Rabassaires, un celler únic que elabora vi a Sabadell

Iñigo Haughey Barquín és un jove viticultor que somia recuperar el paisatge pigat de vinyes que havia tingut el Vallès Occidental abans d’omplir-se de polígons. I treballa de valent per aconseguir-ho amb el projecte Rabassaires. És l’encarregat de gestionar petites parcel·les de ceps repartides entre Cerdanyola, Sant Cugat i Terrassa. Li serveixen per elaborar vi en un nou celler a Sabadell, l’únic de la ciutat, al carrer Jacint Verdaguer, 108, a Gràcia. 

“Als Vallesos hi havia més vinyes que a tot el Penedès, però va arribar la fil·loxera, que s’ho va carregar tot, i després la indústria va ocupar molts d’aquests terrenys”, explica Haughey, qui acumula una bona experiència al capdavant de la producció de l’Olivera i, abans, havia treballat vins biodinàmics i ecològics a Finca Parera, a Sant Llorenç d’Hortons. Ha emprès amb l’ajuda imprescindible de la seva parella, però en solitari.

El celler és un miracle artesanal en una nau industrial de Sabadell. Les botes apilades, els immensos tancs d’acer, aquella olor de fusta i fermentació. L’estètica és moderna i cuidada, absolutament instagramejable per a dissenyadors i pixapins, banyada amb bona llum i banderoles blaves que pengen eslògans del sostre: “Si a Collserola plou, a Sabadell es rega”, “La rabassa morta, més viva que mai”, “Transformem el suburbi en vinya”. A fora, hi ha una terrassa que Haughey vol omplir com a espai de vermut i degustació, entre altres activitats.

El nom del celler és un homenatge i una reivindicació. “Els rabassaires eren pagesos que conreaven la terra amb el contracte de la rabassa morta”, assenyala . El tracte era que podien plantar vinyes i treballar les terres del propietari, però les perdien si dues terceres parts dels ceps morien. “Ens hi sentim identificats. No tenim família amb terres i compartim els contractes especulatius i les dificultats per accedir-hi a 25 o 30 anys vista”, diu el viticultor.

Però hi ha una diferència enorme. Un segle enrere, en temps de rabassaires, Sabadell no era una ciutat amb un sector gastronòmic fort, ple de vinoteques i restaurants, ni tenia tants gurmets com ara, que no haurien de deixar passar l’oportunitat de sentir-se orgullosos de projectes valents com Rabassaires. 

Va començar a fer vi amb un amic el 2017, però fins al 2023 no va aconseguir terres per conrear ceps. Aleshores, va haver de decidir si llançar-s’hi ell sol o deixar-ho estar. Elabora unes 15.000 ampolles a l’any amb les terres conreades i comprant una mica de raïm, però confia arribar a les 25.000 o 30.000 ampolles en 4 o 5 anys, quan hagin crescut els ceps repartits entre el Pi d’en Xandri, de Sant Cugat, la Finca mossèn Homs, de Terrassa, i Cerdanyola. 

Haughey Barquín té plantades diferents varietats: pansalet –és el nom vallesà del xarel·lo–, picapoll, macabeu, malvasia, garnatxa negra i monestrell. A Terrassa, està immers en un projecte per recuperar una varietat pròpia, anomenada el terrassenc, en un projecte amb l’Ajuntament i l’INCAVI.

Cinc vins i un vermut

Rabassaires elabora cinc vins i un vermut. Els populars són el Medir (blanc) i el Cugat (negre), a 12,95 euros. Són joves, frescos, aromàtics i afruitats, etiquetats amb simpàtiques caricatures de personatges santcugatencs. 

L’Orbis “és un vi brisat, fermentat amb pell, amb criança de cinc mesos en una gerra de fang, amb té un grau d’alcohol baix, pensat per a l’aperitiu”. S’hi barregen “aromes de pell de taronja, amb tons cítrics i de sota-bosc”. Té un preu de 17,50 euros. 

Si ens enfilem una gamma, més estructurats i a 19,90 euros, Rabassaires fa dos vins. El Suburbial és blanc, reposat cinc mesos en bota de roure americà. El Brea, negre, ha estat 10 mesos en bota de roure francès. “És de tall més contundent”. 

El vermut Flors de Collserola és floral, fresc, lleuger i molt saborós. Tal com indica el nom, està elaborat amb flors de la Serra de Collserola amb propietats medicinals i culinàries, macerades durant 40 dies i 40 nits. Només en fa un miler d'ampolles a l'any.