La falta d'encert acaba amb el somni de l'Escola Pia a la Copa del Rei

No va poder ser. L'Escola Pia va acomiadar-se de la Copa del Rei en caure per 3 a 6 davant el Bisontes de Castelló de la Segona Divisió en un duel marcat per la falta d'encert dels jugadors de Pedro Donoso. El partit, seguit per centenars de persones que omplien de gom a gom les dues grades del pavelló del carrer de Garcilaso, va tenir un inici trepidant. Els visitants, mitjançant Peloncha, amb una jugada de pissarra, van avançar-se en el marcador aprofitant la indecisió de la defensa escolàpia per fer el primer. L'electrònic tot just començava a descomptar (19:50) i el Bisontes ja duia la iniciativa. Un gol que va deixar glaçada la parròquia sabadellenca. De mica en mica, però, els de Pedro Donoso es van anar refent tot i no aconseguir arribar a inquietar la porteria de Jere. Amb l'entrada de la segona unitat, el Bisontes tornava a castigar l'Escola Pia. Contracop letal de Chema que, des del punt del doble penal, enviava una fuetada a l'escaire per fer el 0 a 2 (min.4). Màxima efectivitat. Un resultat que no feia justícia amb el que s'estava veient sobre el parquet de Can Colapi. Amb el pas dels minuts, els sabadellencs van començar a gaudir de les primeres ocasions i, alhora, va començar l'infortuni dels sabadellencs. Jordi Torras, pocs instants abans de l'equador de la primera meitat, hauria pogut obrir la llauna sinó arriba a ser per una rematada que, sorprenentment, no va anar entre els tres pals. Primer avís. Éren els millors moments d'un Escola Pia que començava a posar setge a la porteria castellonenca. Novament (min.9), Donoso va tornar a donar entrada a la primera unitat i amb ella va arribar l'ocasió més clara del primer temps fins aleshores: Santi Sardà, des de la mateixa línia de gol, no va poder acabar d'empènyer la pilota al fons de la xarxa. L'Escola Pia havia tingut dues grans ocasions per tornar la igualada però la falta d'efectivitat s'acabaria pagant molt cara. Tot just un minut després, la pressió de Peloncha va donar els seus fruits i Chema ho aprofitaria per afusellar Josep Maria per situar el 0 a 3 (min.10). Tres arribades, tres gols. Afortunadament, però, l'Escola Pia mai va abaixar els braços i l'esforç va tenir la seva recompensa. La bona pressió des de primera línia -Torras i Pove- va donar els seus fruits i Pep Font, després d'una assistència de Jordi Torras, va situar l'1 a 3. Semblava que els de Can Colapi despertaven, però poc abans del descans, una falta a la frontal de l'àrea l'aprofitava Javi Rangel per fer l'1 a 4 (min.18), resultat amb que s'arribaria al descans. [caption id="attachment_116062" align="aligncenter" width="751"] L'afició de Can Colapi, seguint el partit / D.S.[/caption] A la represa, l'Escola Pia va sortir amb una marxa més, un fet que va permetre asfixiar la sortida de pressió visitant. En el minut 22, una bona dualitat entre Pove i Pep Font va estar a punt de significar el 2 a 4 però la figura de Nacho Serra, protagonista en el segon temps, ho va evitar. El domini en el joc era total i absolut per part dels escolapis però faltava trobar el camí del gol. Santi, en una acció individual, va veure com Rangel tornava a treure la pilota sobre la mateixa línia mentre, de fons, l'afició ja cantava el gol. La fortuna es tornava a aliar amb els castellonencs (min.26). El partit entrava en el tram decisiu i, tot i la renda de tres gols, la sensació era que l'Escola Pia encara no havia dit l'última paraula. L'expulsió de Jordi Torras, per doble amonestació, va obligar als de Pedro Donoso a un sobre esforç que després acabarien pagant. Els dos minuts amb inferioritat numèrica, defensats amb escreix, mantenia vives les esperances de remuntada. En el minut 31 arribaria la jugada clau del partit: Pena màxima a favor dels de Can Colapi que Nacho Serra s'encarregaria d'aturar a Pep Font. Enèsim cop anímic d'un equip que, tot i no voler-ho, veia com les opotunitats s'anaven acabant. I més quan Andresito, amb una bona jugada personal, assistia a Domingo per fer el cinquè (1-5). Quedaven vuit minuts, tot un món, però la remuntada s'acabaria convertint en una utopia. Un nou desajust defensiu l'aprofitava Peloncha per certificar el passi a la tercera ronda de la Copa del Rei i despertar del somni a l'Escola Pia. En el tram final, Pep Font i Santi Sardà, van situar el definitiu 3 a 6. Un resultat que amb una mica més d'encert hauria pogut ser totalment diferent.