Sobre Vicki Bernadet penja aquella etiqueta intangible de 'referent' que només pot acompanyar sense fissures un reduït grup de persones. Ella és per a molts un exemple i una inspiració, però la responsabilitat no pesa a l'activista recentment nomenada filla predilecta de Sant Cugat per la seva lluita contra el maltractament infantil. "Em sento una persona privilegiada i estic orgullosa de moltes coses. Entre el reconeixement personal que em va fer la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi i ara el de Sant Cugat, són distincions que sempre reconforten. Per a mi és molt emocionant el que va passar, em vaig sentir molt acollida i estimada", confessa sobre l'acte de celebració en un ple emotiu a la seva ciutat d'adopció. La cita va comptar amb una àmplia representació de figures que van lloar el seu paper en la societat local. Entre elles, l'actriu Mont Plans, la periodista Mònica Terribas, el síndic de Barcelona David Bondia i l'alcalde Josep Maria Vallès.
Bernadet va arribar a Valldoreix el 1998. Personalment, va ser com aterrar a un oasi on encaixaven totes les peces d'un trencaclosques que s'havia esquinçat quan era molt petita. Des dels cinc anys i fins als disset, va ser una d'aquelles víctimes de violència sexual que queden invisibilitzades entre quatre parets que mai poden ser llar. "Durant els anys en què vaig patir abusos i situacions de violència, vaig canviar de pis i em vaig moure per tot arreu. Però no em vaig sentir mai d'enlloc. Tenia els meus problemes personals i només volia sobreviure a tot arreu. Fins que vaig marxar de Barcelona. Quan vaig obrir la porta de Valldoreix, em vaig enamorar de seguida d'una caseta desarranjada, però que era el meu lloc. Aquí han sigut els dies més feliços de la meva vida. Va suposar un canvi mental, el contacte amb la natura, tenir arbres i llum quan obria la porta. Algú m'hi va portar, però jo no el vaig veure", expressa sobre com es van alinear els astres en aquell precís instant i entorn.
- Vicki Bernadet manté la lluita contra el maltractament infantil a través de la fundació
- Cedida
zAleshores, feia només un any que havia iniciat el projecte vital que porta el seu nom. I el seu segell. "Va ser un moment clau també per la fundació, que va néixer el 1997. Tota la força que m'aflorava em va servir per tirar-la endavant. Tant de bo tothom recollís allò que sembra. En el meu cas, ha passat. Tinc 71 anys i he trobat el lloc", manifesta sobre el moment vital actual. L'entitat, ressalta, ajuda moltíssima gent. "Arriben cada any a 15.000 persones entre formació, teràpies, consultoria... Em sento molt orgullosa de l'equip. Ho vaig començar jo i la vaig liar grossa, però qui ho ha tirat endavant són els treballadors. Hi ha persones que porten des del principi. Hi ha una vocació", reivindica sobre el creixement de la iniciativa, convertida en un servei de referència. "He estat molts anys patint molt, perquè vaig parlar d'abusos fa 28 anys i durant els deu primers era com parlar amb parets. Gràcies a un equip professional, amb vocació i especialitzat, hem tirat endavant".
Actualment, la fundació compta amb una seu a Barcelona i una altra a l’Aragó. "La meva funció és de representació institucional. Faig formació, divulgació a les escoles... La gestió és una altra història. Hi ha una directora i jo faig el que realment m'agrada fer. Els caràcters canvien amb l'edat i estic en un moment de pau i serenor amb el que faig. El que faig em serveix també per aprendre. He parlat amb tantíssima gent que m'han donat un punt de saviesa en el tema que em permet transmetre-ho cada vegada que faig una xerrada o una conferència". Un dels eixos centrals del treball de Bernadet i de l'organització és precisament la prevenció i la sensibilització perquè se’n pugui parlar sense tabús. La Fundació Vicki Bernadet ofereix a les víctimes d’abús sexual infantil atenció terapèutica, jurídica i psicosocial. A més, col·labora i treballa amb diferents organitzacions i institucions públiques i privades i pren part en l’elaboració de protocols i propostes legislatives.
Coneixedora de la tasca contra els abusos infantils defensa que “la societat està preparada per canviar la mirada respecte als abusos, però l’hem d’ajudar”. Bernadet manté l'esperit de lluita, l'inconformisme i la determinació que la van dur a crear l'espai. "Hi ha traumes que marquen molt una persona, durant molt temps. Però vaig tenir una sort, si ho vols dir així. Em vaig emprenyar molt amb com es tractaven. Eren invisibles. Era decebedor. La gent hi treia ferro i et deia: no hi pensis. Però això no va així i vaig agafar tota aquesta ràbia, ganes i necessitat personal per a engegar-ho". L’acte de nomenament va homenatjar la seva trajectòria, la feina que fa la fundació i l’ajut desinteressat a les víctimes. Una breu conversa amb ella serveix per entendre la magnitud d'una figura a qui la responsabilitat de ser referent ha suposat un motor per a transformar i millorar la vida de molts altres.
