Moltes vegades, l'esport es converteix en alguna cosa més que un simple entreteniment. I no parlo dels privilegiats que amb esforç i talent aconsegueixen que sigui la seva professió, sinó de tots aquells que ho utilitzen com a eina de canvi. L'esport en totes les seves modalitats i pràctiques té un factor emocional i, sobretot, molt social. A la ciutat hi ha diversos projectes que comparteixen aquesta visió i saben que des de la pràctica esportiva i els valors que es fomenten, es poden aconseguir grans canvis en la societat i també donar un lloc a tots aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat.
L'Escola de Futbol La Caserna, un projecte consolidat
Un dels projectes pioners en aquest aspecte és l'Escola de Futbol La Caserna, que va obrir les portes l'any 2017 amb una proposta trencadora i innovadora de veure un esport tan mediatitzat i embrutat com és el futbol. Fugint dels estigmes que es relacionen habitualment, La Caserna busca ensenyar els valors de l'esport des d'un caire molt diferent: sense donar importància a les victòries i amb les cures com a eix principal de l'activitat. Van començar amb un grup de deu infants a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil i, ara, compten amb prop de 180 participants repartits en onze grups. Les franges d'edat són molt diverses. Hi ha des d'infants de 4 anys fins a 18, i també dos equips sèniors formats per persones immigrants sense papers. Més enllà de fomentar l'esport, també ho veuen com una forma de crear comunitat. "Moltes vegades quan algú necessita alguna cosa, ho parlem tots i ens ajudem mútuament. La Caserna és molt més que un projecte esportiu", explica el José Luis González, formador a La Caserna. [caption id="attachment_332228" align="aligncenter" width="700"]
L'entrenament d'un dels equips de La Caserna / D.C.[/caption]
Des de fa alguns mesos, el projecte s'ha constituït com a associació per tenir més capacitat de reclamar els espais que consideren necessaris. De fet, actualment entrenen en diversos llocs com per exemple el municipal de Can Puiggener o l'escola Samuntada. "Trobem moltes dificultats de trobar espai per tots els grups... ens agradaria tenir un espai propi", admet. De fet, actualment, tenen una llista d'espera per l'alta demanda per formar part del projecte que és de participació gratuïta. En aquest aspecte, també des de l'entitat busquen formadors.
Una de les claus de La Caserna és la manera de gestionar els conflictes, fugint dels enfrontaments o males energies entre companys. “Els transmetem als infants que quan fem esport hem de cuidar-nos a nosaltres mateixos, hem de cuidar els companys, les famílies i també els de l’altre equip. És una premissa cabdal per a nosaltres. Juguem sempre sense àrbitre i un dels objectius és que quan hi ha un conflicte siguin els mateixos infants els que ho resolguin. Evidentment, els donem eines i estem sempre presents. Fem cercles per parlar i dialogar del que passa al partit, al principi, final i sempre que sigui necessari”.
[caption id="attachment_332229" align="aligncenter" width="700"]
Un instant d'un dels entrenaments de La Caserna a Can Puiggener / D.C.[/caption]
Entre els reptes de futur passa la inclusió de més nenes i noies. "Han anat augmentant, però no al mateix ritme que els nens. També trobem que quan arriben a adolescents, ho deixen molt més que els nois. Un dels nostres trets definitoris és que juguem a futbol i el futbol no té gènere". Una altra de les últimes novetats, de fet, ha estat la creació d'un equip per a persones que no se senten còmodes en grups de majoria masculina, amb la presència de noies i també dones transgènere.
Placant Barreres, el rugbi com a via d'escapament
Des d'un esport totalment diferent, però amb una mentalitat similar trobem el projecte Placant Barreres. El 2017 van iniciar la iniciativa amb moltes idees i ganes de canviar i millorar la societat, utilitzant el rugbi com a eina. "Fomentem molt els valors que té associats el rugbi: els hàbits alimentaris i socials, la disciplina i el tema del tercer temps que l'equip local convida el visitant a dinar després del partit, nosaltres ho fem amb un berenar post entrenament amb fuita i sucs del rebost solidari. És l'excusa per fer comunitat i formar persones, volem transmetre tot el que ens ha donat i transmès el rugbi a nosaltres", explica l'Elisabet Grané, coordinadora del projecte. [caption id="attachment_332226" align="aligncenter" width="700"]
Un dels infants que formen part de Placant Barreres / D.C.[/caption]
Actualment, es troben a la zona sud de la ciutat i entrenen els dimecres a la tarda al municipal de la Creu amb un grup mixt de vuit menors entre els 12 i els 17 anys. L'objectiu ara és consolidar l'activitat en el barri i poder créixer i crear un canvi significatiu en una zona concreta. "Volem fer un canvi en el barri, que no sigui com un bolet. Incidir realment. Ens han donat moltes facilitats des de l'Associació de Veïns i també des de la Sabadellenca en l'ús de la instal·lació".
En un futur pròxim, Placant Barreres es marca com a objectiu crear una comunitat més gran. "La idea a llarg termini és poder ampliar el radi d'acció en diversos punts de Sabadell. Fan falta més espais així", proclamen. En totes les zones on han actuat fins ara han trobat grups agradables i famílies sempre agraïdes per la feina feta. "A Sant Oleguer i Les Termes vam estar amb un grup que les famílies es van implicar molt perquè eren persones amb problemes i situacions força particulars. Vam fer un grup molt maco, perquè realment hi havia comunió. A vegades hi havia persones que anaven al mateix institut i no tenien contacte i gràcies al rugbi sí que es va apropar i van congeniar".
[caption id="attachment_332225" align="aligncenter" width="700"]
Un dels entrenaments de l'associació / D.C.[/caption]
També és un dels reptes l'adaptació dels joves en la competició. És un pas molt més fàcil de donar en un esport com el rugbi, sempre associat a uns valors de respecte i companyonia amb el rival. "De moment ens adaptem a les necessitats del barri i de les famílies, però sabem que l'evolució natural serà competir. En el rugbi també és un aprenentatge perquè et permet relacionar-te amb el tercer temps. Saber que en el camp et pots enfadar, però fora, tots som companys", apunta Grané. Això sí, tenen clar que el primer és "tenir les bases consolidades i saber cap a on tirar abans de fer el pas".
