El doctor enginyer industrial Joan Majó (Mataró, 1938), amb una àmplia i destacada trajectòria en l’empresa i en el sector polític –va ser alcalde de Mataró, ministre d’Indústria i Energia del govern de Felipe González (1985-1986) i conseller de la Comissió Europea durant la presidència de Jacques Delors–, dijous passat va ser l’encarregat d’encetar el cicle ‘Europa, Temps Incerts’, organitzat per la Fundació Bosch i Cardellach i l'Aula d'Extensió Universitària de Sabadell, per a la Gent Gran, amb la ponència La Unió Europea, dificultats i oportunitats.
Vivim un moment de grans canvis geopolítics, amb guerres, noves aliances, tensions econòmiques i reptes climàtics. Quin paper ha de jugar avui la Unió Europea en aquest escenari global? El món està canviant d’etapa. Això vol dir que hi ha coses que canvien per si soles, encara que no ho vulguem, i d’altres que hem de canviar nosaltres per adaptar-nos-hi. Hem d’aconseguir aprofitar les oportunitats que porten aquests canvis i evitar-ne els riscos. El problema és que el ritme dels canvis és molt més ràpid que la nostra capacitat per assimilar-los o anticipar-los, i això genera incertesa i pessimisme.
La Unió Europea va néixer com un projecte de pau i cooperació econòmica. Manté aquest esperit fundacional o cal redefinir-lo? No diria que l’hagi perdut del tot, però sí que s’ha anat diluint. Als anys seixanta o setanta hi havia més empenta i voluntat d’avançar junts. Avui, en canvi, el projecte europeu ha perdut força. Hi influeixen molts factors: el canvi demogràfic, els reptes de la sostenibilitat, la pressió tecnològica i el creixement desmesurat de la població mundial, que fa que el planeta sembli petit per a tothom.
Sovint es diu que Europa ha perdut pes geopolític. Com pot recuperar la força davant potències com els Estats Units, la Xina o Rússia? Europa encara no ha aconseguit ser una entitat capaç de situar-se al costat de les grans potències. Continua sent una barreja d’estats que no volen perdre el seu caràcter sobirà. Quan es va proposar una Constitució europea, molts països la van rebutjar, i aquest replegament ha impedit avançar cap a una estructura més unida i forta. Europa té el potencial, però està dividida.
Aquesta manca d’unitat també es veu en política exterior, amb 27 veus diferents en qüestions com la guerra d’Ucraïna. És un dels grans obstacles? Sens dubte. A la majoria de llocs del món funcionen per majories, però a Europa encara impera el dret de veto. Un sol país pot bloquejar decisions importants. Això fa que la Unió sigui un híbrid entre una agrupació d’estats i una entitat política incompleta. No som un estat federal, però tampoc una confederació eficaç. I aquesta indefinició ens fa perdre capacitat d’actuació.
Com pot Europa competir amb la Xina, amb un model tan diferent? Europa té algunes limitacions estructurals: menys extensió territorial, menys recursos naturals i menys capacitat energètica que altres grans potències. Per tant, ha de basar la seva força en allò que sí que té: la població i el coneixement. La ciència, la tecnologia i la formació són claus per compensar aquestes mancances. Però, a més, Europa necessita parlar amb una sola veu i actuar de manera coordinada. Sense això, sempre anirem a remolc.
Com s’han d’abordar els fluxos migratoris? Europa ha d’acceptar que necessita més gent, però cal fer-ho amb criteri. No per a tot, sinó per als àmbits on calgui. I és fonamental assegurar que els nous arribats reben formació i comparteixen el creixement del coneixement. Si no els capacitem, correm el risc de crear desigualtats internes que ens debiliten. La integració passa, sobretot, per la formació.
L’estat del benestar ha estat un dels grans pilars europeus. Està en risc? Sí, ho està. I hem de preocupar-nos-hi. Però cal recordar que benestar no és només creixement econòmic. El PIB pot augmentar un 5%, però si la riquesa està pitjor repartida que abans, no hem avançat. El benestar inclou la salut, l’educació, la cohesió social i la felicitat. Sovint donem massa importància als aspectes materials i poca als immaterials. I això és un error.
Com s’imagina la Unió Europea d’aquí a vint anys? Més integrada o més fragmentada? Si és més fragmentada, simplement no serà. L’únic futur viable és una Europa més integrada, un estat federal europeu. Aquesta hauria de ser la direcció clara. Si no hi avancem, el projecte europeu acabarà perdent el seu sentit.
I, per acabar, com veu Catalunya i ciutats com Sabadell en aquest context? Catalunya s’està defensant relativament bé, però no ha de caure en l’error de voler ser un estat propi quan el veritable estat del futur ha de ser Europa. El que hem de voler és ser un membre federal dins d’un estat europeu més gran. Pel que fa a ciutats industrials com Sabadell —o Mataró, que conec bé—, és lògic que hagin evolucionat cap a economies més de serveis, però això s’ha de fer amb direcció i planificació. El futur depèn de saber aprofitar les noves oportunitats, com la innovació i el coneixement, sense perdre la base productiva.
