Els dies van passant i l’hora del terme s’apropa: la data límit perquè el BBVA pugui millorar l’oferta i, per tant, també el final del període d’acceptació estan a tocar, segons els terminis establerts per la mateixa entitat. Aquest divendres, en el marc de l’esmorzar informatiu del Foro de la Nueva Economía, el Banc Sabadell ha anat un pas més enllà en les seves demandes dirigides al president Carlos Torres, reclamant que posi per escrit –el que ha dit davant la premsa i inversors, el darrer any i mig– si finalment millorarà el preu de l’oferta. El conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, que no se’n refia que aquesta sigui l’oferta definitiva –opinió oposada a la del president Josep Oliu, qui ha dit que creu que Torres “diu la veritat”–, ha convidat el president Torres a moure fitxa: “si garanteixes que no pujarà, has de posar-ho per escrit i comprometre’t de forma vinculant, perquè, si no, estàs creant confusió”.
En aquesta línia, el conseller delegat ha alertat que “teòricament el 24 de setembre acaba el termini per apujar el preu, i se’ns diu que no pujarà. Però això no és així. És possible que es deixi passar el termini i després apujar-la”. Mentre el BBVA guarda silenci a les peticions que han formulat des del Banc Sabadell en els darrers dies, González-Bueno ha comparat l’èxit de l’opa amb la cervesa sense alcohol: “Si volen saber quants –accionistes– han acudit a l’opa, no han de fer res més que agafar una ampolla de cervesa 0,0%”. Una afirmació que es fa en base i fent referència als accionistes minoritaris –representen prop del 50% del capital de l’entitat– que “el 80% de les accions retail estan dipositades en el Banc Sabadell”.
Sobre els avantatges que tindria una eventual fusió, González-Bueno ha asseverat que suposaria “paralitzar el banc”. “No pots estar integrant dues coses que es mouen”, ha detallat tot dient que això és el que ha passat anteriorment amb altres processos similars d’integració. “Això fa, que en el cas més favorable, les sinergies de costos només es produeixin l’any 2032. I deia Sanxo al Quixot: ‘Llarga me la fieu, senyor’, però és que pot ser molt més enllà”, ha ironitzat.
Per la seva part, el banquer sabadellenc Josep Oliu s’ha mostrat especialment contundent, a diferència del que havia succeït en altres ocasions quan se li preguntava a quin preu vendria les seves accions, assegurant que “ni parlar-ne. Ni a aquest preu ni a cap”. Una decisió compartida per César González-Bueno, perquè “les perspectives amb el Banc Sabadell són altíssimes”.
Durant la seva intervenció, Oliu també ha preguntat als presents “Quin sistema europeu bancari és el que volem? Si resulta que a Europa, a cada país, acaba havent-hi dos bancs, perquè són els grans bancs europeus, a Europa la petita i mitjana empresa, els negocis, les persones no rebran el tracte adequat. Jo el que crec és que en aquesta Europa hi haurà bancs regionals importants, forts, amb focus en la seva pròpia regió, i per a nosaltres el nostre projecte, la nostra regió dins del mercat europeu, és Espanya”.
