La majoria dels motoristes que pensen en els ral·lis en moto, creu que són proves de ‘regularitat’, trams de carretera oberta al trànsit que es fan a mitjana exacta de velocitat. I aquests trams normalment estan intercalats en carreteres revirades i ports de muntanya, que serveixen d’enllaç i control horari.
Avui això és així en ral·lis de motos clàssiques, i era això abans de 1989. Però durant uns anys de la dècada dels noranta, es van celebrar proves de “ral·lis de velocitat en trams d’asfalt”, això són, trams cronometrats en carreteres tancades al trànsit on guanyava el més ràpid. Bé, els més ràpids, perquè eren equips de dos pilots i se sumaven els temps d’ambdós. El motiu és evident, imaginem un recorregut de 300 o 500 quilòmetres per carreteres secundàries, a vegades molt secundàries, en llocs despoblats, amb inscripcions de més de 100 pilots i cinc o deu trams de velocitat. Si algú cau per un barranc i no pot sortir, qui el troba a faltar instants després? Doncs segur que el company d’equip. És un sistema de seguretat.
L’ambient que es va formar aquella època va ser excepcional, espectacular, perquè les revistes de motos se’n van fer ressò i molts pilots que havien corregut en carreres de velocitat es van apuntar en aquesta bogeria: la d’anar gas a dons per carreteres amb revolts tancats.
Tal va ser l’èxit que van entrar amb força patrocinadors i les marques de motos per a promocionar els seus trail, que eren les millors per anar de pressa en aquests trams. Es van arribar a formar equips de fàbrica, amb motos de sèrie, però preparades fins a convertir-les en autèntiques supermotard. Per aspirar a guanyar un ral·li s’havia d’entrenar els trams i millorar les mecàniques, preparar-se a fons perquè s’havia de sortir a totes. Competició pura, ritme endimoniat i molt públic.
Juntament amb el Carles Humet vam ser els primers pilots de fàbrica de Yamaha en l’especialitat de ral·lis d’asfalt en moto. Després d’aconseguir diversos campionats, qui millor per donar l’opinió sobre una moto en carreteres de ral·li que un pilot d’aquella època? Vam decidir proposar a Yamaha una prova de motor de gran turisme als trams extrems de velocitat del ral·li més famós, per commemorar el trenta aniversari del triomf al Campionat d’Espanya i Catalunya de Ral·lis d’Asfalt.
Les motos van ser una Yamaha Tracer 9GT i la revolucionària Yamaha Niken GT, de tres rodes. En aquest viatge també ens van acompanyar quatre amics amb quatre motos diferents: Honda África Twin, BMW GS 800, BMW GS 1000 i Honda 500 CBX.
Primer dia
Vam dividir-ho en quatre dies i tres trams cada dia. Durant la jornada inaugural, teníem el famós Col de Turini, a més d’Utelle / La Tour, al nord de Niça, i Roubion / Beuil, ja en els Alts Alps.
‘Pont d’Aiglun’
El segon dia, de nou anem al sud i ens aturem al bell poble Entreveaux, que destaca per la muralla construïda pel marquès de Vauban, enginyer i arquitecte militar del segle XVII, famós per les seves “fortaleses inexpugnables”. D’aquest enclavament surt la carretera D911 que puja fins al Col de Félines i després continua per al Val de Chalvagnes fins a La Rochette. Un tram preciós de 25 quilòmetres. En el darrer tram vam parar en el famós Pont d’Aiglun, per a provar en una zona molt lenta, i amb una mica de grava, què tal es comportava la Niken. Primera velocitat, mode sport i gas. La seguretat que transmet és inigualable.
Tercer dia
De Castellane ens vam dirigir cap al nord per la D955, que voreja el Lac du Castillon, fins a St Julien du Verdon. D’aquí a la població d’Annot i seguim fins a Le Fugeret, on comença el tram que finalitza a Thorame Haute. Tram llarg, rapidíssim en alguna zona i d’asfalt canviant. Després fins a Col d’Allos, però en arribar a l’estació d’esquí la Foux d’Allos, el port està tancat i ens obliga canviar de plans i baixar fins a la població medieval de Colmars.
De Sigottier a Valdrôme
El darrer, a la xona muntanyosa del Drôme, a La Piarre, passa un dels trams més famosos del ral·li Montecarlo, de Sigottier a Valdrôme. No vam trobar cap vehicle al llarg del tram i l’adrenalina va fluir amb la seva màxima expressió. Per acabar, un altre tram espectacular, de Laborel a Montauban sur ‘louveze, també sense circulació.
