Josep Abant: Entre rellotges, trofeus, bicicletes i ara mascaretes

Pioner, emprenedor, inventor i, per sobre de tot, un supervivent. Així es podria defi nir Josep Abant (63 anys), un home que va néixer entre els rellotges de la mítica Rellotgeria El Pilar, oberta l’any 1965 pels seus pares. Li van posar aquest nom “arran d’una visita a la Basílica d’El Pilar de Saragossa”, aclareix. Va aprendre l’ofici mentre estudiava batxillerat, però el cap del Josep ja barrinava nous projectes. “Vaig aprovar la selectivitat, però no vaig entrar a la universitat. Em vaig adonar que el trofeu era un producte d’orfebreria molt valorat a la ciutat i vaig decidir endinsar-me en aquest món”, recorda. De fet, va muntar una de les  primeres botigues de Catalunya especialitzada en trofeus, copes, plaques o medalles. [caption id="attachment_172799" align="aligncenter" width="700"] Josep Abant/ LLUÍS FRANCO[/caption] Primer al carrer de Calderón, després al carrer de Gràcia. “L’any 1992 vam fer una expansió molt important. Fèiem tot el procés de fabricació: gravacions, foneria, acabats, pintura... Érem 15 persones treballant”.  La forta crisi posterior als Jocs Olímpics de Barcelona el va afectar de ple i el Josep va haver de reciclar-se incorporant nous processos com estampació, serigrafi a o la impressió digital per atendre la creixent demanda de marxandatge de tota mena d’articles. “Els trofeus van deixar de ser una peça artesanal, ara ja són de plàstic”, exclama amb resignació. Una tercera readaptació s’ha produït arran de la pandèmia. “Amb el primer confi nament vam tancar la botiga i em vaig preguntar: i ara què fem? Em vaig centrar en les pantalles facials i mampares de metacrilat, i amb un company que ja havíem col·laborat, Josep Sedeño, vam iniciar un projecte de mascaretes personalitzades. Ell posava el material i jo el disseny i l’estampació”, explica.

‘El pare de...’

Entre la voràgine de la feina, l’esport ha estat una altra part important de la seva vida. Ha practicat tennis taula, arts marcials o busseig, però com ell mateix reconeix “durant 20 anys he sigut ‘el pare de’”. Es refereix a les seves filles bessones Mireia i Gemma, campiones de tot en l’especialitat de bike-trial. “He fet de patrocinador, mànager, entrenador, cap de premsa... He gaudit moltíssim amb els seus èxits”, diu orgullós. Ara elles ensenyen i el Josep aporta la seva experiència des de la Unió Catalana de BikeTrial. També és membre del Panatlhon Club.