Posen la primera pedra: l’Artèxtil comença la transformació per convertir-se en el nou Campus Sanitari de la UAB a Sabadell

L’antiga fàbrica de l’Artèxtil ha començat a deixar enrere la seva etapa industrial per convertir-se en un espai universitari vinculat a les ciències de la salut. Aquest dijous s’hi ha fet l’acte de primera pedra de les obres de rehabilitació de l’edifici, que acollirà la Unitat Docent del Parc Taulí de la Facultat de Medicina de la UAB i es convertirà en la primera peça del futur Campus Urbà de Ciències de la Vida i de la Salut.

L’acte ha comptat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i el rector de la UAB, Javier Lafuente, entre altres representants institucionals. Durant l’acte també s’ha enterrat una càpsula del temps amb documents signats pels participants i diversos diaris, entre els quals el Diari de Sabadell. La notícia arriba el mateix dia que s'ha sabut que, oficialment, la Caserna acollirà les consultes externes del Taulí. 

Les obres tenen un pressupost d’adjudicació de deu milions d’euros i està previst que acabin durant el curs 2027-2028, de manera que les instal·lacions puguin començar a funcionar el curs següent. El projecte preveu una inversió total d’uns 12 milions d’euros, incloent-hi les obres de rehabilitació i altres despeses com les connexions de serveis i el mobiliari. L’edifici universitari disposarà de 4.678 metres quadrats i concentrarà els estudis d’Infermeria i Medicina que actualment s’imparteixen a la Unitat Docent del Parc Taulí. L’Ajuntament de Sabadell hi aportarà quatre milions d’euros, la Generalitat cinc milions a través del Departament de Recerca i Universitats i la UAB prop de tres milions.

"Necessitem metges i infermeres"

Illa ha definit la transformació com el pas "d’un lloc de producció tèxtil a un lloc de producció de coneixement". El president ha remarcat que el projecte ha requerit cooperació entre les diferents administracions i la universitat i l’ha vinculat amb la necessitat d’incrementar els professionals sanitaris. "Necessitem més metges i infermeres", ha afirmat. Segons ha explicat, aquest curs s’han incorporat 225 places més de Medicina a Catalunya i l’objectiu de la Generalitat és augmentar-ne un 50% en els propers dos o tres anys.

Per la seva banda, Farrés ha relacionat la recuperació de l’Artèxtil amb el passat industrial de la ciutat. "És una catedral del tèxtil", ha dit. L’alcaldessa ha assenyalat que l’antiga fàbrica s’havia anat degradant i que la ciutat necessitava donar-li "un futur a l’altura del que havia significat". Farrés també ha posat el focus en l’objectiu de retenir els professionals formats a la ciutat: "Volem professionals que estudiïn a Sabadell i que es quedin a Sabadell. I que es quedin al Taulí".

El rector de la UAB ha destacat que el projecte ha de contribuir a "consolidar Sabadell com un pol de coneixement i formació" i ha agraït la col·laboració entre la Generalitat, l’Ajuntament i la universitat. Lafuente també ha situat entre els objectius del nou equipament contribuir a "pal·liar" el dèficit de professionals de l’àmbit sanitari.

Com serà el Campus?

El projecte mantindrà bona part dels elements arquitectònics de l’edifici industrial, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, alhora que adaptarà els espais a les necessitats d’un campus universitari. La gran nau principal es destinarà a la docència, mentre que l’antic edifici d’oficines concentrarà els espais administratius. La torre annexa acollirà activitats de recerca i emprenedoria. El projecte també incorpora una plaça interior oberta que connectarà els diferents usos de l’edifici amb l’entorn urbà.

La intervenció preveu criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat, amb la reutilització d’una part de l’estructura i dels materials existents, la incorporació de materials reciclats i reciclables, la instal·lació de plaques fotovoltaiques i l’aprofitament de l’aigua de pluja per al reg dels espais exteriors, ha explicat l'arquitecte responsable del projecte, Tomàs Morató.