Fer del bàsquet un refugi. Aquesta va ser la motivació inicial del brasiler Iandrey Panisa quan va arribar a Barcelona i va començar a jugar. "Es va convertir en una eina per canalitzar allò que no sabia gestionar de petit. Em va donar disciplina, motivació i la sensació que podia ser bo i centrar-me en alguna cosa", recorda l'entrenador, que no ha tingut unes circumstàncies fàcils.
"La vida no m'ha somrigut gaire, però si he arribat fins aquí, també és per això, amb resiliència. Les batalles més dures fan els soldats més valents". Una filosofia que el va portar a fundar i liderar una acadèmia d'entrenament pionera al món: Time Chamber, que ja ha format 10.000 jugadors i s'ha consolidat al Vallès de la mà del CE Sant Nicolau.
Val a dir que, d'entrada, Panisa no s'imaginava aquest escenari. En plena adolescència, només es plantejava créixer com a jugador. Tot i que va estrenar-se tard i a la categoria més baixa de totes, ràpidament va detectar que podia millorar des de dins. "Entrenava pel meu compte quatre o cinc hores al dia, no tenia ningú que m'assessorés, abans no hi havia aquesta opció. Buscava informació, mirava vídeos i aplicava tot el que aprenia per veure si a mi em funcionava. Que gairebé tot el contingut estigués en anglès, em va ajudar molt", narra.
- L`entrenador durant l`entrevista amb el D.S
- David Chao
La seva feina va tenir recompensa en forma de noves oportunitats. Arribant al màxim nivell en qüestió de dues temporades, va adonar-se d'una realitat sovint dura de pair: per molt que treballis, hi ha una part de talent que marca la diferència entre els professionals i els qui no ho són. Aleshores va decidir viure el bàsquet des d'un altre vessant, la d'entrenador. “Mai vaig acabar de gaudir com a jugador perquè sempre em posava massa pressió", confessa convençut que si s'hagués entrenat a ell mateix, tot li hauria anat millor al parquet.
El Iandrey amagava un líder nat dins seu. Va portar equips en formació al Joventut de Badalona i al Barça amb bons resultats, una experiència que li va donar molt bagatge. “Els masculins s'enfoquen més en l’aspecte físic, mentre que els femenins són més intel·ligents i tàctics. És el mateix esport, però es juga amb conceptes diferents", puntualitza.
El naixement de Time Chamber
Tot i que li agrada la gestió de grups i troba a faltar aquest punt d'ensenyar a través de la col·lectivitat, va decidir fer un altre gir de guió en la seva carrera esportiva. "Vaig entendre que per arribar a dalt com a entrenador necessites molts anys. Hi ha passes que no et pots saltar. Llavors vaig pensar que si jo havia pogut millorar tant sense un pla, potser podia ajudar altres a fer el mateix”. D'aquesta manera va començar amb l'entrenament personal, pels parcs de Barcelona i de manera totalment gratuïta.
“En aquell moment, l'alternativa gairebé no existia a Espanya". Quan la seva agenda de contactes va créixer amb les xarxes i el boca-orella, va llençar-se a l'aventura d'emprendre el seu propi projecte que s'ha convertit en una de les acadèmies més grans d'Europa. "Al principi estava pràcticament sol i hem arribat a ser una quarantena de persones treballant-hi. Sobretot estem amb atletes en formació, però també hem entrenat professionals de l'ACB i campions de l'NBA. El màrqueting és important, i a mi m'agrada molt, però el que et valida és la feina del dia a dia".
- Panisa, fent un llançament al Magic Lau del carrer Jardí
- David Chao
Jarred Vanderbilt, Joel Parra, Mariona Ortiz o Serge Ibaka són alguns dels noms que han passat per les seves mans. “Entrenar professionals està molt bé, però el mèrit real és quan un jugador en qui gairebé ningú confiava arriba molt més lluny del que s’esperava". Perquè el principal objectiu de Time Chamber és aquest: que cada perfil arribi al seu màxim potencial. "Que no es quedi en un quatre si podria donar un nivell de vuit", afirma amb rotunditat el Iandrey.
La idea és fer entrenaments totalment transversals. Més enllà de la tècnica, treballar la fortalesa mental és fonamental. "En el 99% dels casos, els esportistes arriben amb algun problema de confiança. Intentem que millorin en totes les facetes i moltes vegades el problema no és el jugador, sinó la pressió que rep". Psicologia, físic, tàctica, anàlisi de vídeo, nutrició... Cada detall és determinant, però, el que marca la diferència és la constància. "El camí és més important que el destí. El fet d’intentar-ho ja té molt més valor que quedar-se a casa".
Entrenament d'elit al Lau
Amb Barcelona i Badalona com a principals pols d'atracció de l'acadèmia, volien expandir-se pel territori i feia anys que tenien la mirada posada en el Vallès, d'on són prop del 40% dels seus jugadors. "Es diu que Badalona és la ciutat del bàsquet i m'ha sorprès que aquí hi ha més gent que entrena! Quan ens van oferir l’oportunitat de col·laborar amb el Sant Nicolau vam tirar-ho endavant, perquè és un club amb molta entitat i compartim valors del bàsquet com a escola".
Al Magic Lau, el Iandrey i el seu equip gestionen tecnificacions cada cap de setmana, campus a les dates assenyalades i activitats obertes per expandir la febre per la pilota i la cistella. "Parlo sempre amb les famílies i soc molt clar amb el que necessita cada nen. Fins i tot alguns pares guarden el secret que el seu fill està treballant amb nosaltres", bromeja.
- Time Chamber i el Sant Nicolau han impulsat un acord de col·laboració
- David Chao
En part, sent certa preocupació pel futur del bàsquet formatiu. "Veig una tendència clara: la justificació de tot. Abans un nen no jugava i li deien ‘has d'esforçar-te més, que la vida és dura’. Ara, en comptes de posar responsabilitat en els futurs joves els estem acomodant en tots els sentits". També fa una crida a no perdre l'essència d'un esport que sempre ha destacat pels seus valors de joc net i respecte.
Perquè, al cap i a la fi, Time Chamber va néixer com una via per ajudar els esportistes a trobar-se a ells mateixos més enllà de la pista, tal com va fer el Iandrey Panisa a través del bàsquet.
