Un retrobament especial fora de la pista: "Tothom necessita un APB a la seva vida"

Malgrat fa més de dues dècades que aquesta entitat esportiva sabadellenca va desaparèixer, l'APB (A Passar-ho Bé) celebrarà els 50 anys de la seva creació amb una trobada molt especial que reunirà prop d’un centenar de persones vinculades. “Hi ha moltíssims nervis, inicialment havia de ser un acte informal per retrobar antigues companyes i ha acabat convertint-se en una commemoració gairebé institucional”, confessen la Susana Bosch i la Carme Lleonart, dues de les organitzadores.

I és que l’APB va ser molt més que un club de bàsquet femení, es va convertir en tot un referent a la ciutat i al territori amb una filosofia molt clara: l’aposta pel talent de casa i la intenció de crear un espai segur per a totes les jugadores, famílies i col·laboradors. “És la família esportiva que nosaltres hem tingut, que ens ha fet créixer i moltes ens continuem veient. Som amigues”, s’emociona la Carme. Per a la Susana, formar-hi part també va ser un abans i un després, un pilar fonamental en la seva vida. “Jo tenia quinze anys i vaig quedar-m’hi fins a la fusió. Els meus valors, fins i tot a la feina, venen d'aquí. No tindria ni la meitat de responsabilitat que tinc”. 

Molt més que un acte informal

La iniciativa va sorgir durant l'estiu, quan algunes exjugadores i entrenadores van plantejar la possibilitat de fer alguna cosa per celebrar l'efemèride. La idea inicial era organitzar un senzill pica-pica, però el projecte va anar creixent fins a convertir-se en un acte molt més ambiciós. Una de les principals novetats serà la presentació d'un llibre que recull la trajectòria del club, a més d’una exposició de fotografies i documents històrics i diversos reconeixements que s'entregaran a personalitats destacades per a l'ens.

Tot plegat, tindrà lloc aquest divendres al vespre amb un escenari molt especial: l’Escola del Carme. El centre va acollir l’activitat dels equips des de la seva fundació el 1976 i de fet, les basquetbolistes començaven a la mateixa escola i després feien el salt. “Hi ha gent que fa com trenta anys que no veiem. Això és el que fa més il·lusió, aquest retrobament i encara ens arriben algunes peticions d’última hora”, asseguren. 

Bosch és l’autora del recull i admet que ha estat una tasca complicada, però hi ha posat tot el cor i ha rebut un gran suport. “Vaig pensar, 'm'agradaria moltíssim tenir la història de l'APB reflectida'. Va sorgir la idea de recopilar diaris i fotos i al final hem maquetat el llibre. Està fet en un temps rècord gràcies a totes les aportacions de la gent”, relata. “Em quedo amb una frase de la Sílvia Moalla: ‘tothom hauria de tenir una APB a la seva vida’”, relata amb els ulls vidriosos la sabadellenca.

En un context en què les oportunitats esportives per a les noies eren molt més limitades, el club va esdevenir pioner, convertint-se l'única entitat de bàsquet femení local. “El bàsquet continua sent un sentiment, tots vam començar a canvi de res. Fèiem d’entrenadores per amor a l'art totalment i tothom pagava”, fan memòria. Recorden també com es passaven els caps de setmana a la pista, animant a la resta de companyes o fent taules. Esmicolant pronòstics, van arribar fins a Primera B, l'actual Lliga Femenina 2 o Lliga Challenge, després d'un recorregut marcat pel treball col·lectiu. “Ningú esperava que poguéssim arribar tan amunt. Érem amigues i ho vivies, estaves pel bàsquet que era primordial a la teva vida”.

Un canvi de tendència

Malgrat tocar el cel, mantenir-se era la part més complicada. “Vam arribar a dalt de tot, vam estar un any amb les jugadores que teníem, perquè mai havíem anat a fitxar, i es va consumir tot el pressupost i tota la liquiditat”. El que va acabar suposant una fusió amb el CN Sabadell l’any 2002. “Ho recordo com una etapa molt dura, perquè a la Junta de l'APB li va costar assimilar-ho. Vas veient que la identitat va desapareixent. Va ser Club Natació Sabadell-APB durant un any i mig. Després ja van treure les sigles”, relata en primera persona la Susana, que va estar una dècada al CNS i ja fa tretze anys que entrena a Torelló.

“No és que a Sabadell ens portem la mar de bé tots, però relativament ens respectem. Ara bé, quan un club d'aquests grans vol alguna cosa, és la selva”, confessa Bosch, com també que hi ha molt talent local. “Hi ha molt potencial perquè el bàsquet de Sabadell pugui créixer. Però no sé si fins i tot a l'Ajuntament li interessa o no, perquè els pavellons i les infraestructures que tenim tampoc són tan grans”. Cert és que mig segle després, la manera d’entendre l’esport formatiu i amateur ha canviat considerablement. Pel que fa al bàsquet en concret, hi ha vuit clubs i una oferta molt més àmplia. De fet, estem a les portes del centenari a la ciutat i les antigues integrants d’APB consideren que cal continuar treballant per transmetre a les noves generacions aquell sentiment de pertinença que elles tenien cada cop que trepitjaven la pista plegades. 

De fet, una de les intencions de l’Escola del Carme és recuperar més categories, fins a tornar a tenir equip sénior, cuidant la seva pedrera. “Hi ha molta competència, hi ha menys gent per a les classes i tot és més complicat. Abans nosaltres érem 40 per aula, dues línies i totes noies. A més, hem de lluitar contra els mòbils, els ordinadors i les play-stations. Hem d’il·lusionar molt la gent perquè vulgui entrenar”, coincideixen. Ara per ara, però, se centren a commemorar els seus inicis de la millor manera possible, amb aquest retrobament tan esperat que ben segur mai oblidaran.