Esther Núñez: “Escriure em va servir com a teràpia en sortir de la piscina”

La trajectòria d’Esther Núñez acumula incomptables èxits, amb un palmarès ple de medalles i victòries en campionats internacionals. Des de fa unes setmanes, a la seva llista de conquestes cal sumar-hi una que, confessa, li ha fet tanta o més il·lusió com qualsevol passada per aigua. La sabadellenca ha publicat Abriendo las aguas, una autobiografia on es despulla per recordar la seva vida esportiva, però també confessions personals que pretenen ajudar a altres esportistes que es trobin en situacions similars. “Em va servir com a teràpia de transició en sortir de la piscina”. La vena d’escriptora va aflorar de ben petita, quan va començar a redactar les seves vivències, com una espècie de diari personal. L’Esther arribava a entrenar vuit hores al dia. “L’esport és com una droga. Si no entrenes, el teu cap pensa que fas alguna cosa que no està bé. Llavors escrivia. Era l’excusa perfecta per entrenar menys. En el moment no sabia que era una teràpia”, admet. El seu adeu a la competició, recorda, va ser força dur. Va trigar gairebé tres anys a adonar-se que era el final. “M’agrada entrenar, però patia molt a l’hora de competir. Em pressionava molt. No gaudia. I no arribaven els fruits de l’entrenament”, rememora. Fins que amb 35 anys, va sortir de l’aigua. “Sento que vaig fer el meu dol i vaig tancar molt bé l’etapa”. Al llarg de les pàgines, detalla molts moments de soledat. Batalles entre el cos i la ment. Una lluita contra ella mateixa en competicions inacabables, explorant els límits. “Em coneixia tant que em pressionava de més. Sabia que em posaria nerviosa, que no dormiria a la nit. I ja no tenia ganes de patir més”, reconeix avui. El llibre li ha servit per posar el punt final. El colofó a la història de superació d’una dona que va saltant obstacles, tant personals com professionals. “Quan ho llegeixo, penso: he sobreviscut a això i és increïble. Però també m’enorgulleix haver-ho pogut escriure jo mateixa”.

Entre Sabadell i Argentina

Passat un temps en què alternava Sabadell i Argentina, des del 2017 viu a l’altra banda de l’Atlàntic. Després de ser mare per primera vegada, es va tornar a llançar a la piscina, exercint d’entrenadora. “És una manera de continuar lligada a les aigües obertes, ensenyar què són, tant les coses bones com les dolentes”. El cuquet l’ha anat tornant a conquerir a poc a poc. “La natació m’ha donat tot això i és molt bonic”. Tot i tenir un currículum envejable, el triomf més gran avui és haver-ho explicat. “Ho agraeixo a la natació. M’ha fet patir moltíssim, però, una vegada més, aquí estem”, s’enorgulleix. Tot i que no entrava als seus plans tornar a nedar i entrenar, està gaudint de l’aigua com no es podia imaginar. El llibre es pot comprar a través d’Amazon. L’Esher admet que li agradaria fer una presentació al CN Sabadell quan torni a la ciutat. Confessa que, per a ella, seria una manera de tancar el cercle.