La Irene Rubio s'ha convertit en molt més que una gimnasta entre la comunitat de la rítmica nacional. La sabadellenca, de 23 anys, comparteix la seva experiència a les xarxes socials, mostrant totes les cares d'un esport que té poca visibilitat al territori. "Molta gent es confon amb l'artística i no té res a veure", assegura la jove. "Nosaltres ens centrem més en el ball, l'elasticitat i els aparells".
El seu objectiu és transmetre els valors de la gimnàstica rítmica, però també dona consells per fer-se el monyo perfecte o aconseguir que el mallot no es desenganxi del cos (posar-se cola al cul) i fa humor sobre la competició. "Quan les nenes em demanen fotos als campionats, m'emociona, això és el que em fa continuar gravant els vídeos. Veure'm reflectida en elles és molt especial", explica l'esportista, que té més de 50.000 seguidors a 'Tik Tok' i deixa la timidesa enrere per posar-se davant de la càmera del seu mòbil.
"Per pentinar-te bé pots estar perfectament una hora i cal molta gomina, això sí, és més fàcil si et deixes els cabells bruts", confessa Rubio. Al cap i a la fi, ella pot parlar amb coneixement de causa. No se li escapa cap secret d'aquesta disciplina perquè fa disset anys que la practica.
@irenerubiio_ 1h de coleta + 1h de moño 🥵 #gimnasia #fyp #competition ♬ dance the night away sped - speed..cafex🎧
De ben petita, va arribar al Club Esportiu l'Espiral amb la idea d'apuntar-se a ball. Tot i que no oferien aquesta activitat, va animar-se amb la gimnàstica, just la primera temporada que en feien! "Tot passa per alguna cosa, el club és casa meva. De vegades passo més hores amb la meva entrenadora que amb la meva mare i les companyes s'han convertit en la meva família. Quan em retiri, crec que es posaran més tristos els meus pares, que jo", bromeja.
Passant de nivell en nivell fins a competir a Nacional, ha aconseguit estar a les màximes categories del país. "En un Nacional Absolut vaig quedar dotzena, va ser la meva màxima posició, vaig sortir a gaudir i és un moment que guardaré per sempre". La gimnàstica requereix molt temps, sacrifici i paciència. "Cada entrenament dura tres hores i una sencera la dediquem a l'escalfament per no lesionar-nos. Durant tota la temporada entrenes una mateixa rutina catorze hores cada setmana i t'ho jugues tot en noranta segons".
- Compagina la feina, les xarxes i els entrenaments
- Víctor Castillo
Per això, l'esportista ha après a conviure amb la frustració a base d'errades. "Les gimnastes som molt autoexigents. Gairebé mai estàs satisfeta del tot, competeixes constantment amb tu mateixa", sentencia la Irene. Una gestió de les emocions que és més fàcil de portar quan competeixes en grup. "Durant una part de la temporada, l'Espiral em cedeix al Sant Feliu de Llobregat per a competir en conjunt mixt, una modalitat que abans no estava permesa. M'ha anat genial veure com treballen a un altre club".
I és que el seu cas no és gaire habitual, perquè els estudis no han estat un motiu prou pesant per deixar d'entrenar, com sí que van fer moltes de les seves companyes. Graduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments, Rubio treballa al control de qualitat d'una fàbrica de Barberà i continua viatjant per tota Espanya com a gimnasta. "Fins que el cos m’aguanti, jo seguiré aquí. Gaudeixo moltíssim i tot el que pugui aprofitar, ho faré".
A més, també ha treballat com a entrenadora i jutgessa. "És un no parar, o competeixo o puntuo. M'he estudiat 300 pàgines del codi de puntuació, que a més canvia cada quatre anys amb els Jocs Olímpics. Hi ha vuit jutgesses i cadascuna puntua quatre apartats", de fet, admet que no coneix ningú que exerceixi aquest rol que no hagi estat gimnasta abans.
- La Irene Rubio és gimnasta del CE l`Espiral des dels sis anys
- Víctor Castillo
Amb l'aparell com a especialitat i tretze campionats nacionals a les esquenes, aquesta sabadellenca vol continuar compaginant els tres mons que l'apassionen: la rítmica, l'alimentació i les xarxes socials. Perquè la Irene Rubio és el fidel reflex de les persones que practiquen esports minoritaris i els malabars que han de fer per compaginar la pràctica amb les seves rutines diàries.
