"Qui m'hauria dit que seria universitària amb 60 anys...", riu Tere Oliva, tècnica dels Serveis d'atenció domiciliària a Castellar. "Ens ho van proposar i ens va semblar molt interessant. Nosaltres no som com un jove de vint anys amb una gran capacitat receptiva de la informació. Però ens van animar, remarcant que eren classes que podríem assumir. Era una sessió a la setmana i teníem dies entremig per interioritzar-ho. La docent va fer una tasca sensacional. Amb un to col·loquial i molt participatiu. Vam compartir el testimoni de persones que treballen a residències i a domicilis. Ha sigut una experiència magnífica", destaca.
El Servei Local d’Ocupació de l’Ajuntament de Castellar ha participat en la posada en marxa d'aquesta iniciativa, una microcredencial universitària de dos crèdits titulada “Nous reptes en les cures: salut mental, benestar emocional i innovació digital i tecnològica en l’àmbit sociosanitari”. Es tracta d'un programa innovador que facilita l’accés a la universitat a professionals de les cures i reforça l’aposta per la Silver Economy al territori -accions pensades per a la gent gran-. En aquest sentit, la proposta formativa s’emmarca en el projecte supramunicipal Silver Econonomy Vallès, desenvolupat conjuntament pels ajuntaments de Castellar, Sabadell, Cerdanyola i Badia, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
- Tere Oliva, treballadora del sector de les cures
- David Chao
"Per a aquells que no hem pogut estudiar abans, és una superació", proclama Oliva. Les classes es van fer a la Facultat de Psicologia de la UAB i a Cal Molins. "Eren presencials. Es va tenir en compte per poder-ho compaginar amb les nostres obligacions diàries. Teníem un enllaç d'accés a l'aula universitària i podíem consultar-ho tot. De vegades, hi ha molta informació i costa assimilar-la, però l'Esther ens ho va posar molt fàcil", celebra. En total, 23 persones han cursat aquesta formació, entre les quals vuit treballadores vinculades a empreses de Castellar com la Residència Nord Egara, l'Obra Social Benèfica i la Residència Falgàs. La microcredencial que ha impartit la UAB entre el 20 de gener i el 17 de febrer és una formació universitària oficial, curta i flexible que aporta un certificat amb dos crèdits ECTS. A més, no requereix estudis universitaris previs, un fet que facilita l’accés a la universitat a persones d’entre 25 i 64 anys que fins ara no hi havien pogut entrar.
Posar els coneixements en pràctica, descriu ella, ha sigut fabulós. I ha permès integrar eines que no tenien. "Sempre ens formem en tallers concrets, però això era una aposta molt més gran. Això no s'ofereix cada dia i s'ha d'aprofitar. Hem pogut entendre com se sent l'usuari i el cuidador. El seu procés vital i les seves condicions de vida. També hem après a tractar amb els familiars. Treballem amb persones, no amb números. I és complicat haver de deixar una persona a qui atens. La gestió del final de la seva vida també és un repte. Ens ha fet veure que és una professió dura i que ens hem de cuidar", reflexiona. Han sigut 16 hores plenes d'aprenentatges. "Ens ha quedat curt, perquè les classes s'assaboreixen molt". Avui, la possibilitat de sumar nous cursos està sobre la taula. "Estem oberts a més coneixements sobre salut. Cal agrair que ens hagin tingut en compte". La Tere fa més d'una dècada que està en el sector. Va començar de voluntària a la Fundació Ictus i també va ser a l'Institut Guttmann. Després, es va formar per obtenir una titulació i aprofundir en diferents disciplines. Ara, pot acreditar que és microuniversitària. "Ja he posat al currículum la microcredencial en la salut. Ara estic a l'espera que surti alguna oferta nova. Arribarà segur. He estat a tot arreu i no tanco cap porta", assegura.
"I, a nosaltres, qui ens cuida?"
La Marga Llerena, de 58 anys, té una trajectòria més curta com a cuidadora. Participar en el curs l'ha empoderat. "Tenia dubtes perquè havia d'anar a treballar a les tardes i era difícil. Finalment, em van canviar el torn per una feina al matí i em va anar molt bé. Quan ja estàs treballant amb gent, tens experiència pràctica, més que teòrica. Per circumstàncies, no has pogut estudiar i sempre et queda una espineta de voler formar-te més. Però, en la nostra època, molts prioritzàvem treballar i guanyar diners. 'Ja ho faré...' deia". Abans de la pandèmia, va enrolar-se a l'Escola d'Adults de Castellar. "El català va costar, perquè jo no havia estudiat en català", exemplifica. De seguida, va voler conèixer els integrants del grup. Les seves edats. Podria encaixar-hi? En ple confinament, es va treure l'ESO. "A casa m'animaven a seguir amb el batxillerat. Però, amb aquesta edat, vaig pensar que era enredar-me massa. Quan fas feina a casa, treballes... A més, no tenim la mateixa capacitat de retenció", diu.
- Marga Llerena, treballadora del sector de les cures
- David Chao
Quan va descobrir l'oportunitat de la microcredencial, es va convèncer. "Ens ho han posat molt fàcil. Com que ja tens experiència en el sector de les cures, et resulta més senzill. Malgrat que porto poc temps treballant-hi. Al principi, pensava que no era la meva disciplina. És dur, però també és molt satisfactori veure que pots ajudar. Si estudies, entens com fer-ho. I interpretes molt millor les situacions. Ets capaç d'empatitzar i donar-li la volta. Tens més eines". Les treballadores, sosté, desenvolupen funcions molt variades. "Ets psicòloga, consellera, atens les necessitats, neteges... És tot voluntat". Per això, demana més sensibilització de les empreses i les famílies. "Cal que ens cuidin i ens millorin les condicions. Ara mateix, estic de baixa per un cas d'assetjament d'un dels usuaris. Vivim situacions molt difícils i també se'ns ha d'escoltar". I avisa: "Cada vegada hi haurà més gent gran. I caldrà més personal especialitzat. Cal explicar-ho i que la gent valori la nostra tasca, més enllà de cursos com aquest", reitera.
L'experiència universitària exprés representa, a parer institucional, un pas important en el reconeixement i la professionalització del sector de les cures, ja que combina continguts sobre atenció a les persones, salut mental i benestar emocional amb la incorporació d’innovació digital i tecnològica aplicada a l’àmbit sociosanitari. “Es tracta d’àmbits prioritaris davant els reptes socials i demogràfics actuals, especialment, en un context d’envelliment”, destaca el regidor de Promoció Econòmica, Ocupació i Innovació castellarenc Rubén Peñalver. Amb aquesta iniciativa, diu, “Castellar manifesta el seu compromís amb la innovació social, les cures dignes i la formació al llarg de la vida, i es posiciona com un municipi actiu en el desplegament de projectes pioners que impulsen noves oportunitats". El desafiament no és menor. Atenent les veus, hi ha encara un llarg camí de conscienciació per recórrer.
