Josep Abant/ LLUÍS FRANCO[/caption]
Primer al carrer de Calderón, després al carrer de Gràcia. “L’any 1992 vam fer una expansió molt important. Fèiem tot el procés de fabricació: gravacions, foneria, acabats, pintura... Érem 15 persones treballant”. La forta crisi posterior als Jocs Olímpics de Barcelona el va afectar de ple i el Josep va haver de reciclar-se incorporant nous processos com estampació, serigrafi a o la impressió digital per atendre la creixent demanda de marxandatge de tota mena d’articles.
“Els trofeus van deixar de ser una peça artesanal, ara ja són de plàstic”, exclama amb resignació. Una tercera readaptació s’ha produït arran de la pandèmia. “Amb el primer confi nament vam tancar la botiga i em vaig preguntar: i ara què fem? Em vaig centrar en les pantalles facials i mampares de metacrilat, i amb un company que ja havíem col·laborat, Josep Sedeño, vam iniciar un projecte de mascaretes personalitzades. Ell posava el material i jo el disseny i l’estampació”, explica.
ARA A PORTADA
Josep Abant: Entre rellotges, trofeus, bicicletes i ara mascaretes
- Òmnium Cultural recull signatures per reclamar l'amnistia dels polítics independentistes empresonats
- Pere Figueras Valls
- Periodista
Publicat el
20 de febrer de 2021 a
les 14:30
Actualitzat el
20 de febrer de 2021 a les
14:28
Pioner, emprenedor, inventor i, per sobre de tot, un supervivent. Així es podria defi nir Josep Abant (63 anys), un home que va néixer entre els rellotges de la mítica Rellotgeria El Pilar, oberta l’any 1965 pels seus pares. Li van posar aquest nom “arran d’una visita a la Basílica d’El Pilar de Saragossa”, aclareix. Va aprendre l’ofici mentre estudiava batxillerat, però el cap del Josep ja barrinava nous projectes. “Vaig aprovar la selectivitat, però no vaig entrar a la universitat.
Em vaig adonar que el trofeu era un producte d’orfebreria molt valorat a la ciutat i vaig decidir endinsar-me en aquest món”, recorda. De fet, va muntar una de les primeres botigues de Catalunya especialitzada en trofeus, copes, plaques o medalles.
[caption id="attachment_172799" align="aligncenter" width="700"]
Josep Abant/ LLUÍS FRANCO[/caption]
Primer al carrer de Calderón, després al carrer de Gràcia. “L’any 1992 vam fer una expansió molt important. Fèiem tot el procés de fabricació: gravacions, foneria, acabats, pintura... Érem 15 persones treballant”. La forta crisi posterior als Jocs Olímpics de Barcelona el va afectar de ple i el Josep va haver de reciclar-se incorporant nous processos com estampació, serigrafi a o la impressió digital per atendre la creixent demanda de marxandatge de tota mena d’articles.
“Els trofeus van deixar de ser una peça artesanal, ara ja són de plàstic”, exclama amb resignació. Una tercera readaptació s’ha produït arran de la pandèmia. “Amb el primer confi nament vam tancar la botiga i em vaig preguntar: i ara què fem? Em vaig centrar en les pantalles facials i mampares de metacrilat, i amb un company que ja havíem col·laborat, Josep Sedeño, vam iniciar un projecte de mascaretes personalitzades. Ell posava el material i jo el disseny i l’estampació”, explica.
Josep Abant/ LLUÍS FRANCO[/caption]
Primer al carrer de Calderón, després al carrer de Gràcia. “L’any 1992 vam fer una expansió molt important. Fèiem tot el procés de fabricació: gravacions, foneria, acabats, pintura... Érem 15 persones treballant”. La forta crisi posterior als Jocs Olímpics de Barcelona el va afectar de ple i el Josep va haver de reciclar-se incorporant nous processos com estampació, serigrafi a o la impressió digital per atendre la creixent demanda de marxandatge de tota mena d’articles.
“Els trofeus van deixar de ser una peça artesanal, ara ja són de plàstic”, exclama amb resignació. Una tercera readaptació s’ha produït arran de la pandèmia. “Amb el primer confi nament vam tancar la botiga i em vaig preguntar: i ara què fem? Em vaig centrar en les pantalles facials i mampares de metacrilat, i amb un company que ja havíem col·laborat, Josep Sedeño, vam iniciar un projecte de mascaretes personalitzades. Ell posava el material i jo el disseny i l’estampació”, explica.
Notícies recomenades
-
El personatge
Sílvia Picher: una mirada còmplice del comerç de tota la vida de Sabadell
-
El personatge
El sabadellenc que va poder fitxar Messi i Xavi pel Madrid
-
El personatge
Albert Llorens, el mag que torna a casa amb les butxaques plenes de trucs i mig món a la maleta
-
El personatge
Martí Sala, 86 anys aixecant la mà: “Em costa molt callar”
-
El personatge
Mariona Gil, del negoci familiar a un projecte personal en moda
-
El personatge
Carles Monistrol, el sabadellenc que ha fet de la nit una escola de vida