Únicament 574 persones en tot el món poden dir que han completat tres de les curses de ciclisme de muntanya que organitzen les Epic Series. D'aquest mig miler llarg de corredors, quaranta-un són espanyols. Un d'ells, sabadellenc. Aleix Ribell va escriure el seu nom en aquest honorífic rànquing fa algunes setmanes, quan va travessar la línia de meta en l'última etapa de la Swiss Epic, assolint així un dels seus grans reptes com a esportista. "Sabia que aquest era l'any. Això posa pressió afegida, però el moment d'assolir-ho és espectacular", assegura Ribell.
El camí fins a ser Epic Legend ha estat llarg. Des del 2022, quan va completar la 4Islands en una mena de prova pilot que va poder fer com a membre de l'organització, ha esperat tres anys fins a assolir la medalla que l'acredita en el hall of fame de les curses de bicicleta de muntanya. Enguany, va fer la Cape Epic amb el seu amic de tota la vida, el Joan Moya, a principis d'any, i a l'agost, va finalitzar, amb patiment i molts entrebancs en el camí, la Swiss Epic. Ribell és el director de cursa de l'Andorra Epic i, per tant, no la pot córrer. "He fet els cinquanta anys i, amb aquest pretext, he pogut moure fils per participar en les dues curses d'enguany. Normalment, per feina, m'és impossible, però es va alinear tot perquè fos aquest l'any de convertir-me en Epic Legend", explica.
- Dorsals, medalles i un mallot, els elements que acrediten la fita
- Victor Castillo
Per recorreguts i dificultats, la 4Islands és la cursa més assequible, la Cape és la més llarga, però la Swiss és la més intensa. Uns 13.000 metres de desnivell, 10.000 de descens i algunes dificultats sobrevingudes, també per la climatologia, converteixen el recorregut pels Alps en una autèntica efemèride. En total, són cinc etapes i més de 300 quilòmetres. Una de les particularitats de les curses de les Epic Series és que es competeix en parelles. Per primera vegada, el sabadellenc va anar amb un competidor més fort que ell. "Quan ets tu el dèbil de la parella, tens més patiment. Perquè vols donar el 120% tota l'estona i, sobretot, no vols perjudicar el teu company. Des de l'experiència, clarament prefereixo mil vegades ser el fort", diu.
La preparació per a la competició, a més, no va ser la ideal. Per motius d'agenda, els entrenaments no van ser tan exhaustius com haurien d'haver estat, o com ho van ser abans de la Cape. Però l'oportunitat era enguany i s'havia d'aprofitar. Ribell va fer tàndem amb Toni Vallcaneres, de les Illes Balears i conegut en el món del ciclisme de muntanya. Els dos primers dies van ser d'entrar en calor i agafar ritme de competició i, al tercer, quan ja estava al nivell òptim, van començar a arribar els contratemps. En una etapa de poc més de 50 quilòmetres, en el dotzè, el sabadellenc va trencar la biela (la part que ajunta el pedal amb el plat). "Anàvem a un ritme molt alt, havia de ser una gran etapa, però vaig picar contra una pedra. Aquí, quan trenques t'ho has d'arreglar tu. Hi ha zones tècniques i mecànics pels professionals, però en el nostre cas no era així", recorda.
- Ribell, durant la Swiss Epic, amb el seu company al darrere
- CEDIDA
La primera zona mecànica era als vint-i-nou quilòmetres. "Et venen tots els dimonis, realment. Quedant dos dies, amb el sacrifici de tot l'any, sabent que pot ser l'última oportunitat... va ser supervivència". Quan van arribar a l'avituallament, no hi havia recanvi de bieles. Van intentar fer un arreglo per poder competir, però no va ser possible. "La gran por era que ens tallessin per no entrar en temps, perquè això sí que impossibilitava ser finisher". Per uns motius o altres, no va haver-hi manera de solucionar la problemàtica tampoc en la resta dels avituallaments i el sabadellenc va passar-se tota la cursa pedalant a una cama o corrent. "En el tram final, hi havia corredors que m'empenyien i que m'animaven. Va ser molt maco. Vaig fer més de 45 quilòmetres sense la biela", apunta.
Superada l'odissea, una etapa tranquil·la? Res més lluny de la realitat. "Estava molt cansat del dia anterior, però celebrava poder pedalar amb dues cames. Era una etapa dura i va començar a ploure i ens van neutralitzar a més de 2.000 metres d'altura. Vam estar en un refugi moltes hores, vam arribar tremolant, també va ser un dia complicat. L'únic objectiu era arribar a la línia de meta i marxar", afirma. L'últim dia, en comparació amb els dos anteriors, va ser un passeig abans de celebrar el gran triomf personal del sabadellenc. "L'èxtasi i emoció d'arribar va ser espectacular. Per tot el patiment que hi havia al darrere i per tot el que suposava finalitzar la prova. L'equip de les Epic m'estava esperant a la línia. Em vaig emocionar molt", assegura.
- El sabadellenc, en un tram de la Swiss
- CEDIDA
Repte Epic Legend, assolit. I ara, què? "M'agradaria tornar a fer la Cape, una o dues vegades, tot i que és complicat. També tinc altres curses a la wish list: una Brasil Ride o British Columbia, m'agradaria fer. Ara, s'han de donar els condicionants que em permetin participar", afirma. Un competidor nat que vol continuar superant tots els obstacles del camí amb la seva bicicleta de muntanya un optimisme dels que espanten.
