells d’espais, amb empreses al nucli urbà que han anat a polígons. I això no és un tema dolent, ans al contrari: més creixement en dimensió i canvis importants en maquinària i tecnologia, sumat a una dimensió més gran que dona estructures més potents.
En què ens diferenciem? Amb un component industrial i un component més elevat d’internacionalització. El sector serveis és potent, a excepció del sector turístic que és menys importància al nostre territori. Tot i no tenir massa especialització sectorial, tenim sectors molt potents com el químic i el metal·lúrgic, i el tèxtil, que tot i que fa menys soroll, també té importància. Estem en un territori en què percebo que la gent és inquieta i amb ganes de fer coses.
Inquietud i ganes de fer coses, com comenta. En els darrers anys, com ha viscut el ‘boom’ de les empreses emergents del sector tecnològic? Dins del paraigua de l’emprenedoria, hi ha l’emprenedoria basal d'emprenedors, que per diversos motius decideix muntar pel seu compte un negoci bastant tradicional. Per l’altra, i a on sí que hi ha hagut més canvi, és en els projectes lligats a temes tecnològics i digitals, amb possibilitats de creixements molt més ràpids, i aquí és on com a Cambra juguen un paper molt important amb programes d'assessorament i acceleració especial per a ells. Els hi dono molt mèrit perquè la realitat diu que el percentatge de no èxit és alt i el risc assumit també. Per a les empreses ja consolidades és un luxe tenir aquest ecosistema d’empreses emergents al Vallès: gent amb talent, pensant i desenvolupant productes o serveis disruptius i innovadors, que nodreix, també, a aquest teixit empresarial consolidat.
Quins són els reptes del teixit empresarial, en un context com l’actual, de gran incertesa? El repte és continuar sent competitius, tenir l'agilitat d'adaptar-se constantment a un entorn canviant i, a vegades, totalment imprevisible. En un món globalitzat estem lligats al territori on estem, que abans de tot és Europa. Un dia vaig llegir una frase que deia: “els europeus som herbívors educats lluitant contra carnívors afamats”. Caldrà veure com ho gestionem, però les solucions no són fàcils. Les empreses han d’estar al dia, ben connectades i informades, i tenir molta agilitat, però també han de comptar amb un entorn econòmic i polític que els sigui favorable.
