De ser l'esport de moda a estar sota mínims.
Els nostàlgics encara utilitzen el concepte popular fulbito per parlar d’un esport que va fer furor durant dècades a Sabadell, autèntic bressol de la seva pràctica fa gairebé 70 anys. Es podria considerar com un descendent del futbol. Inicialment, jugaven sis i el porter. Més tard, va adaptar-se al format de cinc jugadors i el porter.
Tot va començar al Club Natació Sabadell. El campionat social va anar creixent fins a convertir-se en el gran referent de la ciutat. De fet, l’entitat va guanyar molts socis per poder participar en les lligues.
“Més de 1.200 persones van estar vinculades al futbet en el seu moment àlgid”, recorda l’actual president de la secció, Santi Peiri, qui també va ser jugador i àrbitre i ha viscut l’evolució en primera persona.
El responsable de l’arxiu i pàgina web del Club Natació, Francesc Fontdevila, fa èmfasi en les instal·lacions de Sant Oleguer pel creixement del futbet: “l’any 1968 va estrenar-se la pista de ciment i tres més tard va arribar l’enllumenat que culminaria l’any 1976 amb els camps ‘B’ i ‘C’ (de terra) que van permetre l’ampliació de categories”. De fet, a finals de la dècada dels setanta el Club gaudia de quatre categories, superant el centenar d’equips.
Paral·lelament, l’afició va estendre’s a la resta de la ciutat i van crear-se diferents campionats a col·legis o centres esportius:
Salesians, Maristes, Artèxtil, Malibú, Gràcia o la lliga de l’Ajuntament, que també va agafar una enorme dimensió amb gairebé 200 equips.
La gran davallada: els motius
En aquella època daurada,
empreses, comerços i bars de la ciutat es convertien en espònsors dels equips. Pagaven equipatges, inscripcions i fins i tot algun sopar com a premi. “Al Club Natació es jugaven partits un diumenge a les 8 del matí o a les 12 de la nit un divendres en el campionat d’estiu. Fins i tot va haver-hi llistes d’espera i les 24 hores tenien una enorme expectació”, recorda Santi Peiri.
[caption id="attachment_322224" align="aligncenter" width="700"]
Pep Font, Santi Peiri i Francesc Fontdevila (Club Natació Sabadell) expliquen els possibles motius de la davallada / D.S.[/caption]
Ara, la situació és ben diferent. Gairebé no en queda res. El Club Natació Sabadell només té una categoria amb 12 equips (inclosos tres de veterans) i de la resta de campionats
únicament continua viva la lliga de futbet de Sabadell (ex Ajuntament) que organitza, des de fa 30 anys, l’Escola de Futbol Sabadell que dirigeixen els exjugadors del Centre d’Esports, Lino Gutiérrez i Tanco. Es disputa a diverses instal·lacions municipals de la ciutat amb un total de 27 equips.
La davallada ha estat espectacular. Què li ha passat al futbet?
“Segurament han influït molts factors, però penso que té molt a veure amb l’evolució de la societat. En aquella època, el futbet era una de les poques distraccions; ara, en canvi, hi ha moltes més opcions i també ha fet mal la irrupció de la tecnologia.
Molts joves prefereixen veure una sèrie a la butaca de casa que anar a jugar un partit a les 10 del vespre. És una mentalitat diferent”, explica el Pep Font.
“D’alguna manera-afegeix el Santi Peiri- s’ha perdut aquell esperit gairebé familiar de l’equip. Jugàvem i després anàvem a esmorzar, a sopar o prendre una copa”. Algunes lligues van desaparèixer a partir del 2000, però l’autèntica davallada va començar el 2008.
“És evident que ha canviat la societat, però la crisi immobiliària va afectar tots els sectors i les empreses van deixar de col·laborar. Posteriorment, vindria la pandèmia que va fer molt mal”, expressa Lino.
D’altra banda, “el tancament de les instal·lacions de Sant Oleguer també va ser un cop important. Es van habilitar Les Naus o Cademesa, però ja anàvem de baixada”, diu Fontdevila.
La irrupció d’altres esports com el pàdel també és un dels motius. “Sempre és més fàcil trobar 4 jugadors que formar un equip de 12 persones”, reconeixen. La situació sembla irreversible, però el Club Natació ha engegat una campanya enviant un mail a tots els socis. “Alguns que van a Can Llong potser no saben que tenim una pista de futbet al carrer de Montcada”.
Lligams familiars
L’esperit familiar és un dels factors que han marcat molts equips de futbet.
Ignasi Mestre i Xavi Alguersuari ens ho expliquen. Un bon exemple el trobem en el Campionat social del Club Natació Sabadell. Entre els 12 equips participants, el Lezama té una peculiaritat força curiosa: quatre components pertanyen a la mateixa família. L’Ignasi Mestre, amb 56 anys, encara juga i ho fa acompanyat
dels seus tres fills: El Toni (28 anys), el Jan (16) i la Sara (20), l’única noia que participa en la lliga.
“Em fa molta il·lusió compartir aquesta afició amb els fills. A vegades coincidim els quatre al mateix moment a la pista”, diu l’Ignasi, qui sent una passió especial pel futbet. “Jo ja jugava amb 15 anys i mai he deixat de fer-ho en diversos equips i categories.
Un moment inoblidable és quan vam guanyar la lliga de Primera Divisió amb l’Ebro Oliver. També tinc un gran record del Cansaladeries Sala a veterans”, afegeix.
[caption id="attachment_322225" align="aligncenter" width="700"]
Ignasi Mestre (tercer a dalt per l'esquerre) i els seus tres fills: Jan, Sara i Toni (a sota per l’esquerre) / CEDIDA[/caption]
No va haver de convèncer els seus fills per continuar el seu camí esportiu.
“Ells sempre tenen ganes de jugar i no fallen gairebé mai. La Sara té la prioritat d’un equip de futbol sala federat, però en alguna competició ens ajuda”.
Reconeix, però, que aquesta no és la tònica habitual. “Ara, molts joves prefereixen la Play o veure una sèrie a la televisió que venir a jugar a les 10 del vespre. La mentalitat ha canviat.
Jo recordo haver jugat al mateix temps en quatre equips a diferents campionats socials de Sabadell. Fèiem pinya i era una manera de contacte social. Ara tot és per Whatssap”. L’Ignasi espera continuar jugant “mentre el cos aguanti. El més important és gaudir”, assegura.
L’històric Creualtenc At.
Un dels equips històrics i pioners del Campionat social del Club Natació és el Creualtenc At. És un dels supervivents, juntament amb el TB71 o el Sentmenat.
El cognom Alguersuari va convertir-se en un referent del Creualtenc, amb els germans Moisès (porter) i Xavi (davanter).
[caption id="attachment_322226" align="aligncenter" width="700"]
L'històric Creualtenc At. on jugaven els germans Moisès i Xavi Alguersuari / CEDIDA[/caption]
Mantenen la seva vinculació gràcies als fills, nebots i familiars d’altres jugadors de la seva època. “Costa, però és un orgull mantenir el nom de l’equip que va començar aquesta història fa 52 anys”, diu el Moisès, que va estar en actiu fins als 61 anys. Ara fa d’entrenador. “Jo vaig gaudir moltíssim amb el futbet, era com un punt de trobada. Què ha passat?
Han aparegut altres esports com el pàdel, triatló, excursionisme i també la tecnologia. Tanmateix, ho podem atribuir a un tema econòmic. Actualment, els equips no tenen patrocinadors”.
Gairebé 70 anys
El 2026 es compliran 70 anys del primer campionat social de futbet a la històrica pista del Club Natació Sabadell del carrer de Montcada.
L’equip anomenat ‘Dilluns’ va ser el campió l’any 1956. Juntament amb equips com el Cap i Pota, Rambla o REI, van obrir el camí d’un esport que continuaria creixent de manera imparable.
[caption id="attachment_322227" align="aligncenter" width="700"]
Equip del 'Dilluns', primer campió del torneig social del Club Natació Sabadell / CEDIDA[/caption]
L’any 1970 es van instaurar les 24 Hores, que van agafar un gran prestigi, i també la Copa Morral. Molts sabadellencs han gaudit de les competicions del Club Natació en les últimes dècades. Qualsevol temps passat ha estat millor.
[caption id="attachment_322228" align="aligncenter" width="700"]
Equip del CE Mussols, un dels que més títols va assolir en l'època daurada del Club / CEDIDA[/caption]
