No tot està perdut per als qui a la cuina, fins i tot, “cremen els iogurts”. Hi ha esperança per als qui s’han estancat creativament des de fa anys. Sense por i amb una mica de ganes, qualsevol es pot convertir en “un cuinetes” si té a les mans ‘Amb dos fogons’, el nou llibre de receptes desenfadat i divertit de la castellarenca Clara Simó, professora, aficionada a la cuina i creadora de contingut gastronòmic a Instagram (@clarafogons).
Abstenir-se aspirants a xef. És una guia per als qui “trampegen per la vida” però no volen renunciar a menjar bé.
Aquí venim a sobreviure. Tots anem amb poc temps, pocs diners i poca disponibilitat. Necessitem receptes fàcils, ràpides i baratetes, que ens serveixin per aprofitar el que ja tenim a la nevera. És cuina de substitució i de resistència.
Per tant, hi ha esperança per a qui no sap ni fer un ou ferrat?
Més que esperança, en el llibre dono força. Perdeu la por. Poseu-vos-hi amb dos fogons i vinga. S’aprèn equivocant-se. Jo m’equivoco cada dia. No passa res si no tens tots els ingredients o si no surt perfecte. En aquest llibre no hi ha expectatives: si et surt, genial; si no, ho tornes a intentar. I ja està!
És més fàcil del que sembla convertir-se en un cuinetes del dia a dia’?
De cuina catalana, segur. Hi ha unes cartes bàsiques, que són les picades, els caldos i els sofregits. Quan domines aquestes tres coses, que són facilíssimes de fer, combinant-les tens pràcticament tot el receptari català. si ho guardes en daus com si fossin glaçons, en un moment et pots apanyar un dinar.
Al llibre hi ha tres nivells: “pa sucat amb oli”, “suant a la cansalada” i “la paella pel mànec”.
El primer és per a qui no ha fet mai res a la cuina més enllà de pollastre a la planxa, amanides i coses bullides. Són receptes amb pocs passos, pocs ingredients i poca elaboració. Tothom s’hi pot atrevir. El segon és quan ja comences a dominar les primeres i pots barrejar-les. I el tercer és quan ja ho domines tot i ets un ‘superpro’. Cap nivell és especialment difícil. Si vols començar per una recepta del final, també pots. Però si ets dels que cremen els iogurts, millor començar pel principi.
El llibre s’embranca amb el risotto, el ragú, les gyozes o el tiramisú. Per què?
Perquè vivim en un món de barreja cultural. Les receptes de les nostres àvies ja incloïen macarrons, i no són originaris d’aquí. Hi haurà plats que en un futur considerarem cuina casolana d’aquí. Per això parlo més de cuina casolana que no pas estrictament de cuina catalana. Una focaccia o un tiramisú ja formen part del nostre dia a dia. I potser a les meves filles un fricandó se’ls fa llarg i de tant en tant els he de fer uns nuggets.
Nuggets per a ‘llepafills’, escrius. Boníssim!
Sí, perquè jo en tinc una! Tinc una filla que menja de tot i l’altra que és llepafils total. He hagut de barallar-me amb moltes receptes per fer que mengi de tot i saludable.
El to desenfadat és la clau de volta del llibre?
Volia que fos divertit, que no només el consultessis per fer una recepta, sinó que el poguessis llegir al sofà i riure. Volia que aquest fos un recurs viu, que el poguessis fullejar per passar-t’ho bé.
Hi ha una idea molt potent de cuina d’aprofitament: allargar aliments i escurçar preparacions.
És que llencem molt menjar perquè no sabem aprofitar-lo! Les nostres àvies no llençaven res: d’un pollastre rostit en feien caldo amb els ossos, croquetes amb les restes, aprofitaven la pell… Ara ja no ho sabem fer. També cal saber comprar i no quedar-se només el filet d’orada preparat. Si compres el peix sencer, amb l’espina i el cap pots fer un caldo.
Posa’m un exemple de saber comprar.
Per què comprar pit de pollastre filetejat, que val quatre vegades més, quan pots comprar el pollastre sencer? El talles a casa: la carcanada i les ales per al caldo, les cuixes per a un rostit, fileteges el pit i l’arrebosses… Amb un sol producte, fas molts plats. Si només compres la safata, a part de gastar més, només en treus una cosa.
Et faig posar el davantal. Què cuinaries per impressionar una cita?
Una cosa súperbàsica és fer una massa. Fer el pa d’aquell dia o una focaccia o una coca. Tot el que són masses fan al·lucinar. A la primera cita queda molt bé. És més, si et poses a amassar a la cita, encara millor!
Com si fos fang? Semblaria la pel·lícula Ghost!
A la primera fas tu el pa. I a la segona o a la tercera, ja ho planteges: a veure què et sembla si et convido a fer pa! Ha ha ha!
I per a impressionar la sogra?
Un bon rostit. Les sogres al·lucinen amb els rostits. I si és una cunyada molt de MasterChef, algun plat més creatiu, com unes gyozes.
Quina és la teva dita preferida?
A la taula i al llit, al primer crit. A casa l’he de fer servir per cridar les nenes.
Quin seria el teu mos preferit?
Si només pogués mossegar una cosa en tot el dia: una mossegada de tortell de Reis casolà.
I si toca pecar, que sigui amb...?
Amb salat! Uns ous ferrats amb patates i pernil. Això és pecat extrem.
Entre molta conya al llibre, és molt bonica la idea de compartir els èxits.
Totalment. És que la cuina és molt millor quan és compartida amb qui estimes!
