Llorenç Sagalés: L’ànima que escolta la veu dels barris de Sabadell

Se sent còmode allunyat de la riquesa. La senzillesa, la humilitat i el sentit de la gent de barri l’apropa a la seva essència. “M’ajuda a ser més transparent, més veraç. M’aporta molt més del que jo aporto”, expressa Llorenç Sagalés, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Terrassa i rector de quatre parròquies de Sabadell. És un win-win: ell escolta les inquietuds i preocupacions dels veïns de Can Puiggener, Torre-romeu, Poblenou i la Concòrdia. Els ofereix una mà amiga. I fer-ho l’allibera de les seves preocupacions i el fa sentir viu. “Vull estimar i que m’estimin, pidolo amor i afecte per part d’ells”, assegura el pare Llorenç.  Creu en el paper de l’Església i aposta que és molt necessari mantenir els seus valors. I predica amb l’exemple. “Jo els escolto. Això d’escoltar de debò es fa molt poc, i és important, també això pot guarir les persones”, assegura el pare Llorenç. Si bé creu que la institució eclesiàstica ha perdut prestigi, creu que encara té molt a aportar: “Vivim en una situació d’empobriment. No tenim res material a aportar, però ens apropem a les persones tal com som. I oferim la nostra atenció”, especifica.  [caption id="attachment_214122" align="aligncenter" width="600"] Pare Llorenç Sagalés / LLUÍS FRANCO[/caption] De fet, apunta que és erràtic creure que els barris de Sabadell necessiten exclusivament inversió material o econòmica. Després de molts anys treballant al cor dels nostres barris, assenyala que la solució implica invertir-hi temps, teixir llaços, i aportar amor i comprensió als problemes del veïnat. “Les inversions materials aïllades són estèrils, no són suficients”.  Amb la seva feina silenciosa s’ha convertit en un referent cristià per al veïnat de Sabadell i comarca. La seva història, però, no comença al Vallès. Nascut al barri d’Horta de Barcelona, i després d’una extensa trajectòria cristiana, el pare Llorenç va arribar a la nostra comarca a principis dels anys 2000. I, en només uns anys, s’ha fet amb el cor de Can Puiggener, Torre-romeu, Poblenou i la Concòrdia. “M’hi trobo amb coses meravelloses”, conclou.