“Cobro 1.400 euros al mes i més d’un terç del sou se me’n va en una habitació. És insostenible”. El Roger, un jove de la Creu Alta, és un dels afectats per la crisi de l’habitatge que colpeja Sabadell. Com ell, molts veïns tenen dificultats per fer front al lloguer i a la compra d’un pis, una realitat que ha tornat a primera línia de l’actualitat amb la convocatòria de la vaga general de l’11 de novembre.
Els preus de l’habitatge han arribat a cotes mai vistes: llogar un pis a Sabadell suposa desemborsar 840,60 euros al mes, segons l’Incasòl. Entre 2015 i 2025, el cost dels arrendaments ha augmentat un 64%, mentre la signatura de contractes ha anat a la baixa (-24%). Mesures com els límits de preus i la declaració de zones tensionades no han aconseguit revertir la tendència fins ara.
Els lloguers pugen i també l’esforç de les famílies per fer-hi front. Un sabadellenc mitjà, amb un sou de 2.084 euros nets en dotze pagues, hauria de dedicar el 41% del salari a l’habitatge, un percentatge molt per sobre del 35% recomanat pel Banc d’Espanya. La situació s’agreuja entre els menors de 30 anys, que han de destinar fins al 58% dels seus ingressos mensuals a l’arrendament. Joves com la Jordina, de 22 anys, opten per viure amb els pares per no viure amb l’aigua al coll: “No és viable. Fins i tot compartint habitació ja pagues el que pagaries independitzant-se sol”, conclou.
El mercat de compravenda també ha marcat el seu propi rècord amb nivells per sobre de la bombolla immobiliària. El preu del metre quadrat avui se situa en 2.578 euros, 2.777 euros si es tracta d’obra nova. Comprar un pis de 80 metres quadrats implica avui 206.000 euros de mitjana, l’equivalent a 6,2 anys de salari anual brut d’un treballador mitjà.
La vaga general pretén denunciar els preus i les dificultats per accedir a un habitatge i a l’hora exigir canvis respecte el cost de la vida i els salaris baixos. Les estadístiques avalen aquest malestar social: en una dècada, el sou d’un sabadellenc ha passat de 24.256 a 32.882 euros bruts a l’any (+35,6%), segons el departament d’Empresa i Treball. Mentrestant, els lloguers s’han disparat un 64,3% i els pisos de compravenda un 75,2%, molt per sobre dels salaris i de la inflació acumulada en el període (+27,4%).
“Calen solucions urgents”
El govern d’Espanya preveu aprovar els seus decrets d’habitatge, un dia després de la vaga general i a les portes de la campanya electoral. Fins ara havia tractat de contenir el fenomen amb restriccions de preus i ajuts a l’emancipació, però no ha aconseguit l’efecte desitjat.
El president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Josep Ríos, demana accelerar la construcció d’un parc públic i oferir incentius i rebaixes fiscals sobre la compra d’habitatge, en comptes d’intervenir sobre el mercat. “Fins ara les mesures no han solucionat la crisi. Al contrari, són la seva tomba. La solució no és la intervenció, la confiscació i el populisme”, exposa.
Karen Ortega, investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics, considera que els ajuntaments són la “clau”, perquè poden identificar el sòl disponible on construir més pisos, accelerar les llicències i reduir burocràcia. “Tenim una gran bombolla que pressiona sobre la demanda, i ells són fonamentals per donar-hi una resposta”, assevera. Amb el planejament actual, la ciutat encara pot créixer vora un 10% més, amb espai disponible a Can Gambús, Can Llong i Cifuentes.
Lluny d’aquests plantejaments es troba el Sindicat de Llogateres, que vol controlar directament el mercat de l’habitatge, amb una baixada dels preus, la creació de contractes indefinits, la regulació dels lloguers de temporada i l’expropiació d’habitatges buits, entre altres. Tot i les diferències, tant els agents implicats com els afectats per la crisi coincideixen en què calen mesures “urgents” per frenar l’augment de preus. “Hem de poder tenir un sostre i viure dignament, com van poder fer els nostres pares”, conclou el Roger.
