Un dia després del tancament del mercat d'hivern, el director esportiu del Centre d'Esports, Lucas Viale, ha fet balanç dels moviments que s'han dut a terme durant la finestra i també del rendiment i actualitat de l'equip arlequinat en aquesta extensa entrevista al Diari de Sabadell.
Quin és el teu nivell de satisfacció amb el mercat d'hivern? És alt. El que ha entrat, penso que millora el que ha sortit. L'objectiu del mercat era millorar la plantilla i ho hem aconseguit. No tindria sentit dir que ha estat un mercat perfecte, perquè no ho ha estat. M'he quedat amb ganes de realitzar alguna situació més com la del davanter que tenia al cap i que ens podria haver encaixat bé, però estic satisfet perquè ja teníem una plantilla completa. Començant per les sortides, les de Juanma, Gonpi i Carlos eren força esperables, per rendiment i protagonisme, tot i que totes han acabat sent força tardanes. A Juanma i a Carlos els vam notificar el dia 2 de gener que no comptàvem amb ells. Gonpi sí que va ser una mica més tard perquè ja li havíem dit que no teníem clara la seva situació. Al final, els tempos els marca el mercat. Si nosaltres volem que el futbolista marxi immediatament li hem de pagar el 100% del que li queda per cobrar. Si volem estalviar i treure una massa salarial per poder-la utilitzar en els fitxatges, la primera norma és que els jugadors tinguin un equip. Per això s'ha endarrerit tot molt més en aquests casos concrets. Si volem ser autosuficients dins el mercat, que era un dels objectius, hem de tenir paciència en les baixes. Les dues altres sortides han estat més sorprenents. En el cas de Marru, un jugador força estimat entre la gent i que va demanar sortir. El representant ja m'havia trucat les dues últimes setmanes reclamant més protagonisme i dient-me que si no tindria minut que el deixéssim sortir. Al principi no ho contemplava, però amb el pas de les setmanes, veia que el seu rol no canviava. Al final va venir al meu despatx i em va dir que creia que li aniria bé un canvi d'aires. A nosaltres no ens importava que es quedés, però considero que els jugadors han de jugar a on volen. Marru estima el club, però no estava vivint un bon moment de joc. També hi ha hagut la baixa de Salguero. És un cas similar?Uns dies abans de jugar contra l'Espanyol, el seu agent em va dir que si el seu rol havia de ser més residual que tenien propostes d'altres equips on podia ser més protagonista. Ens podíem quedar amb cinc centrals sense problema, però juntament amb l'entrenador vam veure que sí que podia tenir un rol secundari i, com ens ho va demanar, perquè vèiem lògic deixar-lo sortir.
Et pregunto també pels fitxatges. Káiser el deixo com a capítol a part, però de 'Tiko', Segura, Feria i Molina, què podem esperar? Comencem amb 'Tiko' Iniesta. El rendiment de Gonpi ens havia generat dubtes i a ell li arriba una oferta de l'UCAM i el deixem sortir perquè ho demana i perquè volem futbolistes involucrats al 100% en el projecte. La situació amb 'Tiko' és molt clara. Ell va ascendir amb el Yeclano i estava tenint minuts a Primera Federació, amb un entrenador molt exigent que ens assegurava un rendiment immediat. Un jugador que ens donés el desequilibri que amb Gonpi teníem amb comptagotes. El Sergi també és una situació que ens millora a Juanma, que no ha pogut mostrar la seva millor versió aquí. Ens donava alguna cosa més en sortida de tres i de bon peu. En canvi, amb Segura guanyem profunditat, anada i tornada, ritmes alts... és més similar al Pau. A Mérida va tenir bons minuts també a la categoria superior. Javi Feria és un jugador que quan li passo la llista d'opcions a l'entrenador, em diu que ja l'havia volgut pel Zamora. Ell em diu clarament que el vol i anem a totes. Té potència en el canvi de ritme, té qualitat, va bé per dins... és una cessió amb opció de compra que en el moment que toqui decidirem si efectuem. I el Jan ve de lesió llarga, però que havia estat deu anys al Barça. Allà hi ha els filtres més grans del futbol estatal i, per tant, fa una dècada que és un dels millors del país de la seva posició i edat. Ara ve d'una inactivitat llarga i això és el que ens permet poder-lo signar en propietat, amb opció d'un any més segons el seu rendiment. Sobre Káiser, és un jugador que se n'ha parlat molt i que al final ha arribat l'últim dia de mercat. Què té aquest jugador perquè s'hagi insistit tant en la seva arribada?Té lideratge i guanya duels. No estem encaixant en excés, però no estava del tot satisfet amb el rendiment dels centrals. Era la posició on necessitàvem reforçar-nos tant sí com no. Hi ha hagut partits en què quan ens han començat a penjar pilotes no hem fet sensació de seguretat, el rendiment ha estat irregular. Per mi era impensable no portar un central que tingués aquest rol de líder. Al mig del camp tenim el Sergio Cortés, a dalt el Rubén, a la porteria qualsevol dels dos pot agafar aquest rol, però al darrere ens faltava algú així. És un central que coneix molt el grup i la categoria, ens donarà rendiment i adaptació immediata.
Veient com s'ha desenvolupat el mercat i el rendiment de l'equip des del desembre, fins a quin punt canvia el plantejament que es tenia en un inici amb la manera d'abordar la finestra finalment? Per mi el mercat comença l'1 de setembre, quan es tanca la finestra d'estiu. Hi ha dues o tres operacions de les que s'han donat que en aquell moment jo ja me les imaginava. Al final, quan portes temps, ja veus les sensacions, adaptacions... hi ha gent que entra amb el peu esquerre i ja es veu que no acaba de quallar, pel motiu que sigui. El mercat d'hivern el que té de particular és que saps molt bé com entres, però no com surts. Perquè no depèn de tu en molts casos i hi ha moltes situacions que no pots aconseguir o que et poden canviar la visió del mercat. Per posar-te un exemple, l'última setmana del mercat hi havia 40 equips buscant un davanter. O pagues o entres en guerres que pots guanyar o pots perdre perquè competeixes amb molts més equips. Tampoc s'han donat els moviments que ens podien beneficiar de forma indirecta en segona o tercera acció, provocant efecte dominó. 'Tiko' tenia propostes de Primera Federació i una proposta econòmica molt potent del San Fernando, Javi Feria també estava en l'agenda de cinc clubs de Segona Federació i del Yeclano... en canvi amb Marcos Mendes, entrem en la terna final tenint ell més d'una vintena de propostes i decideix anar al Sant Andreu. Precisament sobre aquesta situació del davanter, amb el "no" de Mendes i la tornada de Bakayoko després de l'aturada, es va canviar la idea inicial?No ho canvia, però sí que ens fa poder afrontar el mercat amb major tranquil·litat, sense necessitat de tornar-te boig per signar un '9'. Ens ha permès relativitzar i no gastar en un jugador que en qualitat/preu suposés un sobrecost. Tenim futbolistes i ara els hem de treure el màxim rendiment.
[caption id="attachment_331882" align="aligncenter" width="700"]
Viale, durant la conversa al Diari / J.P.[/caption]
Suposo que també ha afectat en el desenvolupament del mercat la situació a la banqueta...
Alguna operació ha caigut en el camí. Estar set o vuit dies sense poder executar dins el mercat, et condiciona. No eren operacions capitals. Jo tenia molt clar que hi havia dues posicions en l'onze titular que es podien millorar: el central i l'extrem esquerre. A partir d'aquí, la resta era poder augmentar el nivell general de l'equip.
Tornant a les baixes, en aquest cas parlo de dues que finalment no s'han donat, com va anar la situació amb Miguelete i Pedraza?
Jo vaig comunicar als futbolistes que entràvem en el mercat i que podíem trobar situacions favorables per reforçar les seves posicions. Nosaltres els ho diem molt clar. En el cas de Miguelete no és la seva posició concreta, però per confecció de plantilla és la fitxa que podíem alliberar, i en el cas de Pedraza era per buscar un perfil que defensés millor a l'esquena per pressionar més alt. Amb això, l'explicació era perquè veiessin que si tenien una situació que era favorable per a tothom en podíem parlar. La realitat és que no s'han donat les circumstàncies.
Ells com s'ho prenen? Òbviament, no els agrada. Estem en una categoria on tots els jugadors volen estar al Sabadell. Juanma o Carlos no volien sortir, i Pedraza el mateix. Quan jo parlo amb ell i li explico la situació final, li dic que si ell vol sortir, que pot sortir. Que tinc centrals per fitxar, que no el milloren, però que entenem qualsevol decisió. I ell em diu que es vol guanyar el lloc perquè està convençut que acabarà sent titular. Ara hi ha quatre centrals sènior a la plantilla. Jo penso que a les plantilles han d'estar els millors jugadors possibles. Tenim quatre centrals sènior, doncs que es matin per poder tenir un lloc a l'equip. Jo el que vull és que juguin els que s'ho mereixin i que guanyem. Amb tot i això, a Eivissa va haver de jugar Bonaldo a l'eix de la defensa... per què? La llibertat per decidir és de l'entrenador. Jo puc tenir la meva opinió, però decideixen ells i està molt clar perquè s'ha donat la particularitat que Català i Conrad van decidir diferent en el seu moment amb les situacions de Juanma i de Carlos Pérez, perquè van pensar que estaven més a prop de guanyar amb aquestes decisions. Cada partit i rival és diferent i, com a tal, els criteris per escollir qui juga. Una altra de les situacions de mercat que no s'ha acabat donant és la sortida de Gianni, que el van situar en l'òrbita de l'Atlètic Balears, a més coincidint amb la seva pèrdua de la titularitat.Jo d'això me n'assabento perquè m'envien una captura de les xarxes socials. Em sorprèn perquè no en tenia constància i truco a l'agent que em confirma que hi ha hagut contactes. Em reuneixo amb el Gianni i li dic que si vol sortir que m'ho digui i trobarem la fórmula, però que no passaria en el tram final del mercat. Que no aniria a buscar un porter a la desesperada. Ell ha volgut quedar-se, crec que no es va arribar a plantejar la sortida seriosament. Les últimes setmanes està jugant Ortega, però ell vol competir pel lloc.
Al final es tanca el mercat amb aquests deu moviments, però crec que t'hauria agradat incorporar algun jugador més en l'atac. Un sub-23 que va estar a punt d'arribar. Vam tenir fins al final a Richie, de l'Hércules. Ells ens van comunicar al vespre que no el deixaven sortir quan ja estava pràcticament tancat, per la lesió de Yanis. Vam intentar altres opcions d'atacants sub-23, com un davanter dels més golejadors de Tercera Federació, però no es van donar. Pensant a mitjà i llarg termini, s'està treballant també en les renovacions? Que si no s'aconsegueix l'objectiu no tornem a començar de zero. Hi ha diversos jugadors amb dues temporades, també alguns dels que han arribat al gener. Hi ha dos futbolistes que intentarem renovar al més aviat possible que són Urri i Ton Ripoll. A partir d'aquí, quan tinguem la base assegurada, haurem de veure en quina categoria estem i com afrontem el mercat. En cas d'ascens, tots els futbolistes tenen el +1 assegurat en funció del rendiment. [caption id="attachment_331886" align="aligncenter" width="700"]
Viale, minuts abans de l'entrevista /J.P.[/caption]
Parlant de la situació esportiva, quines sensacions t'està donant el Sabadell de Movilla?
La primera part de l'Andratx em va il·lusionar, per l'energia i el que va transmetre l'equip, però estem intercalant situacions de bon nivell amb d'altres de tornar al que estàvem veient anteriorment. Estem veient coses noves de dibuix tàctic, com fer mal al rival... estem veient els seus primers tocs personals i m'agrada. De moment no han arribat els resultats, però estic convençut que per treball no serà. Arriba cada dia a les 6 i marxa a les 12 de la nit i aquesta setmana, la primera neta, i amb la plantilla ja tancada, començarem a veure millores en l'àmbit competitiu.
Hi ha més pressió en tots els sentits per la dinàmica negativa?
La pressió és la mateixa. Hem de tenir el mateix nivell d'exigència venint de bons resultats, venint de mals resultats i a la jornada 1, la 20 o la 34. L'exigència és màxima i en l'únic que canvia és que, mentalment, guanyar et fa tenir la sensació que ets millor i perdre'ls et fa sentir pitjor del que ets. La realitat és que encara estem en play-off. Ens agradaria anar primers a deu punts del segon? Clar que sí. Que podríem estar primers i tenir avantatge? Sense fer res de l'altre món ho podríem haver aconseguit. Però la situació és la que és. Ens queden tretze finals i quan arribi el maig veurem si hem aconseguit l'objectiu, si ho hem fet pel camí curt, si hem d'anar pel llarg o si no tenim cap camí i morim.
Ara parlaves que podríem estar primers amb força marge sense haver fet el millor futbol. Realment, què li ha faltat a l'equip per donar la passa endavant, especialment en aquest tram de tants empats?
Crec que en alguns moments ens ha faltat mentalitat d'equip guanyador. D'equip que no es conforma amb res. Que marca un gol i en vol un altre i un altre... que no em freno per res. Si jo et pregunto, quin jugador de la plantilla té aquest esperit, qui em diries?
Ton Ripoll, segurament.
I coincidim tots. L'equip no ha tingut la mentalitat de Ton durant molts trams. Si tenim aquesta energia estarem molt més a prop de guanyar que de perdre. Ens ha faltat futbol en molts moments, però també aquesta mentalitat d'anar a totes. Hi ha una dada molt característica que és que no hem sumat tres victòries consecutives en tota la temporada. Hem d'aconseguir inculcar aquest esperit guanyador i sempre voler més.
Ara parlàvem del Ton, però també et destaco l'Urri. Quan es lesionen ells l'equip cau.
Les excuses i jo no som bons amics. La realitat és que la plantilla ha d'estar capacitada per guanyar partits sense ells dos. A partir d'aquí, els hem trobat a faltar, segur. No hem de ser necis. Si a cada equip li treus dos puntals, doncs ho notaran. Hem tingut el hàndicap que els dos futbolistes que estaven sent més diferencials han estat dos mesos fora.
[caption id="attachment_331881" align="aligncenter" width="700"]
El director esportiu explicant la situació de l'equip / J.P.[/caption]
També hi ha una problemàtica habitual aquesta temporada que és l'ansietat per guanyar a casa. Què passa aquí?
Aquí hi ha molta feina de psicologia, que estem fent amb la Belen. També estem començant a implantar dinàmiques de grup... i llavors hi ha un factor emocional. A l'estadi es respira una energia. La nostra afició li dona a l'equip el que desprèn. Si l'equip està nerviós, la grada està nerviosa. En aquests moments de nerviosisme, no hem tingut la humilitat d'ajuntar-nos i passar quinze minuts tancats a l'àrea traient aigua. I un cop passi, doncs matar-los. Aquesta sensació que l'Andratx no pot venir a la Nova Creu Alta i donar quatre passades seguides, fa que anem cap a baix i ells cap a dalt. A l'estadi nosaltres sortim amb un compte enrere i els rivals amb un compte endavant. Cada minut beneficia el rival i ho hem de treballar perquè no ens pot guanyar l'ansietat.
En això, han de donar una passa endavant els pesos pesants com Sergio Cortés o Rubén. El Sergio és el nostre líder i si no està bé l'equip ho nota. Necessitem la seva millor versió i ara no l'estem tenint. Està signant xifres bones, però en volem més. I amb el Rubén, el mateix. Han de donar aquesta passa endavant en aquests moments de dificultat perquè l'equip es contagiarà. Et faig una última, mirant el calendari: Lleida, Cornellà, Sant Andreu i Atlètic Balears. Teniu la sensació que us jugueu la temporada en aquest tram?Queda clar que ens marcarà per què lluitarem en el tram final de lliga. Si sumem molt, tindrem opcions de lluitar pel primer lloc. Si no som capaços de sumar molt, haurem d'intentar assegurar una plaça de play-off. Els partits com el del Lleida són de quatre punts ara perquè ja hem d'anar mirant els gol-average. Guanyar o perdre et suposa una gran diferència pel que sumes tu i el que no suma el rival, i al revés. Per aconseguir un ascens hi ha dos camins: el curt i el llarg. Ja et signaria ara mateix amb sang pujar pel camí llarg, el repte és aconseguir l'objectiu, de la manera que sigui.
