En el món del futbol, sovint, tot és massa efímer. Els jugadors canvien de club cada any, les victòries es gaudeixen molt poc i les alegries es poden convertir en penes ràpidament. Fins i tot, les estructures de club canvien radicalment en qüestió de mesos. En un negoci tan volàtil i més en categories no professionals costa molt trobar figures amb una longevitat tan llarga com la d'Albert Ramos, cap d'operacions del Centre d'Esports Sabadell.
Va començar la seva trajectòria a les oficines de la Nova Creu Alta l'1 de febrer de l'any 2000, sent encara menor d'edat, com a estudiant en pràctiques d'un grau mitjà de gestió administrativa de l'Escola Industrial. "El meu primer dia em va preguntar si venia a fer-me el carnet de soci infantil", recorda. En aquell moment, el president era Miquel Arroyos. El primer de la desena amb què ha compartit la seva vida professional. Quan va acabar les pràctiques, es va quedar ajudant al club fins que l'any 2003, amb el canvi en la presidència i l'entrada de Francisco González Caro, va començar a agafar un paper més important. De fet, va ser l'únic que va sobreviure dels treballadors de l'època. "Van fer fora a tothom menys a mi. El president sortint, Arroyos, li va dir a González Caro que era l'únic a qui ell s'hauria quedat, i li va fer cas".Descens a Tercera i... Ipurúa
En tots aquests anys, ha vist passar centenars de jugadors i una trentena d'entrenadors en fins a cinc categories diferents. Una d'elles, la Tercera Divisió, després del descens de l'any 2006, que va servir per iniciar una gran etapa que a finalitzar amb l'ascens a Segona el 2011. "Era un equip per salvar-te, va ser molt inesperat acabar pujant. També va tenir la seva part de patiment un cop assolit l'ascens, perquè necessitàvem fer una ampliació de capital i no hi havia els diners. Sense el que va aportar el japonès (Sakamoto) no hauria estat possible pujar". També va ser un gran pas per començar a professionalitzar el club. "L'estructura era molt bàsica. En aquella època potser hi havia dies que marxava a la 1 o les 2 de la matinada, i l'ascens va servir per professionalitzar molt tot el club. Vam tenir molta sort de contractar el Xavi Monclús, que tenia molta experiència i va ajudar molt en l'adaptació". [caption id="attachment_334024" align="aligncenter" width="700"]
Ramos, en la rua de celebració de l'ascens del 2011 / CEDIDA[/caption]
No obstant això, l'etapa va finalitzar amb el descens i problemes econòmics que van portar el club a una situació de vida o mort. "Quan baixes sempre aguantes un any per si tornes a pujar tenir l'estructura i amb l'ajuda del descens és més fàcil de trampejar, però a partir del segon sí que va ser complicat. Va haver-hi el tema del concurs de creditors, allà sí que hi havia molta més incertesa perquè vam estar un temps sense cobrar. Aquí sí que ja tenia algunes preocupacions més: era més gran, vivia sol... el 2003, per exemple, vam estar cinc mesos sense cobrar i, òbviament preocupava, però no tenia les urgències que sí que podia tenir de més gran. Recordo que a Adrián Jaime de Pablo, li vam estar fent la compra un parell de mesos, perquè no cobrava".
