El filial del CE Sabadell arrenca aquest diumenge (12h) el seu camí a la Tercera Federació al camp de L'Hospitalet. Els arlequinats van aconseguir l'ascens directe després d'una gran temporada a la Lliga Elit. El gran artífex de l'èxit des de la banqueta d'Olímpia és Conrad Garcia, un entrenador de la casa que després de més d'una dècada al club s'ha convertit en un gran referent dins el futbol base del club. En aquesta extensa entrevista, el tècnic repassa la seva trajectòria i el que podem esperar del filial aquesta temporada al futbol nacional.
Com vas iniciar el teu camí a les banquetes?
Vaig començar a entrenar fa 12 o 13 anys, fent pràctiques per la universitat. Jo estudiava Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i era del Sabadell, i per això volia fer-ho al club. Vaig començar com a ajudant, pràcticament com el tercer entrenador, d'un benjamí de Tercera de la generació del 2004. A partir d'aquí em va agradar molt i en aquell moment en el club hi havia molta gent de què podia aprendre com Javi Pérez o Gerard Bofill, entre altres. Va ser l'inici per començar pujant categories i agafant equips. Jo tenia uns 20-21 anys.
Es podria dir que vas entrar en aquest món força tard.
Quan era més jove em dedicava molt més a les arts marcials, jo feia karate i kyokushinkai. Sí que m'agradava i jugava molt a futbol, però com a entrenador no m'havia iniciat. Veia molts partits i intentava analitzar el que jo entenia en aquell moment, però el meu esport directe eren les arts marcials. Entrar a Sabadell i tenir l'oportunitat de formar-me amb gent tan bona va ser una gran forma de créixer i aprendre fins on estic ara mateix.
En quin moment vas veure que et podia anar bé a les banquetes?
A Espanya és molt difícil guanyar-se la vida sent entrenador de futbol i molt més a la base. Excepte en clubs molt puntuals, és pràcticament impossible. M'en recordo el primer cop que em van donar un sou per venir a entrenar que vaig flipar perquè a mi ja m'agradava, jo ho faria gratis. Sí que és cert que, amb el temps, vas dedicant més temps i més esforç i necessites un suport que et pugui aguantar això. Ara fa tres o quatre anys, quan vaig tornar a Sabadell va ser quan vaig decidir que volia dedicar-me a això i volia viure del futbol. I en això treballo ara, compaginant la meva feina de professor a l'Escola d'Entrenadors de la FCF i amb el filial que ja estic a una passeta de poder-me dedicar al 100% a ser entrenador.
Ara deies que vas estar una etapa fora de Sabadell. On va ser i quin va ser el motiu?
Vaig estar una temporada al Granollers. Va ser just un any després que Global Football adquirís el futbol base del Centre d'Esports. Hi havia moltes coses que no m'agradava com s'estaven fent i em va arribar una oferta del Granollers, amb la gent que jo havia treballat aquí i amb Javi Pérez al capdavant. Vaig estar un any, el segon l'havia d'iniciar amb ells, però al Sabadell va entrar Jaume Milà com a responsable de la base i em va trucar perquè tornés. Al final, Sabadell és casa meva. Quan vaig veure que es podien tornar a fer les coses de la manera que jo em sento identificat, doncs vaig tornar.
Quin equip et donen quan tornes?
Em donen el benjamí de Preferent i un juvenil, que era el 'B', però competíem com a 'C'. Havíem de pujar, però va ser quan es va parar tot per la pandèmia.
Precisament amb aquest juvenil aconsegueixes dos ascensos i després una permanència força còmoda a Nacional.
El juvenil el pugem des de Primera fins a Nacional, aquell any jo passo les últimes jornades al juvenil 'A', però deixem l'equip a set punts del líder anant cinquens o sisens. Va ser una temporada molt bona.
En aquell equip hi havia diversos jugadors que ara són de sobres coneguts per tots els arlequinats. Un d'ells el Pau Fernàndez. En el moment que t'arriba a la pretemporada procedent de l'Igualada t'esperaves que fos el projecte de jugador que és i promet ser?
El Pau m'ha sorprès molt. Fins i tot ell ho diu perquè quan va començar li vèiem moltes capacitats, però tenia una deficiència important en els duels i la defensa del joc directe. Me'n recordo d'una xerrada amb ell que li vaig dir que tenia unes condicions per arribar a on volgués, però que havia de polir això. No vam tenir temps de fer un treball específic que ja s'ho va ficar dins el cap i en el següent entrenament ja era una bèstia. Aquesta ambició juntament amb les seves capacitats, i com de bona persona que és, estic convençut que el món li tornarà i estic molt content que sigui al primer equip perquè s'ho mereix.
I et destaco un altre, que és el Javi Morcillo. L'agafes sent juvenil de primer any i amb tu va entrant en dinàmica de Nacional. T'esperaves aquest creixement tan ràpid?
És un jugador molt intel·ligent dins i fora del camp. Quan parles amb ell ja ho notes. Ell fa broma que amb l'únic entrenador que és suplent és amb mi perquè quan el portava amb el juvenil 'B' estava a la banqueta. Però sí que té unes condicions i un caràcter que no és propi d'un jugador de la seva edat. Toca de peus a terra i és conscient de la feina que ha de fer. Tant de bo que pugui estar molts anys al club.
Tornant a la teva trajectòria, després de deixar la permanència lligada, t'arriba l'oportunitat d'entrenar el juvenil de Divisió d'Honor les tres últimes jornades amb una salvació que s'havia complicat molt i havent de jugar contra rivals directes. Com vas agafar el càrrec en una situació on, realment, tenies més a perdre que a guanyar?
Jo penso que la capacitat d'ascendir mai ha de ser un problema. Ho vaig veure com una oportunitat que m'havia guanyat i era l'opció més lògica si es volia fer un canvi a la banqueta. La feina del Marc Nomen i l'Edu San José van ser molt bona i nosaltres vam saber donar una energia nova perquè l'equip donés un puntet més de competitivitat i es canviés la dinàmica. Recordo que després del partit contra l'Ebro (el debut), em vaig quedar fora plorant per la pressió que m'havia posat a mi mateix. A la xerrada abans de l'enfrontament els vaig comentar als jugadors que estava tan capficat en guanyar que no m'havia adonat que estava complint un somni després de molts anys entrenant al club. Els vaig dir que havien de gaudir de la categoria i de la competició. Recordo aquell duel amb molt de estima.
En aquest sentit, que siguis del Sabadell i faci tants anys que estàs al club, et fa donar un plus també en situacions límit com la que vau tenir aquell any?
Sí, quan treballes al teu club és molt més fàcil donar el 100%. Li dediques el teu horari laboral i també part de l'horari social. Ja sigui per anar a veure el primer equip o un altre de la base. Vols guanyar tu, però vols que guanyin tots els equips del club que estimes.
Després d'aquesta salvació, la previsió inicial era que agafessis el juvenil 'A', però la marxa del Marc Nomen t'obre la porta del filial. Et queda l'espineta de no haver tingut un projecte propi a la màxima categoria del futbol base estatal?
No tenia aquesta sensació perquè em van donar opció d'escollir. A mi em venia molt de gust el futbol amateur. Tenia moltes ganes i ho veia com una passa que havia de donar. Estic content amb com ha anat la decisió.
Et pregunto també per una situació que es va donar durant la temporada i que també us va afectar a vosaltres. A l'estiu Jaume Milà es converteix en director esportiu del primer equip i l'Oriol Casals agafa la feina del Jaume al futbol base. Com vius el canvi i tot el que ve després, havent estat també el Jaume un dels grans valedors de la teva feina?
El pes del primer equip, òbviament és el més gran del club. Aquest pes pot acabar fent injusta la feina que s'ha fet a altres bandes. És cert que la feina del Jaume, pel que fa a resultats, no va ser bona, però també ho és que al futbol base va ser espectacular. De les millors que jo he vist en tot l'estat posicionant el Sabadell entre els millors de Catalunya. Les coses no van sortir al primer equip i quan marxa, sí que tremolen una mica els fonaments que havia posat. Però sí que les persones que entren en el seu lloc ens faciliten molt tot i els pesos pesants d'Olímpia també van ajudar que el cop afectés el mínim possible assolint, per exemple, l'ascens del filial. I d'això en té culpa el Jaume, en té culpa l'Oriol Casals, en té culpa l'Alberto Pobre i en tenen culpa tots els que treballen perquè el futbol base funcioni.
Quan entren figures de fora, que no han seguit tant el desenvolupament del futbol base, us fa a treballadors com tu, tenir aquesta sensació d'haver de tornar a demostrar?
Sí, està clar. Per mi, per exemple, crec que tinc molt més difícil entrenar ara el primer equip del Sabadell que si no hagués estat el Jaume, el Gerard o el Miki. Perquè els resultats no van sortir i l'afició, a vegades injusta, etiqueta a tothom del futbol base i sembla que no estiguis preparat i no tens capacitat. Hem de lluitar amb això.
Parlant de la temporada del filial, en una categoria nova com la Lliga Elit, i amb un equip que a Primera Catalana va patir molt en alguns trams de la temporada, especialment a Olímpia. Què t'imaginaves sobre la categoria a l'estiu?
Durant la pretemporada escolto programes de ràdio, entrevistes, opinions i tothom ens posava a nosaltres i a l'Europa 'B' en descens. Jo pensava que no teníem un mal equip. Que estàvem fent les coses bé i que teníem capacitat per estar a dalt, però clar no ho podia dir perquè tothom ens posava en descens. A partir d'aquí, comencem la temporada perdent a Lloret, però amb alguns minuts molt bons. A Nadal érem líders i, ara, la gent ja ens donava per ascendits i tampoc era real. L'ascens va ser una victòria, però també ho va ser que jugadors com 'Marru' passessin al primer equip o que Nacho Bonet estigués en dinàmica. És per això que a la segona volta li dono molt de valor.
Com a particularitat, les dificultats que va tenir l'equip a Olímpia l'any anterior, les vau rectificar a la perfecció. Vau ser el millor local de la categoria amb només una derrota.
Sí, realment vam pujar pels resultats de casa. És una realitat. Vam treballar molt certes situacions que ens podien ajudar a guanyar contra blocs molt baixos i també l'estratègia que a Olímpia és clau i es donen moltes situacions d'aquest tipus.
Què li va passar a l'equip a la segona volta perquè li costés tant guanyar? Va afectar molt la baixa de 'Marru'?
Sí que ho vam notar, però no només va ser per 'Marru'. El capità José Juan també va deixar l'equip per temes personals i vam tenir moltes lesions. Vam anar a alguns partits a jugar amb els onze jugadors disponibles i dos canvis. Tot i això, la feina de l'equip al dia a dia va ser bona i vam tirar endavant.
Al final, el futbol va ser just i vau pujar els dos equips que millor futbol fèieu i que vau estar a dalt tota la lliga.
Et diria que no hi ha ningú que conegui la categoria que digués que l'ascens dels dos filials va ser injust. La feina del dia a dia i el nivell i ritme que proposàvem era superior a la resta. En una lliga, al final, s'acaba sent just amb tothom.
També el moment de l'ascens va ser idíl·lic. A la Nova Creu Alta, contra el campió i amb un gol descompte.
Va ser el guió perfecte. Veníem de perdre al camp de l'últim amb un gol sobre la botzina després d'haver tingut infinitat d'ocasions i haver fallat un penal i ens toca el darrer partit a casa, contra l'Europa que ja havia pujat i jugant a l'estadi per primera vegada. La manera que arriba el gol, al descompte amb una acció entre tres jugadors que acabaven d'entrar... va ser espectacular. Vaig estar durant molt temps mirant diàriament la repetició del gol. Ho recordaré tota la vida.
Tenies clar que et quedaries al Sabadell o vas tenir ofertes que et fessin dubtar?
Jo volia saber quin era el projecte per al filial. Al final, quan el primer equip baixa pot tremolar tot i que no s'aposti. Si el projecte no fos guanyador jo no el sentiria com a meu. Vaig tenir un parell de clubs amb ofertes en ferm, però quan vaig parlar amb el club va ser fàcil. La meva prioritat era quedar-me aquí tot i tenir opcions econòmiques més altes.
Vas pensar que podies ser una opció per entrenar el primer equip?
Era un moment massa difícil per apostar per un entrenador de la base després d'un precedent tan recent que ha acabat en descens. Jo, òbviament, tenia il·lusió i esperança per ser una opció, però una vegada es tria el nou entrenador l'únic objectiu és ajudar-lo el màxim possible, que estigui còmode i tant de bo que aconsegueixi els resultats que tots volem.
Et va fer dubtar en la teva renovació això?
No, realment. Jo estaré al club mentre cregui que puc ajudar-lo a créixer i personalment no em senti estancat. Ara estem en una categoria nova i crec que puc aprendre molt aquest any i espero que des dels més petits fins al primer equip, tots assolim l'objectiu.
En aquest sentit, en dos clubs molt coneguts pels aficionats arlequinats com el Cornellà o el Nàstic tenim l'exemple que entrenadors de la base poden funcionar. Que les oportunitats, si arriben quan toca, poden acabar en bons resultats.
Sí. Realment posar tots els entrenadors de la base en el mateix sac és un error. Tots tenim les nostres experiències i la forma de treballar. Però igual que amb entrenadors de fora. Pot sortir bé o pot sortir malament. Ho diré sempre, tant el Miki com el Gerard són grans entrenadors i les circumstàncies els han portat a fer millors o pitjors resultats, però jo no soc el Miki ni soc el Gerard ni ells són el Conrad. Cadascú fa la feina d'una manera i jo treballo per ser millor cada dia i estar preparat per si tinc l'oportunitat aquí o fora.
Torno al filial, ja pensant en la Tercera Federació. Una plantilla força renovada amb baixes de jugadors que han estat importants durant les últimes temporades. Heu buscat un canvi generacional?
Hem buscat, sobretot, ser un filial real i això implica que tots els jugadors tenen capacitat de pujar al primer equip si cal i, per tant, han de ser sub23. La majoria dels jugadors que han marxat és perquè ja no estaven en aquesta franja i d'altres que han preferit opcions diferents, però estic content perquè eren als que veiem amb menys opcions. La feina de l'Oriol Casals pel que fa a la plantilla és excel·lent. Hem pujat dos o tres graons el nivell respecte a la temporada passada.
També heu incorporat diversos jugadors joves, però amb experiència a la categoria com Júnior o Olmedo, que els hem vist amb el primer equip durant la pretemporada.
El més important i el que caracteritza aquesta plantilla és l'ambició. Són tots jugadors que volen arribar el més amunt possible, que volen ser professionals i, a més, són persones excel·lents dins un vestidor. Tenim la sort de comptar amb gent que ha apostat pel club perquè realment creuen que aquí poden ser millors i, per tant, venen amb una actitud fantàstica.
Quines sensacions t'ha deixat l'equip durant la pretemporada, tenint en compte que a alguns els han pogut veure menys que d'altres?
Són molt bones. No ens podem fer a la idea de fins on podem arribar en un nivell màxim competitiu perquè no hem pogut coincidir tots els jugadors en un mateix cap de setmana, però estic molt content amb les ganes i l'actitud de tots. Els juvenils que han estat amb nosaltres aquestes setmanes també menció d'honor. Han estat molt bé i han demostrat un nivell i una predisposició boníssima.
Quin és l'objectiu?
M'han passat un enllaç de Twitter on la gent ens tornava a posar en descens a la majoria de les respostes. A nosaltres i a l'Europa 'B', òbviament. Tothom ens posa a baix i, per tant, l'objectiu ha de ser salvar-nos i que els jugadors estiguin preparats per anar amb el primer equip quan toqui. Si aconseguim la permanència abans, doncs ja mirarem fins on podem arribar, però volem anar a poc a poc i ser realistes.
Una de les incògnites era a on jugaríeu de locals. Finalment, es va apostar per Olímpia amb algunes modificacions. Es va estudiar alguna altra opció?
Es van mirar totes les opcions possibles. La realitat és que el principal inconvenient d'Olímpia és de dimensions i de graderia. S'ha arribat a un acord amb l'Ajuntament per adaptar l'espai, però jo no he vist res. Tant de bo puguem jugar algun partit a la Nova Creu Alta, però si no és possible doncs haurem de guanyar els partits a Olímpia.
Un plat fort per començar: visita a l'Hospitalet. Fa il·lusió un inici contra un rival i en un escenari d'aquest nivell?
L'estadi és espectacular, l'afició pressiona, l'equip es va quedar a res de pujar, tenen uns jugadors i un pressupost molt elevat, i a més, dos membres del cos tècnic van jugar al futbol base de l'Hospi. Ens fa il·lusió per tot, perquè comencem la lliga, per talent, per l'equip i perquè és una bona pedra de toc per anar sense complexos, sent valents i a veure fins on podem arribar.
FOTOS: LLUÍS FRANCO
