Govern de la Generalitat, patronals i sindicats van signar dilluns passat un acord a tres bandes per destinar fins a 5.000 milions d’euros fins al 2030, en l’anomenat Pacte Nacional per a la Indústria (2026-2030). Un acord que s’articula a través d’onze eixos agrupats en cinc àmbits d’enfocament horitzontal, amb un pressupost de 3.526,5 milions a l’any, que són sostenibilitat i energia (114,05 milions d’euros), treball de qualitat (350,9 milions), innovació i competitivitat (1.198,2 milions d’euros), infraestructures i sòl industrial (1.834,2 milions d’euros) i un transversal (29,1 milions d’euros). A més, també contempla un enfocament sectorial, que recull actuacions específiques per als sectors de semiconductors i xips, IA, ciberseguretat, tecnologies duals, biomanufactures i salut o mobilitat i automòbil, amb 936,6 milions d’euros. Per exercicis, la inversió prevista serà de 807,2 milions d’euros aquest 2026, de 1.004 milions d’euros el 2027, de 1.089 milions d’euros el 2028, 824,5 milions d’euros el 2029 i 739,9 milions d’euros el 2030.
En la definició del pacte també hi han participat les cambres de comerç catalanes a través de la Comissió d’Indústria del Consell General de Cambres de Catalunya. Des d’aquest espai es van traslladar al Govern diverses propostes centrades en la millora de la productivitat empresarial, l’acceleració de la digitalització i la intel·ligència artificial, la captació i retenció de talent i la modernització dels polígons industrials i dels entorns productius.
Des de la Cambra de Comerç, el president de la Comissió d’Empresa de l’ens cameral, Leo Torrecilla, valora positivament l’acord en matèria de recursos econòmics, apuntant que “en l’aspecte de la dotació econòmica, que augmenta respecte del darrer Pacte Nacional per a la Indústria, és d’agrair”, assenyala. L’empresari sabadellenc evita caure en triomfalismes assegurant que “no és excel·lent”, però defensa que el nou document és una eina útil: “És possibilista. Anirem millor amb aquest pacte que sense aquest”.
Una de les aportacions dels representants d’entitats econòmiques i empresarials ha estat la necessitat de situar la productivitat al centre de la política industrial. En aquesta línia, la presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alícia Bosch, apunta que una part rellevant d’aquestes aportacions estaven relacionades amb la transformació tecnològica de les empreses.”Es va posar molt el focus en la productivitat i en com es podia ajudar les empreses. Es va treballar especialment en com la digitalització i la intel·ligència artificial poden contribuir a fer un salt qualitatiu i augmentar la competitivitat”. Malgrat fer-ne, també, una valoració positiva de l’acord, Bosch apunta que una de les qüestions fonamentals serà garantir que els recursos anunciats arribin de manera efectiva a les empreses. “El que desitgem és que, en aquesta ocasió, els recursos previstos acabin aterrant realment a les empreses. I quan parlem d’empreses, parlem sobretot de pimes, que són la base del teixit productiu del nostre territori”.
Així mateix, l’empresària sabadellenca recorda que les noves apostes industrials no releguin els sectors tradicionals. “Està molt bé apostar pels microxips, per les tecnologies avançades i pels sectors emergents, però sense oblidar la indústria manufacturera que ja tenim, que exporta, genera ocupació i és competitiva internacionalment”, recorda Bosch, mentre alerta que “no hem de deixar ningú enrere. Hem d’apostar pels sectors del futur, però també pels sectors que ja formen part de l’ADN industrial del país. Una cosa no és incompatible amb l’altra; al contrari, s’han de complementar”.
