Patiment i alegria compartits a la plaça de l'Agrub

Milers d’aficionats del CE Sabadell han acudit a la plaça de l’Agrub la tarda d’aquest diumenge, 1 de juny; una data que ja és històrica per als arlequinats. Durant 103 minuts han resistit un autèntic infern per poder, amb la xiulada final, tocar el cel. El resultat de l’anada a la Nova Creu Alta (2-1) era suficient per pujar a Primera Federació, i els espectadors sabien que avui era un dia per patir.

Catenaccio made in Sabadell

“Ha estat el 0 a 0 més llarg de la nostra vida”, comentava en Mauro López. El més llarg, però també el més dolç.
Sobre l’espai habilitat per 'gaudir' del partit (tot i que “gaudir” potser no seria el verb més encertat per a un patiment així), explica: "No he pogut anar a Múrcia, i veure l'ascens amb els amics i l'afició aquí ha estat genial".

L’emoció i la tensió es palpaven en cada jugada. Cada córner a favor, cada pilota recuperada, era una petita celebració en una plaça on l’afició no ha deixat d’animar en cap moment, tret d’alguns instants de perill amb els atacs constants de l’UCAM Murcia durant la primera part.

Un altre aficionat, en Max Buxó (que ha viscut tot el partit defensant els colors del Sabadell i, en ocasions, recriminant la facilitat amb què l’àrbitre Broncano Suárez mostrava targetes grogues als arlequinats) ha volgut recordar d’on venim: “Era el que havíem de fer. Fa un any vam perdre la categoria. No podíem quedar-nos estancats aquí. El Sabadell és molt més.”

Una graderia improvisada

Cada errada dels universitaris provocava un sospir col·lectiu a la plaça de l’Agrub, que durant més de cent minuts s’ha convertit en una graderia improvisada. La majoria, drets, sentien que formaven part dels 500 aficionats que han viatjat a La Condomina per empènyer l’equip en aquesta batalla.

Arnau Forrellat, arlequinat, ho resumia així: “Ha estat el millor lloc per veure el partit. Tots tirant cap endavant i celebrant per l’equip.Un patiment compartit i també una alegria compartida.”

Un altre aficionat, Òscar López, més despistat, explicava entre riures: “A causa del tràfec i uns problemes amb el cotxe, m’he perdut gairebé tota la primera part... Realment, m’he estalviat moments de molta angoixa.”

Els càntics han estat constants, però n’hi ha hagut un de clarament protagonista: “Voti, voti, de Terrassa qui no voti!”, en record dels ara ja excompanys de categoria. A destacar també el fort aplaudiment dedicat a 'Kaiser', central del CE Sabadell, després que fos retirat del camp per les assistències mèdiques a causa d’un cop al cap. “És el nostre Beckenbauer”, comentava Buxó.

13 minuts per la glòria

Amb un afegit de 13 minuts, els aficionats sabien que aquesta gota malaia encara s’allargaria. Però, a mesura que passaven els segons, l’ambient es tornava cada cop més festiu. Punys tancats per la tensió, mans al cap pels nervis, i alguns atrevits que ja confiaven i treien el mòbil per gravar un instant irrepetible. I feien bé de treure’l. Una agonia que, en acabar, s’ha convertit en glòria.