Víctor Gutiérrez: “M’havien insultat altres vegades, però sempre hi havia hagut penediment”

[Jordi Guillem] “Això no va d’ell ni de mi. Va de molts nens i nenes, de molts adolescents, que pateixen insults homòfobs i no tenen les eines que jo tinc per defensar-me. I ho passen realment malament. I alguns arriben fins i tot a suïcidar-se”. Són paraules de Víctor Gutiérrez, el waterpolista madrileny de 30 anys del CN Terrassa que va denunciar fa tres setmanes insults homòfobs per part del jugador serbi Nemanja Ubovic, boia com ell, de la seva mateixa edat i del CN Sabadell. A hores d’ara, Ubovic no li ha demanat perdó. És precisament aquest fet, i no pas que l’insultés, el que va dur Gutiérrez a explicar la seva experiència a través de les xarxes socials. Avui ha comparegut en una roda de premsa virtual, en la qual ha volgut deixar el tema tancat després que el Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Natació sancionés Ubovic amb 4 partits i 200 euros de multa i considerés provats els insults homòfobs, especialment el segon, el que es va produir mentre els jugadors del Terrassa i el Sabadell se saludaven al costat de les banquetes. “M’havien insultat altres vegades, però sempre hi havia hagut penediment. Aquesta vegada no va ser així i això és precisament el que em va dur a explicar-ho”, ha explicat Gutiérrez, que ha agraït el suport rebut per part del seu club, el CN Terrassa, i molts altres àmbits de l’esport i la societat. Dijous es reunirà amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, per tal de buscar algun protocol que eviti la discriminació dels esportistes del col·lectiu LGTBQI. “Estic molt content que un incident tan desagradable hagi servit perquè arribés la primera sanció per insults homòfobs en el món de l’esport. Espero que serveixi perquè els legisladors estableixin un protocol en aquest sentit”. Sosté Víctor Gutiérrez que “es necessita un protocol sancionador dins del món de l’esport que empari aquests col·lectius. Espero que la nova llei de l’esport ho prevegi, igual que es va fer amb els insults racistes fa uns anys”. I afegeix: “Confio que tot el que ha passat servirà per establir un precedent. És el primer pas d’un llarg camí. No podem perdre ni un minut més per acabar amb aquesta xacra de l’homofòbia” El waterpolista va fer pública la seva homosexualitat fa 4 anys. “Fa anys, pensava que quan rebies un insult com aquest havies de callar. Però amb el pas dels anys m’he anat adonant que no has de callar. I menys si no hi ha penediment posterior. És cert, com ja vaig dir, que dins de l’aigua, a 200 pulsacions, tots diem coses que no sentim. Jo mateix ho he fet. Però quan això es repeteix fora l’aigua, el tema és molt diferent. I cal denunciar-ho i posar-hi fre”. I ha acabat la seva compareixença, en què ha contestat les preguntes de mitjans de comunicació de tots els àmbits, dient: “Tant de bo d’aquí a uns anys tot això es vegi com una anècdota. La lluita contra aquesta mena d’agressions és cosa de tots. A mi no em cal ser negre per anar en contra del racisme. Ni ser dona per defensar el feminisme”.