La vaga general ha mobilitzat centenars de joves als carrers de Sabadell per protestar contra la crisi de l'habitatge. Alguns comparteixen pis entre cinc, n'hi ha que pateixen per arribar a final de mes i també hi ha qui, directament, no es pot emancipar. "Soc investigadora de la UAB amb una puta merda de sou, i no puc pagar un lloguer digne. Tinc una habitació que no m'hi cap l'armari dins", explica l'Ona, una veïna de 27 anys a la manifestació de l'Eix Macià d'aquest dimecres.
Els joves són els que més pateixen la crisi de l'habitatge a Sabadell. Actualment, una persona menor de 30 anys hauria de destinar el 58% del seu salari a pagar un lloguer a la ciutat. La Júlia i la Jana, una infermera i l'altra mestra, viuen en parella al Centre. Fan front a un lloguer i a les despeses juntes, però igualment els costa arribar a tot: "No som classe mitjana. Dues persones amb feina estable ens quedem a zero a final de mes, i de vegades hem de treure diners dels estalvis", lamenten. La Laura, de 28 anys, coincideix: "Estalviar és impossible. He de ser estricta amb les activitats de lleure, sopar a fora... pel que pugui passar".
- La Júlia i la Jana, a la manifestació de la vaga general
- D.S.
Els lloguers porten un any per sobre dels 800 euros a Sabadell, així que molts decideixen compartir pis per a poder-se independitzar. L'Eros, l'Anas i la Catalina, tres amics i companys de feina, conviuen amb dues persones més. "Nosaltres sols no podríem pagar 1.500 euros al mes, així que vam decidir repartir-ho entre cinc", exposa. Una amiga de la colla, la Núria, es veu molts més anys a casa els pares. "No em puc pagar un habitatge, ni tampoc el menjar ni la gasolina. Ens tenen com a rates", critica.
L'Elna i la Lua, de 20 anys, tampoc es veuen independentitzades a curt termini. "No tenim l'oportunitat de poder marxar, perquè no hi ha habitatge accessible per a nosaltres", denuncia la primera. La Lua creu que s'han de donar recursos a tots els joves per emancipar-se, especialment a aquells més vulnerables per raons socials, econòmiques o d'origen.
- L'Elna i la Lua, amb l'Elisenda, una amiga
- D.S.
Comprar un pis, impossible?
Si llogar ja és una tasca díficil, plantejar-se comprar un habitatge és difícil per a persones com l'Ernest, que viu en una casa antiga a Covadonga amb tres nois més. "Avui per avui ho veig molt complicat, complicadísim", explica. Té 29 anys i actualment combina tres feines amb l'objectiu de poder estalviar per un pis.
Segons les dades de l'Incasòl i del departament d'Empresa i Treball, un jove sabadellenc hauria de destinar 9,4 anys del seu salari per poder comprar un pis de 80 metres quadrats, valorat en 206.000 euros. La Júlia i la Jana, per exemple, ni s'ho plantegen: "Acabaríem de pagar la hipoteca als 70 anys". En canvi, la Marta i la Clara, que acompanyen l'Ernest, posen un bri d'esperança: s'han comprat un pis juntes amb 28 anys després d'anys d'estalvi i gràcies a un prèstec d'emancipació de l'Institut Català de Finances.
- La Marta, la Clara i l'Ernest, en la mobilització de l'Eix Macià
- D.S.
"Sense l'ajut, no tindríem un pis ni flipant. Ens sentim unes privilegiades", expliquen. Demanen més mesures perquè ser propietari deixi de ser "impossible" per a les persones més joves. "S'ha de trobar una solució, no continuar així tota la vida", sentencien.
