La decisió presa pel Govern de l’Estat d’endurir les condicions, obligant al BBVA a no poder fusionar-se –obliga a mantenir la personalitat jurídica i patrimonial del Banc Sabadell–, com a mínim, durant els pròxims tres anys, ha complicat les intencions de l’entitat presidida per Carlos Torres, que veu com les sinergies quantificades en 850 milions d’euros, de moment, no es poden escometre amb èxit. Un nou capítol, el penúltim de l’opa, que es produeix amb l’objectiu, segons el ministre d’economia, Carlos Cuerpo, de protegir l’accés al finançament, els llocs de treball, la cohesió territorial i l’obra social.
Davant d’aquest escenari, en què alguns defensen que “es donava per descomptat que el Govern de l’Estat podia limitar una fusió immediata entre les entitats”, tal com apunta l’economista i conseller executiu d’EFPA Espanya, Josep Soler, la pregunta és què farà el BBVA, ara que torna a tenir la pilota a la seva teulada. “La meva opinió és que el BBVA no hi renunciarà, no ha arribat fins aquí per deixar-ho estar. Tant uns com altres –BBVA i Banc Sabadell– tenien aquest escenari sobre la taula”, explica Xavier Brun, Codirector Acadèmic del Màster en Finances i Banca de la UPF-BSM.
Des de Renta4, l’analista financera Nuria Álvarez, en declaracions a finanzas.com, comenta que, malgrat la darrera decisió de l’executiu de Sánchez, el BBVA “ni tan sols crec que necessiti retirar-se”, sempre que l’entitat de Carlos Torres, finalment, doni el braç a tòrcer i decideixi millorar l’oferta. “Per a l’accionista del Banc Sabadell no hi ha incentius perquè l’equació de bescanvi continua dient que és millor vendre al mercat que acceptar l’oferta. Si no millora l’oferta en té prou, l’opa cauria pel seu propi pes”.
En aquesta línia es manifesta l’economista sabadellenc Joan Llonch, exvicepresident del Banc Sabadell i membre de la Junta de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell en preguntar-se quins són els arguments que pot utilitzar Carlos Torres per convèncer el seu Consell d’Administració i el seu accionariat. “La majoria de sinergies que havia calculat s’han difuminat: no pot fer una integració i la fusió, com a mínim fins d’aquí a tres anys. Ha de millorar significativament el preu de l’oferta, però això va en contra del que va dir a la Junta General d’Accionistes del BBVA”.
La millora del preu de l’oferta és la última bala que li queda a Carlos Torres, segons explica Brun, perquè acabi l’opa prosperant, malgrat l’enduriment de les condicions: “Jo, si em poso en visió d’empresari, no miro a 1-2 anys. Miro a llarg termini, que és quan estaré fusionat i tindré aquestes sinergies. El BBVA ha de pagar una mica més, un 5% o un 10% més per les accions del Banc Sabadell i que acabin decidint els seus accionistes”.
Una opinió, la del Codirector Acadèmic del Màster en Finances i Banca de la UPF-BSM, compartida per Josep Soler, qui afegeix que “tres anys no és massa temps, encara que sigui variable. Per molt que es realitzi una fusió, aquesta també necessita el seu temps”.
L’opa, “inviable”
Arran de la decisió del Govern de l’Estat, des de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell es creu que amb les noves condicions fa que l’oferta sigui “inviable” i, per aquest motiu, veu “altes probabilitats” que el BBVA faci marxa enrere. “L’escenari d’una retirada està més obert que mai, però el president del BBVA, Carlos Torres, ha demostrat una gran persistència, no s’ha arrugat davant de cap entrebanc que ha anat sortint i, per tant, potser és capaç d’aventurar-se a tirar endavant”, alerta Joan Llonch.
