Jordi Gil, la prevenció altruista per al benefici de la societat

“De petit, sempre que veia un incendi per la televisió em venien ganes d’ajudar”, explica el Jordi Gil, cap operatiu de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Sabadell, des de l’any 2021. Fill de Badalona, a l’any de vida, per motius familiars, ja freqüentava el Vallès Occidental, fins que amb la majoria d’edat va instal·lar-se definitivament a Sant Quirze del Vallès: “Als carrers del polígon de Can Feu és on vaig aprendre a anar en bici, aprofitant que les indústries estaven tancades els cap de setmana. Era ideal”, recorda. El Jordi va ser una de les desenes de persones que recentment van sortir de Sabadell per anar a les poblacions del País Valencià afectades per la DANA a donar un cop de mà. Una vivència que mai oblidarà per la manera com “juntament amb les ADF de la comarca, que són molt potents, ens vam organitzar d’una manera brutal, sent eficients malgrat el caos que hi havia. Va ser un abans i després entre la societat i els polítics de com podem treballar de forma conjunta per abordar aquestes catàstrofes que ens anirem trobant, cada vegada més freqüents”.  Es defineix com una persona introvertida, però alegre i disposada, a passar una bona estona amb amics, sigui gaudint del gaming, amb una bona taula o mirant la Fórmula 1, una de les seves grans passions des de petit, quan per primera vegada va trepitjar el Circuit de Catalunya: “L’any 1996, en l’època de Michael Schumacher i dels V12, el meu pare m’explica que amb tres anys ja vaig saber identificar el Ferrari. I des de llavors sempre n’he sigut un ferm seguidor”. Format en disseny i desenvolupament de projectes en construcció, des dels divuit anys treballa a l’empresa familiar Nou3Design dedicada a tota mena de reformes. L’any 2013, el destí l’acabaria conduint al “80% de la seva vida”, l’ADF: “En una obra d’un client, que era de l’ADF d’Ullastrell, vam fer bona relació, i des de llavors aquí estic”, explica, orgullós. En aquesta dècada, Gil les ha vist de tots colors, algunes d’elles de records amargs: “En un incendi, quan Bombers ens va autoritzar per entrar al punt de l’incendi, hi havia les restes del que podia ser un gos. Em van caure les llàgrimes, perquè podia ser el meu gos”, recorda.  Quan la feina i l’ADF li ho permet, el trobareu entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols, el seu refugi, allà on  “la muntanya connecta amb el mar”