/ Lluís Franco[/caption]
Hauria pogut tornar Pedro Capó? Vaig parlar amb ell perquè pensàvem que ens podia aportar experiència i la implicació que sempre ha demostrat en el Sabadell, però no vam anar més enllà. Està vivint una gran temporada a l’Eldense, amb la possibilitat d’un ascens al futbol professional i això ho va fer impossible. Potser en un altre context hauria acceptat. Tornar a Ses Illes o al Sabadell seria el seu desig en un futur.
Fitxar un jugador de gairebé 34 anys com Raúl Baena és un risc? El risc existeix sempre. Volíem un futbolista d’un nivell superior, que aportés un punt d’experiència per-què aquest és el principal dèficit de l’equip. Raúl Baena ha apostat més pel projecte que pels diners i penso que li queden almenys dos anys d’un altíssim rendiment.
A l’estiu era el segon de Gerard Escoda. Ara, al capdavant de la direcció esportiva nota més responsabilitat? D’entrada vull dir que m’hauria agradat fer aquest pas en unes altres circumstàncies. Puc dir que amb el Gerard vaig aprendre moltíssimes coses en poc temps i gairebé vaig fer un Màster. La seva pèrdua va ser molt dolorosa. Jo em sento tranquil perquè sempre he sigut una persona autoexigent. En els quatre anys al Futbol base ja em marcava aquesta màxima exigència. En l’última etapa de José Manzanera i Miguel de Hita també vaig mantenir un cert contacte i compartíem moments amb ells. Estic content d’aquesta feina, és la que sempre he volgut fer. Confiava que arribés el moment i em sento preparat i capacitat per exercir de director esportiu.
Quina és la principal diferència amb el Futbol base? El punt diferencial és l’estructura econòmica que tinguis. Pots oferir un projecte ambiciós i seriós, això ajuda, però després ve el factor econòmic i amb segons qui no podem competir. Els diners, en canvi, no són tan necessaris en l’àmbit de la Base.
Una de les primeres decisions va ser escollir el substitut de Gabri. L’aposta per Miki Lladó també podia significar un gran risc, no? En aquest cas particular, m’estic jugant la credibilitat per fer una aposta amb Miki, Gerard, Jaume i tot el cos tècnic de la casa. Si va bé, molt de mèrit; si va malament es dirà allò d’un director esportiu i unentrenador inexperts... Gabri o Pedro Munitis venien amb una trajectòria de jugador i a les banquetes i no és el mateix. Va haver-hi càsting realment? Per descomptat. Vam fer videoconferències amb diferents entrenadors amb molta capacitat i el Miki ens va convèncer pel seu discurs i
seguretat. No pot negar que tenen una relació especial. Això pot canviar ara? Hem treballat junts quatre temporades, però sabem diferenciar. Amb ell he tingut sempre una relació molt professional. Cal recordar quan li va tocar donar el relleu del juvenil ‘A’ a Marc Nomen després de fer dues grans temporades. S’han de prendre decisions. Tenim una bona relació, però hem de saber separar-la de l’àmbit esportiu i professional. L’equip encara no ha perdut en aquest 2023, però continua al límit de la zona de descens. Cada vegada competim millor i potser ens falta tocar la tecla per traduir-ho en victòries. El Miki ha aconseguit connectar a jugadors que no ho estaven, com Guillem Molina, Pau Resta o Dieste, i la clau és fer-nos forts a partir del concepte de no encaixar perquè a dalt ara tenim molt de talent i arribaran els gols. Ara que es posa en dubte la Primera Federació, quina és la seva opinió? És una categoria molt maca, d’un nivell superior a l’antiga Segona B, però li falta estabilitat. Ara mateix depèn d’inversions o injeccions econòmiques externes per subsistir. A final de temporada, molts jugadors acaben contracte o cessions. Caldrà treballar amb temps... Jo també acabo contracte. És evident que caldria planificar amb antelació, però ara hem de focalitzar els esforços a guanyar partits. Ja parlarem de futur d’aquí a dos mesos si cal. El mòbil ja no treu fum? Per sort, en tinc dos i encara que sigui difícil en el món del futbol, així puc desconnectar una mica.
