"La gent a Veneçuela només vol viure tranquil·la i arribar a final de mes"

Federico Quintero, veneçolà, viu a Sabadell des de fa 16 anys i segueix amb inquietud els últims esdeveniments al seu país, on hi té tota la família

Publicat el 04 de gener de 2026 a les 23:05
Actualitzat el 05 de gener de 2026 a les 12:08

A Sabadell viuen 1.731 persones d’origen veneçolà, que representen un 5,37% de la població estrangera de la ciutat, segons dades de l’Idescat. El passat dissabte 3 de gener, la detenció del president, Nicolás Maduro, per part dels Estats Units va situar, de nou, Veneçuela al centre de l’actualitat internacional.

L'administració americana, liderada per Donald Trump, va dur a terme una operació militar contra objectius governamentals i militars a Veneçuela que va acabar amb la detenció de Maduro i de la seva esposa, Cilia Flores, traslladats posteriorment als EUA per ser jutjats per càrrecs relacionats amb narcoterrorisme, segons el govern nord-americà. Aquest succés ha encetat una nova etapa d’incertesa política i institucional al país sud-americà, seguida amb preocupació tant des de dins com des de la diàspora veneçolana. 

Federico Quintero és veneçolà i viu a Sabadell des de fa setze anys; regenta amb la seva parella el Bar Urgell al barri de la Creu Alta. Quintero és l'únic membre de la seva família que viu fora del país.

Com et vas assabentar del que ha passat aquest 3 de gener a Veneçuela?

Me’n vaig assabentar a través de les xarxes socials. Tinc molts amics a Veneçuela i van començar a escriure’m de matinada avisant que hi havia moviments militars a Caracas. Tot va passar cap a les dues i mitja de la matinada i durant hores no hi havia informació oficial. Només rumors i molta confusió.

Quina va ser la teva primera reacció?

Incredulitat absoluta. No només pel fet en si, sinó per tot el que pot venir després. Quan ets a vuit mil quilòmetres, el cap et va a mil: què passarà ara, si la família estarà bé, si hi haurà comunicacions, quant pot durar tot això… Et quedes enganxat al telèfon tot el dia.

Què es diu ara mateix entre veneçolans?

La sensació general és que s’ha acabat una etapa i que s’obre una transició política. Però també hi ha molta incertesa. No és una qüestió de bons i dolents: tots som veneçolans i cal trobar una sortida que funcioni per al conjunt del país. Després de més de vint-i-cinc anys, els actors actuals formen part del sistema i no desapareixeran d’un dia per l’altre.

Què et va generar més dubtes del discurs dels Estats Units?

Que no fos clar. Una cosa és un canvi polític i una altra és parlar d’una administració del país des de fora. La gent es pregunta què passarà amb els recursos: petroli, or, minerals… Veneçuela avui és pobra, però és un país molt ric. La por és quin preu tindrà aquesta transició per a la població.

Has pogut parlar amb familiars o amics que són a Veneçuela?

Sí, tinc tota la meva família allà. Ara mateix estan tranquils, però a l’expectativa. El que més preocupa és la devaluació de la moneda: en un sol dia ha caigut prop d’un 40%. Això es tradueix directament en menjar més car i més dificultats per arribar a final de mes.

Com es viu tot això des de dins del país?

La gent normal intenta no posicionar-se. Durant anys s’han creat estructures de control i grups armats, i això fa que el ciutadà de carrer prefereixi mantenir-se al marge. L’objectiu és viure en pau i no tenir problemes.

Què és el que més et preocupa del futur immediat?

Que la transició no sigui clara i que apareguin conflictes interns. Hi ha molta gent amb poder acumulat durant dècades que no voldrà marxar. El risc no és una explosió immediata de violència, sinó altres factors com el desgast, el caos polític i les lluites internes.

Veus viable una convocatòria ràpida d’eleccions?

No. La Constitució parla de terminis curts, però és irreal pensar que es poden organitzar eleccions en trenta dies amb el país en aquesta situació. Primer cal estabilitzar el sistema i incorporar nous actors polítics reconeguts per tothom.

Notes diferències entre el relat dels mitjans internacionals i el que explica la gent d’allà?

Sí. Els mitjans parlen molt de drets humans i geopolítica. La gent d’allà parla de sobreviure, de pagar el menjar, de no ficar-se en problemes. Són dues realitats molt diferents.

Has notat l’impacte directe del conflicte a la teva família?

Sí. Viuen a Los Teques, a uns 26 quilòmetres de Caracas. No van veure bombardejos, però durant hores van sentir helicòpters passant. Va ser una nit molt llarga i gens agradable.

Com vius tot això des de Sabadell?

Amb preocupació constant. Aquí també hi ha una comunitat veneçolana important i tots estem pendents del que passi perquè tenim família allà. Jo me’n vaig a dormir cada nit pensant com estaran.