El retorn especial d'Antonio Hidalgo a La Rosaleda

Com la seva segona casa. De fet, encara hi té un pis de propietat molt a prop de l’estadi ‘Ciudad de Màlaga’ on el Sabadell va aconseguir el passaport per a la final del play-off davant la Cultural Leonesa en aquella agònica tanda de penals. Antonio Hidalgo tornarà aquest cap de setmana a Màlaga, una ciutat molt especial en la seva vida, no només futbolística sinó personal. Allà, per exemple, va néixer el seu fill gran, l’Hèctor. I citar el nom d’Hidalgo entre la nombrosa afició malaguenya és com citar un ídol. De fet, el coneixen més com l’Hidalgol, un sobrenom que es va guanyar a pols en les seves tres temporades defensant els colors del Màlaga. Hidalgo sembla especialitzat a viure temporades de màxima intensitat, sempre al límit. Va arribar-hi en la 05/06, després d’una etapa de cinc anys en el Tenerife, i van baixar a Segona Divisió. En la següent van patir moltíssim per mantenir-se i Hidalgo va ser clau amb un gol contra el Cadis en la penúltima jornada per aconseguir la permanència. Va ser el seu desè gol aquella lliga. Però l’autèntica explosió es produiria la temporada 07/08. El de Canovelles es va convertir en el líder absolut de l’equip, no només pel seu caràcter i implicació sinó per la faceta golejadora. Amb 14 dianes va ser el pitxitxi del Màlaga, superant a davanters com el també exarlequinat Nabil Baha o Salva Ballesta. Dos dels 14 gols són d’aquells que passen a la història per sempre. Com els de Marc Fernández a Eibar o Néstor a Marbella. Hidalgo va fer un doblet davant el Tenerife (2-1) que donava l’ascens a Primera Divisió en una dramàtica última jornada. Màlaga i Reial Societat lluitaven per la tercera plaça d’ascens. En els minuts 44 i 72, de penal, Hidalgo va fer embogir La Rosaleda. Des de llavors, va ser Hidalgol. Sorprenentment, va decidir marxar, al Saragossa, i en més d’una ocasió ha confessat que es va equivocar en aquella decisió. Després va passar per Osasuna i Albacete, va tornar a Tenerife i, finalment, va recalar en el Sabadell, primer com a jugador i després a la banqueta on ja ha fet història amb una permanència agònica i el retorn al futbol professional. Diumenge pot fer un pas més en una plaça que coneix molt bé i l’idolatra. Amb públic ho hauria pogut comprovar.